Competència aconsegueix que el Govern reforci la seva plantilla per vigilar elèctriques i petroleres

El Govern ha posat en marxa l’últim any successives reformes per decret per frenar l’impacte per a famílies i empreses de la pujada de l’electricitat i dels combustibles. L’Executiu ha aixecat un sistema de control de les companyies energètiques per evitar beneficis extraordinaris aprofitant la crisi de preus (els coneguts com «beneficis caiguts del cel») i per assegurar-se que apliquen correctament totes les mesures imposades (com el descompte de 20 cèntims per litre de carburant, entre d’altres).

L’Executiu no es fia de les grans companyies i una part crucial de les funcions d’aquesta nova estructura de control i vigilància de l’activitat dels grans grups ha recaigut en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L’organisme ha topat en els últims mesos amb una allau de noves atribucions, que han suposat una enorme càrrega de treball per a la seva Direcció d’Energia, que s’ha vist desbordada quan ja arrossegava un problema de falta de recursos humans.

La cúpula de la CNMC, comandada per la seva presidenta, Cani Fernández, havia estat alertant de l’escassetat de personal i va sol·licitar un reforç de plantilla per a l’àrea energètica per poder atendre les noves funcions i no desatendre cap de les ocupacions habituals. L’organisme ha arrencat al Ministeri d’Hisenda un augment de personal, però de moment només d’uns dos terços de l’ampliació de plantilla reclamada.

La CNMC va reclamar la creació de 42 noves places per assumir les noves competències en matèria energètica. La Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions (CECIR), dependent enterament del Ministeri d’Hisenda des que va assumir també l’àrea de Funció Pública, ha autoritzat 28 nous llocs de funcionaris, segons confirmen a ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup –Prensa Ibérica– que aquest diari, fonts de la CNMC.

Dels nous llocs aprovats, 18 corresponen directament a la Direcció d’Energia, vuit a la Secretaria General per a Funcions en Matèria Energètica i dos més per a l’àrea de Transports. Encara queden pendents d’autoritzar 14 places sol·licitades més, però l’organisme confia a aconseguir-ne el vistiplau ben aviat. Actualment, la Direcció d’Energia de la CNMC compta amb una plantilla de 114 persones (5 funcionaris i 109 empleats laborals).

En qualsevol cas, l’aprovació dels llocs de funcionaris no implica la incorporació immediata dels funcionaris per assumir la sobrecàrrega de treball. «No comptem ja amb els efectius. El que s’autoritza és la creació dels llocs, a partir d’aquest moment cal començar amb el procés de reclutament entre el personal funcionari de l’Administració de l’Estat i, una vegada incorporats, formar-los adequadament», adverteixen des de Competència.

Vigilar les energètiques

El Govern va dissenyar el setembre passat un sistema de retallades a les elèctriques per evitar possibles beneficis extraordinaris provocats per la pujada dels preus energètics. L’Executiu obligava nuclears, hidroelèctriques i part de les renovables a tornar els ingressos extraordinaris que presumptament estaven obtenint al vendre la seva electricitat als preus desorbitats del mercat majorista (un encariment que es deu a l’augment del gas i els drets d’emissió de CO2, que són un cost que aquestes tecnologies no tenen).

Les companyies elèctriques fan cada mes un enviament massiu de milers de contractes per mostrar les condicions i el preu de venda a què fan el subministrament a clients amb qui tenen acords bilaterals a llarg termini amb l’objectiu de deslliurar-se de les retallades. L’allau de contractes arriba primer a Red Eléctrica de España (REE), l’operador del sistema elèctric, que ha sigut designat pel Govern per calcular cada mes quant han de tornar, i aquest els remet posteriorment a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència.

Posteriorment, el Govern va aprofitar el ‘macrodecret’ de mesures anticrisi per la guerra d’Ucraïna per revisar el sistema de minoració dels ingressos extra per incloure tots els contractes que es firmin a preus alts (per sobre de 67 euros per megawatt/hora) i per crear un sistema de vigilància especial per a les grans elèctriques per assegurar-se que no s’estan ocultant els coneguts com «beneficis caiguts del cel» (‘windfall profits’) al llarg de la cadena de contractes per acabar traslladant els preus inflats al client final.

Notícies relacionades

El sector de la construcció ha crescut la meitat que la resta de l’economia catalana el 2024

Markus Haupt (Seat): «La fàbrica de Martorell necessita una segona plataforma per reaccionar davant de possibles crisis»

Els grans grups elèctrics (singularment Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP o Repsol) venen gran part de l’electricitat que produeixen directament a les seves pròpies comercialitzadores, a empreses integrades al seu propi grup empresarial. El Govern ha decidit posar un focus especial en aquest tipus de contractes intragrup, i vigilarà el preu final que les comercialitzadores repercuteixen al consumidor. Així que es dispara el nombre de contractes que les companyies envien a REE i que la CNMC ha de revisar, amb la consegüent càrrega de treball addicional.

En els últims mesos, la CNMC s’ha vist obligada a assumir el control que totes les gasolineres estan aplicant correctament el descompte de 20 cèntims per litre per a tots els conductors decretat pel Govern per frenar l’escalada de preus dels combustibles. I també han recaigut en la CNMC altres tasques extra, com el recàlcul urgent de la retribució de milers de plantes renovables adscrites a una rendibilitat garantida per llei (Recore) o un nou càlcul de com repartir el cost del bo social elèctric (el descompte al rebut de llum per a llars vulnerables) entre totes les empreses del sector.