Joao de Mello, President de Bondalti: "L’opa sobre Ercros busca crear un campió europeu en el sector químic"

El grup portuguès Bondalti, a través de Bondalti Ibérica, va registrar el 5 de març del 2024 davant la CNMV una oferta pública d’adquisició (opa) sobre el 100% de les accions d’Ercros, inicialment a 3,6 euros per acció, en efectiu. Posteriorment, el preu es va ajustar a 3,505 euros per reflectir els dividends distribuïts per l’empresa catalana. La prima es manté pròxima al 40% sobre la cotització prèvia a l’anunci i suposa un desemborsament màxim entorn de 320 milions d’euros. La data per acudir a l’opa conclou, d’entrada, el 13 de març.

El consell d’administració d’Ercros s’ha pronunciat sobre l’opa com una operació desfavorable per a la companyia catalana. ¿Els ha sorprès?

Ens ha sorprès positivament perquè, malgrat tot, l’argumentari no és dolent. El negatiu ha sigut la nota de premsa, que silencia dades clau: no hi va haver unanimitat –una consellera independent hi va votar en contra–, un conseller ho avala pel preu just, l’assessor financer Evercore ho qualifica d’adequat i els principals sindicats de l’empresa recolzen l’operació. Em preocupa que la CNMV permeti aquesta publicació esbiaixada i que el president del consell no estigui informant de manera adequada els petits accionistes.

Hi ha tres consellers que diuen que no vendran...

Juan Casas compta amb prop del 10% del capital juntament amb la seva família; Antonio Zabalza, president d’Ercros, té 100.000 títols, una xifra mínima, i Laureano Roldán, 100. És irrellevant, sembla que té impacte però no altera el panorama. És un comportament una mica tèrbol. Sempre vaig veure el president com a recte i complidor, però ara no està actuant així.

¿Hi ha marge per millorar el preu de l’opa o afegir incentius per convèncer els petits accionistes que dubten?

No, i li explico per què: des del 2022, els resultats d’Ercros cauen en picat, amb un deute persistent que exigeix renegociar amb els bancs. El seu propi assessor financer avala el preu com a raonable. Ara toca crear valor. Crec que l’opa tindrà èxit perquè els accionistes assenyats saben que rebutjar-la pot reduir el valor de les seves accions. No hi ha marge per moure el preu. Ens preparem per transformar l’empresa i tornar Ercros als resultats positius.

Per seguir endavant amb l’operació s’han compromès amb la CNMC a subministrar fins a 85.000 tones anuals d’hipoclorit sòdic a tercers fabricants a preu de cost. ¿Com compliran sense perdre quota de mercat ni rendibilitat?

És un compromís assumible. Fixa el preu de l’hipoclorit per cinc anys, revisable fins a 15, sense condicionar la rendibilitat. Si ho fes, hauríem desistit de l’operació. El grup italià Esseco va renunciar a l’opa sobre Ercros quan li van imposar condicions més dures en una oferta que ja era més elevada que la nostra.

¿Quins seran els motors de les sinergies projectades en un sector químic sota la pressió dels costos energètics i la competència xinesa?

Una de les grans sinergies és compartir proveïdors i comprar matèries primeres conjuntament per estalviar costos. Tant Bondalti com Ercros, per exemple, som grans consumidors de sal i d’energia elèctrica. Establir una estratègia conjunta augmentarà l’eficiència. El mateix amb els costos logístics o les obligacions reglamentàries com la sostenibilitat, que es pot integrar. La nostra intenció és ser una companyia més gran per reduir costos i optimitzar processos. La dimensió al sector químic compta molt.

¿Quina forquilla d’estalvi calculen obtenir amb la unió de les dues empreses?

A partir del cinquè any, calculem entre 10 i 12 milions d’euros d’estalvi en sinergies incorporades. Creiem que fins i tot poden ser més. Aquesta és una opa no sol·licitada i només tenim la informació pública d’Ercros. No sabem gaire més.

¿Pensen que poden trobar sorpreses?

Espero que no hi hagi sorpreses negatives. Si sorgeixen, les convertirem en oportunitats. També hi pot haver les positives, com el talent de la plantilla d’Ercros. Té treballadors molt competents. Volem aprendre del seu know-how, alhora que compartim el nostre. Amb l’opa ambicionem crear un campió ibèric i europeu.

¿Quins escenaris contemplen si fracassa l’opa?

En els últims anys hem invertit en una planta de clor a Torrelavega. Hem comprat dues empreses de tractament d’aigües, una a Portugal i una altra a Espanya, i les hem integrat a Bondalti Water. Volem continuar creixent i diversificant la nostra activitat. Tenim un pla b, c, i fins i tot d, però la nostra prioritat és concloure aquesta operació. Efectivament, crec que finalitzarà amb èxit però, si no surt, iniciarem altres projectes.

¿Poden garantir l’ocupació i el futur de les plantes d’Ercros en qualsevol escenari?

Tenim un compromís amb les autoritats. No volem comprar Ercros per dividir o retallar la companyia. Les seves fàbriques i els seus treballadors ens afegeixen valor. En la nostra estratègia de futur són necessaris per ser competitius.

No es plantegen reduir, ¿es plantegen invertir?

És clar. Després de la fusió, que no serà ràpida ni senzilla, invertirem per créixer. Junts som un pes pesant a Europa i podem competir a un altre nivell. Ara ens falta mida. Si no ho aconseguim amb Ercros, serà d’una altra manera, tot i que aquesta suma és la que té més lògica.

Notícies relacionades

L’any de la veritat

El preu "real" de la vivenda a BCN és ja un 5,5% més car que en la bombolla

¿Quin moment viu el sector?

El sector continua sense veure la llum al final del túnel. En quatre anys, les dificultats competitives han forçat el tancament de 24 milions de tones de capacitat de producció química a Europa. Els alts costos energètics, la guerra a Ucraïna i un panorama internacional incert ens ofega. Per això la dimensió compta. La competència xinesa és forta en el PVC, per exemple. Volem transformar la dependència que té avui Ercros en aquest segment i focalitzar la seva activitat a produir més derivats de clor. El clor és vida. Sense clor no hi ha aigua potable, no hi ha medicaments. Busquem créixer en aquest segment.