‘Welcome again, tourists’

El 2019, Espanya va batre el rècord en arribada de turistes estrangers. En va sumar un total de 83,5 milions, només superat per França, amb 89 milions de visitants. El 2020, la xifra d’arribades, entre onada i onada, va caure a 19 milions. Únicament van aparèixer per aquí propietaris de segona residència i aventurers del nord d’Europa. El turisme procedent d’altres continents amb prou feines va trepitjar Espanya. El 2021 es va iniciar una tímida reacció. El nombre de visitants estrangers va ascendir a 31 milions.

¿I aquest any? Les últimes xifres registrades per Frontur, fins a l’abril, indiquen que havien arribat a Espanya 15,8 milions d’estrangers que es comparen amb 1,8 milions el 2021. Només a l’abril, van arribar 6,1 milions en comparació amb els 629.000 de l’any anterior. Si aquesta progressió respecte al 2021 es mantingués i no es produís un esdeveniment inesperat, Espanya podria rebre el 2022 entre 50 i 60 milions de turistes, tenint en compte els bons resultats que s’esperen en la temporada d’estiu, que s’iniciarà oficialment el cap de setmana que ve. Una altra dada positiva va ser publicada la setmana passada sobre les pernoctacions hoteleres, tant nacionals com internacionals. Hi va haver al maig 29,8 milions de nits en hotel que es comparen amb les 7,3 milions del 2021. Es va cobrir el 54,9% de les places hoteleres que hi ha en oferta, gairebé el doble que l’any anterior. El preu mitjà per habitació també va pujar: un 24,5% fins als 95,3 euros.

A les bones notícies que tants celebrem, sobretot les persones que sobreviuen i viuen gràcies a aquest sector, se suma el fet que encara hi hagi moviments extremistes i intolerants de la nostra societat que veuen el turista com un mal que perjudica el «seu» ecosistema. A la tornada dels viatgers internacionals s’ha unit l’inici de les protestes i algun boicot, encara anecdòtic, contra el sector. Sempre m’han fet molta llàstima aquests busca-raons defensors del moviment antiturista perquè intueixo que en la seva vida han viscut el plaer que molts vam tenir de visitar –quan érem més joves– altres països amb tren, motxilla a l’esquena i d’alberg en alberg. O que mai es van haver de pagar els estudis treballant a l’estiu a la platja o en restaurants de platja, com tants ciutadans hem fet i continuen fent. Anar contra el turisme és estar en contra de totes les persones que viuen gràcies a ell. Almenys en el cas de Barcelona, la visió de l’alcaldessa Ada Colau, inicialment lideressa del moviment ‘Tourists, go home’, s’ha moderat. Només falta que entengui la necessitat de reforçar i millorar les nostres infraestructures, com l’aeroport del Prat. 

Cuidar el turista i ordenar l’espai públic

Cuidar el turista i aconseguir que vinguin més a disfrutar dels nostres territoris no és contradictori amb la necessitat d’ordenar l’espai públic i posar tot l’afany a evitar conductes incíviques: des de caminar seminú pels carrers de les ciutats a generar soroll excessiu i molestar els veïns. Una minoria de visitants bàrbars no poden estigmatitzar la resta. De la mateixa manera, les autoritats locals haurien de posar tots els mitjans perquè el viatger no percebi les nostres poblacions com a llocs insegurs. Amb la tornada dels turistes han tornat els robatoris als més despistats i als que cometen la insensatesa –perquè és una insensatesa a Barcelona i en qualsevol ciutat– de sortir al carrer amb rellotges d’alt valor que criden l’atenció dels delinqüents. És necessari reforçar la vigilància a les zones clau i multar qui s’hagi de multar.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El turisme és el petroli d’Espanya i s’haurien de començar a utilitzar fórmules més imaginatives per aconseguir treure’n la millor rendibilitat possible. Les taxes turístiques, per exemple, s’han de reformular per pensar a escala local com poden servir per promocionar i atraure més viatgers. La pandèmia va obrir els ulls de molts –incloent-hi al Govern– a la rellevància d’aquest sector clau, que només aquest any comença a ressuscitar. Una indústria que, a més, ha propiciat el creixement internacional de grans cadenes hoteleres, marques d’Espanya al món.

Fins entrada la segona meitat del segle passat, viatjar per oci era un tret gairebé exclusiu de les elits. Hem d’alegrar-nos del que ha suposat la gran revolució turística. Amb la pandèmia de capa caiguda, només es pot esperar que la situació geopolítica i les seves conseqüències econòmiques no obrin cap altra etapa negra.