Estrès, cansament i fins i tot depressió: el preu de no desconnectar durant les vacances

La sobrecàrrega informativa és el preu que paga el ciutadà occidental per integrar els avantatges de la tecnologia a la seva vida. Empleats cremats, esgotats i que acabin desenvolupant múltiples patologies és la factura que aquesta hiperconnexió pot acabar emetent. No en va l’OMS inclou des del 2019 el ‘burnout’ en la seva classificació de malalties i problemes de salut. Les noves dinàmiques comunicatives en les empreses obliguen les direccions i els seus empleats a integrar a les seves relacions la denominada «desconnexió digital». És a dir, aprendre a dibuixar una nova separació entre el personal i el professional que fa dos segles era a la porta d’entrada i sortida de la fàbrica i que avui es difumina a la pantalla d’un telèfon mòbil. 

«La desconnexió digital sorgeix com una necessitat davant les conseqüències negatives derivades de l’ús de la tecnologia que, traspassant la frontera de l’àmbit laboral, afecten especialment l’esfera personal», així defineix el concepte l’investigador de la UAB David Gutiérrez, al seu article ‘La desconnexió digital dels treballadors’. És un perill greu tant per a la salut de les persones, com per als resultats de les empreses. «La productivitat d’un treballador que no desconnecta va caient, perquè se sentirà cada vegada més exhaust i menys compromès amb la seva feina, ja que pensarà: ‘això no s’acaba mai’», alerta la professora d’EAE Business School Esther González. 

Els francesos van ser pioners a l’hora de legislar sobre això. El 2016, sota la presidència de François Hollande, Le République va reformular la seva normativa laboral per obligar les companyies a «assegurar el respecte al temps de descans i de vacances, així com a la seva vida personal i familiar». A Espanya, la Llei de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals del 2018 va aproximar per primera vegada el tema i el 2021 el va ampliar la nova llei de treball a distància. 

«El ‘tecnoestrès’ constitueix un risc psicosocial que l’empresari té l’obligació d’avaluar, amb la finalitat d’adoptar les mesures preventives necessàries per garantir la salut dels treballadors», recorda l’investigador de la Universitat de València Eduardo Enrique Taléns, al seu article ‘El dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral’. I és que l’estrès a la feina és un dels principals causants de problemes de salut mental com la depressió. Segons una investigació publicada a la revista Molecular Psychiatry, un de cada cinc casos de depressió s’atribueix a la sobrecàrrega laboral. 

Si bé la falta de desconnexió digital és una amenaça tant per al directiu com per al treballador ras, com més imprescindible és un empleat en el dia a dia d’un centre de treball, més complicat és exercir-la. «Com més qualificat estiguis, més difícil és desconnectar perquè més gent depèn de tu i més et troben a faltar quan no hi ets. Anem cap a un futur en el qual aquesta gent guanyarà bons sous, però cada vegada tindrà més difícil disfrutar de temps per a si mateixa», alerta la professora d’EAE Business School. 

¿Com garantir la desconnexió?

 «El deure empresarial de garantir la desconnexió comporta una limitació de l’ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans, així com el respecte a la durada màxima de la jornada i a límits qualssevol i precaucions en matèria de jornada que disposin la normativa legal o convencional aplicables», especifica la nova llei de teletreball.

Per a això, una de les claus en la qual coincideixen els experts és que l’empresa estableixi ‘tallafocs’ per evitar que missatges innecessaris arribin al treballador durant el seu període de descans. Un exemple seria habilitar el típic missatge d’«fora de l’oficina» quan rebi un correu electrònic i que el mail no arribi mai a la bústia. 

La desconnexió digital també implica un exercici d’organització interna a càrrec dels comandaments intermedis, mitjançant el qual aquests coneguin i facin conèixer quan els empleats s’agafen vacances perquè no es produeixin intercanvis durant aquest període. «¿Pot esperar aquest missatge?» o «¿És imprescindible que aquesta persona que està de vacances el rebi ara?» són dues preguntes que qualsevol persona hagués de fer abans d’escriure un missatge o de trucar algú fora de l’oficina.

Notícies relacionades

El Govern inicia el tràmit perquè unes 150 empreses provin la setmana laboral de 4 dies

Les pimes preparen el ‘mode crisi’ davant l’amenaça d’una tardor complicada

En aquest sentit, com més formals i corporatives siguin les comunicacions, més fàcil serà erigir aquests tallafocs i al seu torn estendre’ls a la gent fora de l’empresa. És a dir, a la companyia li és molt difícil controlar quin intercanvi d’informació es produeix a través d’eines de missatgeria com Whatsapp, on és inevitable barrejar l’àmbit personal amb el professional. Però si la rutina és comunicar-se exclusivament per programes com ‘Slack’ o intranets, és més fàcil controlar-ho. 

Si bé la llei deixa la pilota de la desconnexió a la teulada de l’empresa, els treballadors han de fer el seu propi esforç per no desconnectar ‘motu proprio’. I mirar de rebaixar la seva hiperconnexió de dispositius, que deixen estadístiques tan addictives com la de l’estudi de la UPF-BSM: 8 de cada 10 treballadors la primera cosa que fa al despertar-se i l’última abans d’anar-se’n a dormir és mirar el mòbil. «Vivim en la paradoxa que cada vegada ens preocupa més el benestar dels treballadors però alhora hem creat un entorn en el qual cada vegada és més difícil exercir aquest benestar», conclou la professora d’EAE Business School.