El Suprem remet a la fiscalia la querella d’Arriaga Asociados contra jutges per l’IRPH

La querella presentada contra quatre jutges del Suprem per Arriaga Asociados a compte de les sentències dictades per l’alt tribunal en relació amb l’índex hipotecari IRPH li pot sortir cara. La Sala del 61 de l’alt tribunal l’ha rebutjat perquè no té la més mínima credibilitat i versemblança però, a més, ha decidit remetre-la a la Fiscalia perquè determini si alguna de les afirmacions amb les quals atribueix prevaricació i de coaccions als magistrats de la Sala Civil poden ser constitutius d’un delicte de calúmnies contra funcionaris públics en l’exercici de les seves funcions.

En una interlocutòria, la sala encarregada de dilucidar les querelles presentades contra els magistrats de l’alt tribunal ha decidit donar el pas de deduir testimoni perquè el ministeri públic determini si hi ha delicte davant els termes en què es formula la querella i la pràctica de diligències que proposava sobre les comunicacions i relacions entre membres de la sala amb autoritats i membres d’entitats bancàries, entre les quals s’incloïa investigar «possibles suborns».

A més, com que la querella no té cap fonament, assenyala que «podria depassar les més elementals regles de la bona fe processal», per la qual cosa, d’acord a la qual cosa disposa l’article 247 de la llei d’enjudiciament civil», obre una peça separada per determinar si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal a l’interposar la querella. De moment, l’imposa les costes a la part querellant «donada la temeritat manifesta a l’interposar una querella en la forma i amb el fonament que ha aconseguit».

Prevaricació

La interlocutòria recorda que la querella titlla de prevaricadores dues sentències que van estimar sengles recursos d’una entitat bancària i van deixar sense efecte la declaració de nul·litat de l’índex IRPH inclòs en els contractes de préstec analitzats en les sentències, perquè entén que els magistrats querellats haurien realitzat una interpretació de la qüestió suscitada que s’apartaria, injustificadament, dels fonaments i principis definits pel TJUE per analitzar la transparència i abús de l’IRPH.

Segons la Sala del 61, «l’examen de les resolucions judicials dictades pels magistrats querellats permet concloure la falta de rellevància penal dels fets imputats. En el present cas, davant el que sosté la querellant, aquestes resolucions judicials es van limitar a interpretar els pronunciaments efectuats pel TJUE en les qüestions prejudicials suscitades i a donar resposta a les pretensions formulades en els recursos presentats. I, al marge que es comparteixin o no, les resolucions qüestionades contenen arguments jurídics que no poden ser qualificats com a desraonats, arbitraris o il·lògics en els termes exposats. Per contra, s’hi va donar una resposta fundada després de l’anàlisi de les pretensions deduïdes i/o dels arguments exposats com a fonament dels recursos presentats».

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

«La part querellant –afegeix la interlocutòria– sosté una interpretació discrepant sobre les qüestions litigioses analitzades en les resolucions dictades pels magistrats querellats, el que, al seu entendre, justificaria la comissió del delicte de prevaricació imputat. D’aquesta manera, la querella és, en realitat, un recurs contra aquestes resolucions.»

Respecte al delicte de coaccions, la interlocutòria afirma que la querella no aporta dada objectiva o cap indici «al marge d’apreciacions subjectives» i que deixa «traslluir una mena de concert entre els diferents magistrats de la Sala Primera del Suprem per afavorir intencionadament les entitats bancàries». Tot això sense «la més mínima credibilitat, ja que la mera existència d’interpretacions alternatives i discrepants o fins i tot, el plantejament de noves qüestions prejudicials no permet entendre, des d’una perspectiva lògica i racional, que es pogués haver produït aquesta espècie de confabulació entre els magistrats d’una sala del Tribunal Suprem que es deixa traslluir en la querella».