Desembarcament de noves ‘apps’ de repartiment 100 dies després de la ‘llei Rider’

«Hi ha demanda», és la reflexió que totes les fonts consultades per a aquest reportatge comparteixen. Els inversors estrangers continuen veient Espanya com un mercat amb potencial. Com és el cas de Getir. Aquesta empresa d’origen turc fundada a Istanbul el 2015 ha viscut aquest 2021 un boom internacional. El passat 15 de setembre va començar a operar a Espanya i ja té una flota de més de 300 repartidors i 19 magatzems, 13 a Madrid i sis a Barcelona. La veta de mercat que explota és la de portar la compra del supermercat a domicili, a diferència d’altres que se centren més en els restaurants o les que porten qualsevol cosa.

Les motxilles liles i grogues de Getir aviat començaran a deixar-se veure per les principals ciutats del país, segons expliquen fonts de l’empresa. Motxilles portades per ‘riders’ amb un contracte laboral, no autònoms. Aquest és el denominador comú de totes les noves aplicacions que s’han instal·lat a Espanya, com Gorillas (de capital alemany), Rocket (de capital ucraïnès) o Dija (de capital britànic). Aquestes firmes no només publiciten que contracten directament els seus repartidors, a diferència del model de falsos autònoms –segons han dictaminat múltiples tribunals i inspecció de treball– que ha estat imperant fins ara entre Glovo, UberEats i Deliveroo. Sinó que també publiciten programes específics d’inserció laboral per a col·lectius amb dificultats. «És una manera de diferenciar-se de la competència», apunta la coordinadora de l’institut d’estudis laborals d’ESADE, Anna Ginès.

Tot i que per més que la ‘llei Rider’ expliciti que els ‘riders’ s’han de regir per una relació laboral, això no evita que els riscos psicosocials continuïn sent una assignatura pendent al sector. Totes les empreses venen que entreguen la compra «en minuts». «Quan portes els teus marges al límit, inevitablement obligues els teus treballadors a anar al límit. I això és un greu risc», apunta Ginès. «Nosaltres intentem ajustar els marges a través de la inversió en magatzems, no a través dels repartidors», es justifiquen des de Getir. 

Superada la fase que els repartidors no tenien de dret a l’atur, ni a vacances pagades, ni a baixa per incapacitat temporal, la pugna laboral ara se centra en aquestes qüestions. La prevenció de riscos i la millora de salaris són els principals focus on els sindicats estan pressionant més. El recurs de les empreses del sector de recórrer a convenis col·lectius, com el de la missatgeria, que paguen per sota d’altres com el de l’hostaleria, és una de les vies per evitar pagar més costos laborals. De moment no hi ha un conveni col·lectiu que reguli específicament el repartiment via plataformes digitals.

La transparència de l’algoritme no està sent una barrera

Un dels arguments que es van posar a sobre la taula per part dels detractors quan es va aprovar la ‘llei Rider’ va ser que l’obligació de qualsevol empresa de donar comptes als seus treballadors de les implicacions laborals dels algoritmes que utilitzarà podia ser una barrera d’entrada al mercat. Doncs es presentava com un desavantatge competitiu, ja que despullar l’algoritme podia facilitar que altres empreses s’aprofitessin d’aquesta transparència. 

Notícies relacionades

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

El catedràtic d’economia i empresa de la UPF, Juan José Ganuza, no veu que això estigui passant, principalment perquè considera que aquesta part de la llei és «inaplicable». «No està ben definit el concepte i ho veig més com una declaració d’intencions que com una barrera real per a les empreses», apunta. «I és molt important que no hi hagi una sola plataforma que monopolitzi tot el sector, perquè evita que mitjançant aquesta posició de força veti l’entrada de noves», afegeix.

«Que ara hi ha espai per a noves plataformes està clar, més enllà de la ‘llei Rider’. Però no tinc clar que el model de negoci d’aquestes plataformes sigui sostenible en el temps. Viable econòmicament sí, però sostenible tinc dubtes, perquè al final es produeix un efecte monopoli perquè totes intenten copar el mercat i erigir-se com la principal referència, tant per a usuaris com botigues o restaurants. Ara n’hi ha moltes, però d’aquí uns anys no sé les que hi haurà», apunta la professora d’ESADE.