L’any de la veritat

El 2 de gener del 2000, Telefónica era l’empresa espanyola més gran per valoració borsària. Valia 81.000 milions d’euros. Ahir, el seu valor vorejava els 21.000 milions. Una caiguda en 26 anys del 74%, que seria del 80% si es compara amb el seu valor màxim de 107.000 milions, l’octubre del 2007. L’empresa de telecomunicacions és avui la quinzena més valorada de la borsa espanyola.

Factors tecnològics, estratègics, regulatoris i financers són darrere de la destrucció de valor de Telefónica. L’onada inversora del grup, tant en adquisicions internacionals com en infraestructures, iniciada sota les presidències de Juan Vilallonga i César Alierta, va generar un deute financer net que va arribar als 60.000 milions. Una herència enverinada per al penúltim president de la companyia, José María Álvarez-Pallete, el principal objectiu del qual era netejar el balanç per adaptar l’empresa a la revolució del sector. El negoci recurrent –l’ús del telèfon– queia per la irrupció de nous entrants i Telefónica va començar a virar cap al que Pallete va batejar com a "supermercat de continguts digitals". Mentrestant, les reclamacions a la Comissió Europea per unificar i consolidar el mercat de telecomunicacions a la Unió Europea per enfrontar-se a la competència dels grans grups tecnològics nord-americans queien en sac foradat. A la UE hi ha 38 operadors davant tres als EUA i tres a la Xina.

Pallete va ser obligat a dimitir com a president de Telefónica el 18 de gener del 2025, sent substituït per Murtra, que fins aquesta data presidia Indra. El canvi va ser afavorit per la Moncloa i aprovat pel grup Caixa. L’Estat, a través de la Sepi, controlava un 10% de Telefónica. El mateix percentatge de capital té Criteria, instrument inversor de la Fundació Caixa, i Saudi Telecom. Murtra, que va ser cap de gabinet de l’exalcalde de Barcelona Joan Clos abans de treballar en el sector privat, era des del febrer del 2021 membre del patronat de la Fundació Caixa, on va coincidir amb Álvarez-Pallete.

Notícies relacionades

Joao de Mello, President de Bondalti: "L’opa sobre Ercros busca crear un campió europeu en el sector químic"

El preu "real" de la vivenda a BCN és ja un 5,5% més car que en la bombolla

Aquest any, Murtra no ha deixat d’actuar. Telefónica va presentar ahir unes pèrdues històriques de 4.318 milions fruit de les decisions preses el 2025. El seu objectiu, emmarcat en el pla estratègic presentat al novembre, és capgirar l’empresa per resituar-la en l’actual escenari i disminuir la "bretxa tecnològica" amb els EUA i la Xina. Com Pallete, continua demanant a la UE que faciliti la concentració del sector en la qual vol ser protagonista i consolidador. Telefónica s’ha desprès dels seus negocis a l’Argentina, Xile, Colòmbia i l’Uruguai. Els quatre mercats estratègics es limiten a Espanya, Brasil, Alemanya i el Regne Unit. En aquest país acaba de comprar Netomnia per 2.300 milions per desenvolupar fibra i ha acomiadat 4.525 empleats a Espanya. El deute financer net ha caigut als 26.824 milions d’euros. El dividend s’ha reduït en un 50%: de 0,3 a 0,15 euros per acció.

El mandat de Murtra com a president s’acaba el gener del 2029. Li queden tres anys, si no és destituït per un nou Govern, els inversors valoraran el recorregut de l’acció. Des de la seva arribada a la presidència ha caigut un 7,5%. Si el 2025 va ser l’any del sanejament, comença el de la veritat.