Sempre ens quedarà Laporta

  • Els empresaris als polítics: reduir la burocràcia i aconseguir grans acords d’Estat

Sempre ens quedarà Laporta
3
Es llegeix en minuts
Martí Saballs Pons
Martí Saballs Pons

Director d'Informació Econòmica de Prensa Ibérica.

ver +

La gespa del Camp Nou del FC Barcelona va rebre 1.200 empresaris per celebrar, i sopar entremig, l’entrega de premis de la patronal Pimec, on s’agrupen bona part de les petites i mitjanes empreses de Catalunya. Poques organitzacions a Espanya són capaces d’agrupar tal quantitat de polítics de tots els colors i identitats. El president del Govern central, el de la Generalitat, l’alcaldessa de Barcelona, ministres i consellers utilitzen aquests fòrums per saludar uns i d’altres, somriure i donar-se les mans. En l’habitual cicle de discursos que es va concedir als representants públics, alguns aprofiten per pronunciar mítings polítics i allargar-se en excés a base de repetir els mateixos conceptes de maneres diferents. I mira que n’és, de fàcil, aplicar el teorema bàsic: subjecte + verb + predicat. Qui va batre el rècord del cronòmetre va ser Ada Colau, incapaç d’ajustar-se al temps que li havien demanat. L’alcaldessa estava molt satisfeta que Barcelona hagués renovat fins el 2030 la concessió per celebrar la fira del Mobile que antany ella no veia amb simpatia. El tímid acostament que Colau ha anat realitzant al món de l’empresa ha sigut gradual.

En aquell marc de la festa de Pimec, sota negres nuvolades que van espantar amb un primerenc xàfec, va destacar per sobre de tots una figura masculina, entrada en pes i molt bronzejada. Ningú va competir amb ell a l’hora de voler fer-se fotografies. Adults i joves, homes i dones s’acostaven a tocar-lo, examinar-lo i rebre el seu sempitern somriure. Joan Laporta, president del FC Barcelona, estava molt còmode i, com a amfitrió de l’acte de Pimec, va fer valer les seves credencials a tort i a dret. Aquella setmana el Barça havia rebut una miraculosa injecció econòmica a l’anunciar la venda d’un 10% dels drets de TV al fons Sixth Street –també ha invertit en el Reial Madrid– per 207,5 milions. Un alleujament temporal per a un club en fallida tècnica.

Laporta triomfava en la gespa ‘selfie’ rere ‘selfie’ mentre el president de Pimec, Antoni Cañete, aprofitava el seu discurs per llançar serioses advertències sobre l’evolució de l’economia. Va demanar a l’elenc de polítics present dos peticions de pur sentit comú. Primera: reduir la burocràcia que inunda totes les gestions administratives i impedeix accelerar el creixement empresarial. Segona: oblidar-se del curtterminisme i buscar acords d’Estat necessaris per emprendre les reformes estructurals de les quals es parla des de fa anys. Aquests acords són urgents i avui vitals per enfrontar-se a la complexa situació geopolítica i econòmica.

Hem entrat en un període crític que no té comparacions històriques. Uns missatges telegràfics:

- La inflació s’ha disparat a l’alça per sobre del 10% empesa pels preus de l’energia i de l’alimentació.

- Res preveu que canviï, a positiu, la guerra a Ucraïna. Els designis de Putin són impossibles de predir. 

- Els països de l’Europa central i de l’Est ja han començat a conscienciar els seus ciutadans que l’hivern serà dur perquè el subministrament de gas pot escassejar.

- Preparem-nos per consumir menys i pensem a abaixar els termòstats a menys de vint graus quan arribi el fred.

- Pitjor encara és la crisi alimentària derivada dels efectes de la guerra. Les seves conseqüències poden ser devastadores als països pobres.

- Els bancs centrals continuaran provant diferents pocions màgiques per combatre la inflació.

- Una pujada de tipus sobtada per frenar els preus és inviable, ja que podria col·lapsar l’economia i posar entre les cordes les famílies i empreses més endeutades. Els queda l’opció de continuar comprant deute alimentant el seu balanç.

- Els governs, a base de donar xecs i subvencions, generen més massa monetària. Pal·lien a curt termini el desgast de les butxaques dels consumidors, però només llencen més llenya al foc inflacionari.

- ¿I els fons europeus, que tothom esperava que fossin la salvació del país per transformar-nos? Comencen a ser un misteri tan difícil d’entendre com el de la Santíssima Trinitat.

- Es preveu una tardor calenta per les reclamacions en la pujada de salaris i pensions.

Notícies relacionades

- Sort, per donar una bona notícia, que hi ha 90.000 milions acumulats –una altra cosa és com estiguin repartits– en estalvis familiars a causa de la reducció de despesa produïda per la pandèmia. D’un 7% d’estalvi normal es va passar el 2020 al 15,5% i el 2021, a l’11,4%. A això es deu l’eufòria gastadora que es percep aquest estiu en el qual hem entrat.

¿Algú en dona més? Sempre queda Joan Laporta, que, enmig de l’escenari que estem vivint, aparenta ser la persona més feliç del món, foto va, foto ve. De mèrit, sens dubte, en té.