El Govern planeja destinar més vivendes de la Sareb a finalitats socials

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va donar una pista sobre aquesta qüestió dimecres passat en unes jornades organitzades per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) i la Universitat Menéndez Pelayo. «Continuem recolzant una gestió professional i financera responsable de l’entitat, que ens permeti recuperar el màxim de les ajudes públiques, i també mirarem d’impulsar la responsabilitat social. «Ja ho estem fent, des que vam arribar al Govern hem influït perquè s’augmentés el parc de vivenda pública de la Sareb fins a les 15.000, impulsant la col·laboració amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, i continuem treballant en aquesta mateixa direcció».

Segons les fonts consultades, els ministeris implicats estan ara determinant quantes vivendes de la Sareb –el conegut com ‘banc dolent’ que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades el 2012 i 2013– es poden utilitzar per a finalitats socials i a quin preu. Així, remarquen, no tots els immobles de la companyia són vivendes i no totes les seves vivendes són habitables, ni tan sols amb una inversió raonable. En qualsevol cas, apunten, el Govern està convençut que la Sareb pot jugar un rol més important els pròxims anys en favor de la inclusió social de les persones en situació vulnerable. 

Vivendes cedides

Des del 2013, la Sareb ha cedit 3.328 vivendes a comunitats autònomes i ajuntaments per a finalitats socials (1.659 en vigor al tancament del 2021), cosa que ha beneficiat unes 13.300 persones, a més d’haver-ne venut 375 més a aquestes administracions. El parc d’immobles que la companyia ha posat a disposició del sector públic va pujar de les 4.000 inicials fins a les 10.000 el 2020. El 2021 es va fer un nou salt per ampliar progressivament el parc fins a les 15.000, gràcies a un acord pel qual el Ministeri de Transports es va comprometre a assumir parcialment les despeses de la cessió i de la rehabilitació i condicionaments necessaris per garantir l’habitabilitat dels immobles.

El problema que s’ha trobat l’empresa és que les cessions han sigut menors a les inicialment previstes, malgrat que la Sareb assumeix la meitat de la despesa per fer-les habitables, per les dificultats de les administracions locals més petites per gestionar els actius i per la falta de vivendes en localitats on se li sol·licitaven. Per això, la societat presidida per Javier Torres ha concedit directament 1.144 lloguers a preus assequibles a clients vulnerables (famílies que ocupen immobles de la seva propietat provinents majoritàriament d’antics promotors, amb contractes previs al traspàs dels actius a la Sareb), cosa que ha beneficiat 4.570 persones més, amb una taxa d’impagament del voltant al 60%.

Paral·lelament als plans del Govern, la Sareb està impulsant la gestió social de les vivendes habitades que no ha cedit. Per a això ha fitxat recentment l’expert Pau Pérez de Acha, provinent del Sabadell i CaixaBank, com a director de vivenda assequible i social. La nova divisió de la companyia s’ubicarà a la seu operativa de la gestora immobiliària Servihabitat, a Cornellà de Llobregat, i l’equip (18 persones en un primer moment) es repartirà entre Catalunya i Madrid, segons ha pogut saber aquest diari.

Programa de suport

La companyia, així, està desplegant un nou sistema d’acompanyament social i laboral que preveu estendre a prop de 9.800 famílies que ja habiten en vivendes de la seva propietat, pràcticament la totalitat dels seus inquilins. D’una banda, els oferirà una renda assequible ajustada al 30% dels seus ingressos. Però a més, ha fitxat –durant tres anys, renovables per dos més– les companyies especialitzades Servihabitat, Sogemedi i Gesocin.

Notícies relacionades

CaixaBank i IFC ajunten el sector del finançament del comerç internacional

El Sabadell traça una estratègia amb cinc línies de defensa davant el BBVA

Les tres empreses destinaran unes 60 persones en un primer moment a gestionar l’habitabilitat dels immobles i a ajudar aquestes famílies a sortir de la situació de vulnerabilitat (informant-los d’ajudes públiques i de formació o ofertes de treball, per exemple). El 31 de juliol entraran en el programa 3.000 famílies, i el 30 de setembre, la resta.

La companyia aspira a rebaixar els impagaments en aquestes vivendes fins entre el 5% i el 8%, una taxa similar a la del parc de vivendes socials de l’Ajuntament de Barcelona. Això li permetrà aconseguir una rendibilitat per aquests immobles –que ara no li aporten res– d’entre l’1,5% i el 2%, cosa que l’ajudarà a complir els seus objectius financers i a tornar el deute avalat per l’Estat, amb la qual cosa el pla uneix el seu vessant social amb la devolució d’ajudes.