La premsa britànica: «Els turistes que vagin a Espanya es rostiran»

«Aquest estiu, els turistes s’han estat sufocant amb una calor de 40° a gran part d’Espanya. Però una vegada que les mesures entrin en vigor, ja no podran refrescar-se a cap lloc públic com un hotel, museus o cines», ha traslladat la premsa als seus lectors. Tanmateix, i per sort, les habitacions no es veuran afectades per aquesta regulació. Nuria Montes, secretària general d’Hosbec, remarca, en aquest sentit, que «estem ultimant la cartelleria per col·locar als establiments partint de dues temperatures, 25 i 27 graus però tenim fins i tot dubtes que els hotels entrin en el decret perquè en el text només apareixen comerços, bars i restaurants. El que està clar és que és més que interpretable que el restaurant o el menjador d’un hotel entri al decret, perquè no ho especifica», explica Nuria Montes, secretària general de la patronal.

El que tampoc té gaire sentit, segons diversos hotelers consultats, és que es pretengui que hi hagi menjadors amb 400 persones dinant o sopant al mateix temps que ho hagin de fer a 25/27 graus. «Estem parlant de llocs en els quals mantenir una temperatura constant és complicat per les màquines, la cuina en viu... i els clients han d’estar còmodes. No es pot obligar a passar calor quan arriben del carrer a 38 graus», van apuntar fonts del sector. «Som els primers interessats a reduir la factura elèctrica que s’ha triplicat en relació amb l’estiu del 2021 però no es pot donar menjar als clients a 27 graus», adverteix José María Caballé, president de la cadena Servigroup, la més gran del País Valencià.

D’altra banda, una enquesta realitzada pel portal Jetcost revela que, en general, els mateixos turistes no estan excessivament sensibilitzats amb la cura del medi ambient ja que tres de cada deu asseguren que deixen encès l’aire condicionat quan deixen l’habitació per disfrutar de la jornada. Una cosa que matisa la patronal. «Igual el percentatge no és tan alt però sí que passa, tot i que cada vegada més els hotels incorporen sensors de moviment per apagar l’aire i la calefacció de manera automàtica si es detecta que no hi ha clients», apunta Nuria Montes.

Altres dades significatives de l’enquesta són les següents: Omplir-se els plats fins a dalt al bufet i després no menjar-s’ho tot (81% dels turistes); emportar-se menjar del bufet tot i que posi que està prohibit (65%); tirar les tovalloles al terra del bany perquè les canviïn diàriament (58%); deixar la tovallola a la gandula de la piscina tot el dia (56%); guardar a la maleta cada dia els ‘amenities’ que no utilitzen perquè se’ls tornin a reposar (45%); fumar a la finestra d’una habitació de no fumadors (40%); guardar en un armari el paper higiènic perquè en posin més (26%); banyar-se a la piscina quan està tancada (23%); beure’s les ampolles del minibar i omplir-les amb aigua o suc (18%) o inventar-se que estan de lluna de mel per veure si aconsegueixen una habitació millor o un regal (3%).

Ignazio Ciarmoli, director de Màrqueting de Jetcost, assenyala que «les vacances estan per disfrutar-les i aquest any ens les hem guanyat més que mai, per fi sense restriccions pel coronavirus, però això no significa que puguem fer el que vulguem a l’hotel on ens allotgem. Hi ha unes normes per complir i hem de ser com més cívics millor, tant amb el personal de l’hotel, com amb els altres hostes, i no només pensar en el nostre benestar».

Ciarmoli demana sentit comú. «Cal posar al plat només el menjar que ens mengem, tot i que calgui aixecar-se diverses vegades al bufet si en volem més, apagar l’aire condicionat mentre no siguem a l’habitació o que no ens rentin les tovalloles diàriament quan a casa nostra les canviem cada setmana són petites mostres que podem fer pel nostre planeta. L’estalvi energètic ha de començar per nosaltres mateixos, igual com hem de pensar en les persones que estan passant per escassetat alimentària abans de llençar el menjar a les escombraries, tot i que hàgim pagat un tot inclòs».

Per la seva banda, Agustín Almodóbar, diputat de Benidorm del PP en el Congrés, «el Govern no és conscient del mal que se li fa al turisme espanyol i les conseqüències que comporta cada vegada que pren una decisió pel seu compte i sense comptar amb ningú.  Aquest decret s’ha fet de forma improvisada, d’un dia per l’altre i es nota. No té mesures estructurals ni a llarg termini i entra en vigor sense que la majoria dels ciutadans, empreses i comerços que el patiran sàpiguen encara com ha d’aplicar-se».

