Les Canàries exporten gel per pal·liar el desproveïment de la Península

Aquesta gairebé perpètua contenció dels preus provoca una «inexistència de beneficis». D’això es deriva un procés de concentració per intentar generar economies d’escala que garanteixin la pervivència per sobre el llindar de la rendibilitat. De fet, Arucansa n’és un exemple. Els últims dotze anys, s’han incorporat a aquest projecte que comanda Pedro García set petits negocis.

Viure al límit financer, més l’increment «del 300%» dels costos energètics, és el que, segons l’opinió de Suárez, ha deixat a diverses empreses de la Península l’única opció d’«abaixar la palanca». L’absència de marges els ha impedit guarir les ferides que els van infligir les restriccions sanitàries que la pandèmia va obligar a decretar en negocis claus per al gel com el canal horeca (hotels, restaurants i cafeteries). Ja només els gegants, els que més múscul acumulen en els seus balanços, tenen el futur assegurat.

El juny passat va ser el quart més càlid des de 1961 a l’Espanya peninsular, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). La matinera onada de calor ja va posar sobre avís els demandants de gel. Tanmateix, van tornar els vents més propis de la primavera i les aigües es van calmar. Ha sigut ara, amb l’estiu plenament instal·lat i amb temperatures molt altes durant setmanes, quan ja l’iceberg, valgui el símil glaçador, ha deixat veure tota la seva dimensió.

Els restauradors estan fent veritables equilibris, però el gel no és terreny que doni garanties per no relliscar, ben al contrari. D’exportar-lo a França i Itàlia s’ha passat a consumicions que en alguns bars tenen menys glaçons. Això és una cosa que no passa desapercebuda per a bona part de l’acalorada i assedegada clientela. I el pitjor és que aquestes carències amenacen d’accentuar-se si la canícula s’allarga.

Les Canàries no són alienes als problemes que origina la molt prolongada captivitat dels preus. La qüestió quedaria arreglada si s’apugen fins a suposar un increment d’«entre 5 i 10 cèntims» per al client final, assegura el gerent d’Arucansa. «Jo no veig ningú suspenent una rostisseria per què el gel costi una mica més», sentencia. Tanmateix, el consum no està afectat per l’estacionalitat com sí que passa a la Península, on els mesos d’estiu la producció es dispara.

I aquí entra l’aparent contradicció que sigui una de les comunitats autònomes amb menys índex de pluviositat la que proveeixi –en una petita part– la resta de l’Estat. «El 60% de les vendes van a petits distribuïdors locals, que són els que posen el gel als bars, i el 40% restant a l’alimentació», explica Suárez. I el principal client, Mercadona per més senyals, va preguntar per la possibilitat que Arucansa contribueixi a cobrir algun espai que estava quedant buis als contenidors de congelat dels seus supermercats.

Notícies relacionades

La falta de gel en supermercats ja és un problema «generalitzat»

La «crisi del gel» des d’una fàbrica: «No parem ni per dormir»

Arucansa tenia previst posar en marxa un nou fabricador –així s’anomena en l’argot– de gel a Tenerife entre l’octubre i final d’any. S’afegiria als tres que estan operant les 24 hores dels set dies de la setmana. La inversió s’ha avançat. La producció ha passat de la nit al dia de 80 tones a 150 per dia. 

Suárez sap que l’exportació a la Península és una qüestió conjuntural i que el veritablement important és solucionar el problema. «Almenys aquesta crisi servirà perquè es visualitzi el fons de la qüestió i s’entengui que no podem tenir preus dels anys 90», assenyala.