Mal humor, fatiga, estrès, depressió i, fins i tot, el suïcidi: Les conseqüències de portar la feina al límit

L’estrès, l’ansietat i la fatiga crònica en l’àmbit laboral poden tenir conseqüències fatals. Més mediàtic que el d’Almeria va ser el cas de France Telecom (avui Orange), en què entre el 2007 i el 2011 un total de 13 treballadors de la companyia, fruit de la pressió i l’assetjament laboral a què eren sotmesos per part de la cúpula de l’empresa, es van suïcidar. 

«¿Com pots produir més? Treballant més. I arriba un moment en què aquests treballadors entren en un cercle viciós en el qual mai aconsegueixen arribar als objectius marcats per l’empresa. Però el problema no és que treballin malament, sinó que els objectius estan mal definits. És un peix que es mossega la cua, perquè quan desconnecten, senten que estan desubicats, que estan perdent el temps. Quan una persona acaba recorrent al suïcidi per sortir d’allà és perquè no ha trobat cap altra solució menys dolorosa», afirma el doctor en psicologia i professor de ciències de la salut de la UOC, Antoni Baena. 

No sempre aquest suïcidi és explícitament conscient. El mateix any en què el treballador de la sucursal d’Almeria va acabar amb la seva vida, un becari de la firma d’inversió Bank of America Merrill Lynch va morir, a la City de Londres, després de treballar 72 hores seguides. Al Japó tenen fins i tot un concepte per a això: el ‘Karoshi’. «Les empreses no poden mirar cap a un altre costat amb la salut mental dels seus treballadors», afirma el president de l’Associació d’Especialistes en Prevenció i Salut Laboral (Aepsal), Ismael Sánchez-Herrera.

Alerta ‘burnout’

La mort, per suïcidi o esgotament, és el màxim exponent de les conseqüències de portar ment i cos al límit a la feina. Abans sorgeixen altres símptomes, com l’esgotament físic d’un oficinista, que pot provocar que el treballador no segueixi amb exactitud els procediments i exposi dades sensibles de l’empresa. O la imprudència d’un transportista al volant que no ha respectat els temps de descans i se salti un senyal que el posi en perill a ell i als altres. Un desgast que l’actual context d’emergència sanitària no ha fet més que agreujar.

La síndrome del treballador cremat (o ‘bornout’) és un concepte que s’ha anat obrint pas en el vocabulari dels recursos humans, fins al punt que l’OMS ha inclòs aquesta síndrome en la classificació internacional de malalties. Desmotivació absoluta per la feina, caiguda en picat del rendiment i la qualitat del servei prestat, mal humor, problemes a casa, dificultats per desconnectar, incapacitat per concentrar-se... són alguns dels símptomes en els quals coincideixen els diferents experts consultats.

«Hi ha professionals que ho aguanten tota la vida sense saber què els passa», explica el director associat de l’empresa de recursos humans Hays Executive, Juan José Jiménez. «Va de menys a més i el cos envia senyals. Si obres l’ordinador al matí i ja estàs esgotat, preocupa’t», afegeix. «La Covid complicarà tots aquests processos de fatiga, soledat, depressió... Hem anat molt de pressa per curar al cos, però totes les seqüeles psicològiques d’aquesta pandèmia les comencem just a veure ara», alerta el psicòleg Baena.

Seqüeles per a tota la vida

Notícies relacionades

L’auge del teletreball dificulta els controls a l’excés de jornada

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Que un treballador estigui sotmès a condicions d’alt risc durant part de la seva vida laboral pot provocar seqüeles que arrossegarà tota la seva vida. «No només la pell té memòria, tot el cos té memòria. Si un treballador s’ha lesionat per forçar massa, ho pot arrossegar tota la vida. I a nivell psicològic igual», explica el president d’Aepsal. I l’actual context de pandèmia, amb la incertesa que està comportant, no ha fet més que aguditzar aquests riscos.

La prevenció en qüestions psicosocials és una de les assignatures pendents que arrosseguen les empreses. Mentre les mascaretes, les mampares i la ventilació s’han assumit com a reformes imprescindibles durant aquesta pandèmia –fins al punt que les companyies han invertit, de mitjana, 101.834 euros des que va començar el virus, segons una enquesta de Foment–, només una de cada quatre ha considerat oportú invertir diners per oferir algun tipus de teràpia per a les seves plantilles, segons la mateixa enquesta de Foment.