Per a Almodóbar, «amb una inflació desbocada, després de dos anys pràcticament sense activitat i la incertesa que suposa la tardor, no és lògic i demostra el gran desconeixement que el Govern té de l’activitat turística, que es prenguin decisions unilateralment, d’esquena al sector, enmig de la temporada alta i que com ja ha passat en altres ocasions els mitjans de comunicació al nostre principal mercat emissor aprofiten per generar alarma.

La ministra de Drets Socials i secretària general del Podem, Ione Belarra, responsable de l’Imserso, ha acusat el PP de «treballar contra el país» i de no tenir el «menor compromís democràtic» per demanar la retirada del pla d’estalvi energètic aprovat pel Govern de coalició.

«Les mesures d’estalvi energètic són imprescindibles per afrontar les conseqüències de la guerra i molt assenyades en la lluita contra l’emergència climàtica», ha remarcat Belarra a través d’un missatge en el seu compte de Twitter.

Belarra ha llançat aquest tuit, recollit per Europa Press, després de la reunió que va mantenir ahir la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i la ministra d’Indústria i Comerç, Reyes Maroto, amb consellers autonòmics per analitzar els detalls de les mesures incloses en el decret llei aprovat pel Consell de Ministres fa una setmana.

En aquesta cita, les comunitats governades pel PP van demanar la retirada del decret llei, fet que ha portat a la ministra a acusar-los de ser «un partit que treballa contra el seu país» de no tenir «el menor compromís democràtic» i de ser «fonamentalistes del no».

Més finançament

D’altra banda, l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja, un «lobby» dels vuit principals municipis turístics espanyols, del qual forma part Benidorm, alerten que tornen a estar asfixiats econòmicament a l’haver de suportar amb només un 0,9% de la població censada a Espanya al 9% del total de turistes (430.000 veïns per 7,8 milions de visitants) i exigeixen reclamació extraordinària.

Les vuit localitats integrades a l’Aliança de Municipis Turístics Sol i Platja afronten l’inici d’una nova campanya d’estiu liderant la gestió turística i la recuperació del sector a Espanya, però sense comptar amb el finançament necessari i adequat als serveis, creació d’ocupació i pressió territorial que suporten.

Benidorm, Calvià, Lloret de Mar, Salou, Adeje, Arona, San Bartolomé de Tirajana i Torremolinos compten amb una població que ronda els 430.000 habitants, rebent el finançament d’entitats supramunicipals conforme a aquesta xifra per al manteniment dels seus serveis públics, però, tanmateix, assumint més de 7,8 milions de turistes a la campanya prèvia a la pandèmia.

Amb el procés de recuperació del sector turístic en marxa i la tornada a la normalitat anterior a la pandèmia, les previsions per a aquest estiu són que aquesta xifra, almenys, es repeteixi, sent fonamental l’aportació que realitzen els vuit municipis de l’AMT Sol i Platja.

Aquests municipis representen tan sols el 0,9% de la població, rebent el 9% de l’ocupació turística, oferint el 15% de l’allotjament reglat i recollint el 19% de les pernoctacions hoteleres del turisme internacional del país, sent fonamentals a l’aportació que el sector turístic realitza al PIB nacional, generant a més gairebé 94.000 llocs de treball.

Notícies relacionades

El marge del BBVA per millorar la seva oferta marca la recta final de l’opa

La vaga del ‘handling’ amenaça un terç dels vols del Prat pel pont

L’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja està integrada per Adeje, Arona, Benidorm, Calvià, Lloret de Mar, Salou, San Bartolomé de Tirajana i Torremolinos. Neix de la iniciativa de vuit destinacions turístiques pioneres a Espanya, la singularitat turística i compromís de les quals amb la digitalització del sector, la sostenibilitat, l’accessibilitat, i la cooperació entre destinacions, representa un conjunt de fortaleses comunes que els permetran mantenir la seva posició de lideratge al sector.

L’AMT aspira a ser peça clau del sector turístic espanyol, sent reconeguda com a font de referència del turisme de sol i platja i agent clau per a la defensa dels interessos dels vuit municipis que la formen.