Cercador: aquests són els aeroports del món amb més cancel·lacions aquest juliol

La demanda de vols a Europa encara està al 75% dels nivells del 2019 i el principal desafiament actual és el problema dels retards i cancel·lacions que afecten algunes zones del sistema europeu, segons l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA).

I ja que la indústria afronta desafiaments de contractació, «és inevitable que hi hagi més disrupcions a mesura que la demanda continua augmentant», ha assenyalat aquest diumenge el seu vicepresident regional per Europa, Rafael Schvartzman.

El directiu ha explicat a Doha, la capital qatariana, en la 78a Assemblea General Anual de la IATA que, des que va començar l’any, de mitjana, al voltant del 69% dels vols a Europa arriben amb algun retard.

Llista de retards i cancel·lacions als aeroports al juliol

La demora total és de 5,2 milions de minuts, cosa que és comparable amb les dades del 2019, «però la diferència clau és que encara estem per sota de la demanda prepandèmia» i a més, les xifres de fa tres anys es van veure molt afectades per problemes meteorològics i altres esdeveniments, ha matisat.

Durant la pandèmia, les cancel·lacions reals van ser considerablement més altes que la mitjana esperada, però, segons es van anar aixecant les restriccions de l’òmicron, les xifres van començar a caure fins aproximadament a mitjans de maig, quan van tornar a augmentar a mesura que s’incrementava la demanda i disminuïa la puntualitat.

L’aviació és «una cadena interconnectada complexa» i les aerolínies estan a mercè d’altres actors, en particular els aeroports i el control del trànsit aeri, ha indicat.

Els retards en la gestió del trànsit aeri també estan augmentant, però «no són tan preocupants» com els retards en la dotació de personal, que en aquest moment s’ha convertit en el problema principal després que molts treballadors decidissin abandonar la indústria durant la pandèmia o fossin acomiadats i, tot i que ara s’està contractant tan ràpid com es pot, l’autorització de seguretat és una dificultat clau.

El procés actual porta de dues a sis setmanes, el que significa que augmentar el reclutament per a l’estiu suposa un gran repte, ha afegit Schvartzman, tot i que segons la seva opinió, els governs poden ajudar en això, per exemple, reconeixent l’habilitació de seguretat mútuament, perquè un empleat en un país europeu pugui traslladar-se per fer el mateix treball en un altre de la UE sense demora.

També s’ha de facilitar la credencial d’«un dia», per permetre que el personal sense autorització de seguretat completa treballi en àrees restringides sota la supervisió d’un empleat amb autorització completa, entre altres mesures.

Així mateix, els aeroports han de monitoritzar els seus colls d’ampolla i fer noves declaracions de capacitat, amb prou anticipació perquè les aerolínies puguin informar els clients sobre els canvis en els vols, donant-los temps per tornar a reservar el viatge o fer canvis alternatius.

Compensació per retards i cancel·lacions

Atès que molts dels retards estan fora del control de les aerolínies i si, a més, els aeroports obliguen a fer cancel·lacions amb poca antelació, la categorització d’aquests casos com a circumstàncies extraordinàries «no està clara» i hi ha hagut una falta d’orientació tant de la Comissió Europea com dels organismes nacionals, ha apuntat.

Notícies relacionades

Les vagues del ‘handling’ seguiran endavant durant el pont

El BBVA porta al Suprem la condició del Govern central per entorpir l’opa

Si s’ha de pagar una compensació, però l’aerolínia no té la culpa, «llavors hi hauria d’haver algun tipus de mecanisme perquè les aerolínies i els aeroports arribin a una resolució justa», ha suggerit.

El que es necessita és la cooperació en tot el sistema, inclosos els governs i els reguladors, per ajudar la indústria a afrontar els desafiaments de reiniciar la seva activitat des d’un tancament gairebé total, ha afegit.