Iberdrola i Endesa avisen el Govern que no tenen els beneficis extra que retallarà el nou impost

El Govern activa el procés per llançar el nou impost per a grans energètiques i grans bancs. El PSOE i Unides Podem presentaran aquest dijous en el Congrés la proposició de llei que servirà per arrencar la tramitació per posar en marxa el nou impost temporal als beneficis extraordinaris dels gegants dels dos sectors amb l’objectiu de recaptar 7.000 milions d’euros en dos anys, amb els quals finançar les mesures adoptades per l’Executiu per pal·liar l’impacte de l’espiral inflacionista sobre llars i empreses.

El Ministeri d’Hisenda, el departament encarregat de desenvolupar el disseny tècnic del nou impost durant les últimes setmanes, no ha revelat fins ara les condicions del nou gravamen, ni el tipus impositiu que s’aplicarà, ni la base imposable concreta que s’utilitzarà per calcular aquests beneficis extres ni tampoc quant acabarà afectant cada companyia. Malgrat totes aquestes incògnites, les grans elèctriques neguen tenir els beneficis extraordinaris que l’Executiu pretén retallar.

Iberdrola i Endesa, les dues majors elèctriques del país, van aprofitar aquest dimecres la presentació dels seus resultats semestrals per avisar el Govern que no trobarà els beneficis extres que assegura voler gravar per evitar que les grans companyies s’aprofitin de la crisi energètica i de l’espiral de pujades de preus. De fet, les dues companyies esgrimeixen directament la caiguda de beneficis que estan registrant en el mercat espanyol des de començament d’any.

Iberdrola va registrar el millor semestre de la seva història, amb un benefici net de 2.075 milions d’euros fins al juny, amb un fort increment del 36%. Però el grup assegura que el fortíssim creixement dels guanys es deu a l’impuls del negoci internacional als Estats Units, el Brasil i el Regne Unit, i alerta de la frenada de la seva activitat a Espanya. Destaca que el benefici net a Espanya ha caigut un 26% entre el gener i el juny a causa «dels alts preus de l’energia que no s’han traspassat als clients amb contractes a preu fix acordats prèviament».

Endesa, per la seva banda, va obtenir fins al juny un benefici net de 916 milions, un 10,1% més a causa de l’impacte extraordinari de la venda parcial del seu negoci de mobilitat elèctrica a la seva matriu Enel. Sense comptabilitzar aquesta operació, remarca l’elèctrica, el benefici net ordinari va caure un 11,8% al juny respecte a l’any anterior, fins als 734 milions, cosa que va reflectir la mala evolució del negoci a Espanya. Endesa destaca que ven més energia de la que produeix i per això necessita comprar energia al mercat, així que es veu colpejada si l’electricitat és cara.

Assenyalar els rivals

«Les companyies que estan augmentant els seus beneficis a Europa són les gasistes i les petroleres, no les elèctriques integrades», va sentenciar el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, en una conferència amb analistes assenyalant de manera implícita rivals com Naturgy o Repsol com a guanyadors de la crisi. «Nosaltres no tenim beneficis extraordinaris. El de gasistes i petroleres no és el mateix cas», va apuntar.

Les elèctriques han estat insistint durant els últims mesos a negar l’existència dels beneficis milionaris que el Govern diu voler retallar, ja que tenen venuda tota la seva producció d’electricitat amb molta antelació i a preus molt inferiors que marca el mercat elèctric i, per això, no s’estan beneficiant de les pujades. Iberdrola assegura que per a aquest any ja té venut el 100% de producció, mentre que per al 2023 ha assolit el 80%, el 60% per a 2024 i el 40% per al 2025.

«Estem pendents de conèixer els detalls d’aquest per avaluar-lo, però vull reiterar que no obtenim beneficis extraordinaris en aquesta conjuntura, complint la legislació aprovada en els últims mesos», va remarcar José Bogas, conseller delegat d’Endesa, en una trobada amb analistes per presentar els comptes semestrals. I és que el Govern ja ha estat aplicant una bateria de mesures durant l’últim any per contenir la pujada de preus elèctrics, inclòs un control dels preus fixats als contractes firmats per les companyies per evitar precisament aquests beneficis extres aprofitant la pujada de preus.

El control del Govern

El Govern exigeix a les elèctriques demostrar de manera fefaent que no estan aprofitant-se dels preus alts del mercat per vendre l’electricitat produïda amb nuclear, hidràulica i renovables incloent-hi l’encariment del gas natural, quan no suporten aquest cost. Des de fa mesos l’Executiu els obliga a revelar dades de milers de contractes sobre els preus als quals venen la seva producció, i si estan subscrits per sobre d’un preu màxim fixat (de 67 euros per megawatt hora, MWh) han de tornar la diferència.

Un control que és més exhaustiu en el cas de les grans elèctriques, vigilant els contractes entre filials de la mateixa corporació i estudiant el preu que cobren al client final per si oculten aquests beneficis extraordinaris a l’última baula de la cadena de valor. Aquest tipus de mesures de moment no s’han estat aplicant a gasistes i petroleres.

Les grans elèctriques com Iberdrola o Endesa compten amb plans estratègics per als pròxims anys que anticipen millores de beneficis cada any, que les elèctriques atribueixen a l’esforç d’inversions milmulonàries que realitzaran per accelerar el desplegament de renovables i la millora de les seves xarxes, i malgrat el deteriorament de la seva activitat de comercialització de llum al mercat espanyol. Iberdrola ha confirmat el seu objectiu d’arribar a un benefici rècord d’entre 4.000 i 4.200 milions al tancament de l’any, i Endesa manté la seva previsió d’obtenir un benefici net ordinari de 1.800 milions.

Recaptar 7.000 milions

Segons va confirmar el president, Pedro Sánchez, en el Debat sobre l’Estat de la Nació, el pla del passa per crear un nou tribut per gravar els beneficis extraordinaris, que segons remarca l’Executiu, estan obtenint per elèctriques, gasistes i petroleres amb les pujades de preus en plena crisi energètica i les entitats financeres anticipant la pujada de tipus d’interès que prepara el Banc Central Europeu (BCE).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Les previsions del Govern contemplen que amb el nou impost, que es pretén activar el 2023, es podrà recaptar en dos anys entorn de 4.000 milions d’euros en el cas de les grans energètiques (les que facturen més de 1.000 milions anuals) i  3.000 milions més de les entitats financeres. Les veus crítiques amb els nous tributs de l’Executiu, de l’oposició política a l’àmbit empresarial, adverteixen que la imposició d’aquesta pujada fiscal acabaran pagant-la els clients perquè les empreses i els bancs s’ho repercutiran en el preu que els cobren o les comissions que els apliquen.

El Govern diu voler evitar-ho. Hisenda ha anticipat en les últimes setmanes que el text de la futura llei inclourà la prohibició expressa que les empreses i bancs que paguin el nou impost traslladin aquest impacte al consumidor final. La futura normativa servirà també per encomanar a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) la vigilància del comportament de les grans energètiques –elèctriques, petroleres i gasistes– i dels grans bancs i també per donar poders a l’organisme per aplicar sancions a les firmes que incompleixin la llei i repercuteixin al client el cost de l’impost.