Delivery Hero accepta complir amb la ‘llei Rider’ per evitar que el Govern central li veti la compra de Glovo

El 19 de maig es va reunir la Junta d’Inversions Exteriors, un òrgan format per 16 representants de diferents ministeris, dependent del Ministeri d’Indústria i Comerç i encarregat, entre altres temes, de realitzar informes perceptius sobre vendes de companyies espanyoles a compradors estrangers. I aquest 19 de maig aquesta junta es va reunir per parlar de Glovo i l’operació que aquesta companyia, amb els quarters generals al Poblenou de Barcelona, havia oficialitzat pocs minuts abans de la nit de Cap d’Any del 2021: la seva venda a Delivery Hero, amb seu a Berlín (Alemanya). Això va elevar, a ulls dels germànics, la valoració de la firma a 2.300 milions d’euros.

«La transacció s’espera poder tancar en el segon semestre del 2022, subjecta a obtenir l’aprovació de les autoritats reguladores», deia el comunicat mitjançant el qual els alemanys van anunciar la compra. I llavors va arribar Yolanda Díaz. La Junta d’Inversions té capacitat per vetar operacions d’aquest tipus, partint d’una llei de 1999 i reformulada transitòriament durant la pandèmia per evitar que capitals estrangers compressin empreses estratègiques aprofitant que la seva cotització o actius s’havien desplomat.

El Ministeri de Treball va cursar una petició formal a la Junta d’Inversions Exteriors a fi de paralitzar la venda de Glovo fins que no obtingués garanties dels alemanys que acatarien la llei Rider, per així posar fi al que la resta d’actors del delivery han vist com un desafiament directe a una de les lleis estrella de Díaz. «Delivery Hero ha formalitzat per escrit una declaració responsable que defensarà el compliment de la llei Rider des del seu lloc com a accionista de Glovo», expliquen fonts governamentals. Aquestes mateixes fonts afegeixen que l’operació va ser aprovada en el Consell de Ministres del 31 de maig. Glovo, a preguntes d’EL PERIÓDICO, ha declinat fer declaracions.

Tot el sector a l’expectativa

Treball té pressa per posar punt final al seu pols amb Glovo gairebé tant com car li pot acabar sortint el mateix a la companyia. Ara ja controlada en gairebé el 80% del seu accionariat per Delivery Hero. Els rivals de Glovo –principalment JustEat i Uber Eats–, que sí que van modificar els seus models laborals per adaptar-se a la normativa, estan pressionant Díaz durant els últims mesos. Ja que atesos els costos laborals més baixos que implica operar amb autònoms i la capacitat més gran d’atraure més ‘riders’, la firma de les motxilles grogues ha anat guanyant quota de mercat aquests mesos a costa dels seus competidors. «¿Hem de seguir l’exemple de Glovo i treballar amb autònoms per poder competir en igualtat de condicions?», li va preguntar la directora general d’Uber Eats a Espanya, Courtney Tims, a la vicepresidenta segona fa dos mesos.

Notícies relacionades

Desembarcament de noves ‘apps’ de repartiment 100 dies després de la ‘llei Rider’

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

El compromís per escrit de Delivery Hero que obra en poder de Treball no eximeix els nous gestors alemanys de les multes milionàries que poden recaure sobre la companyia en els pròxims mesos. La Inspecció de Treball té en marxa una macrooperació a diverses ciutats d’Espanya on està recollint informació sobre les actuals pràctiques laborals de Glovo. Amb l’objectiu de poder acreditar si els seus repartidors continuen operant com a falsos autònoms, tal com ja va sentenciar el Tribunal Suprem el 2020. I tal com han dictaminat totes i cada una de les inspeccions que s’han resolt a tot l’Estat des que Glovo opera a Espanya.  

L’import final que la Seguretat Social li pot acabar reclamant a l’empresa de repartiment en concepte de cotitzacions no pagades durant els últims anys pot ser de desenes de milions, tenint en compte que la mida de la seva actual flota de repartidors és molt superior a la que tenia durant els seus primers anys. Des que va començar les seves operacions i fins al desembre del 2021, Glovo ha sigut obligat a donar d’alta com a assalariats 11.358 repartidors que havien operat com a falsos autònoms. Això li va valer acumular un deute de 16,2 milions d’euros, que ara podria veure’s multiplicat després de les noves resolucions d’Inspecció.