Els súpers inicien la batalla contra l’IVA

L’IVA de l’alimentació a Espanya varia entre el tipus reduït (10%) i el superreduït (4%). La majoria dels productes estan subjectes al 10% excepte aquells que es consideren de primera necessitat com la llet, els ous, les fruites i verdures, el pa o els llegums, que es graven amb el tipus més baix.

Les cadenes de distribució afirmen que davant les taxes d’inflació més altes registrades en les últimes tres dècades (el març estava en el 9,8% i l’abril en el 8,4%, segons dades de l’INE) són mesures urgents necessàries per frenar la pujada de preus. I és que, en el primer trimestre de l’any, el consum de les famílies es va enfonsar un 3,7%, constaten les dades de l’INE. I la situació podria anar a pitjor.

Ignacio García Magarzo, director general d’Asedas, adverteix que «el consumidor busca productes més barats per l’elevada inflació» i explica que els supermercats han notat canvis de comportament en la compra durant les últimes setmanes. En el cas de Consum, la pujada ha afectat 4.000 productes d’uns 15.000, entre els quals hi ha, per exemple, l’oli. El seu preu s’ha incrementat en un 35%, tot i que segons Durich hi ha altres productes que han baixat.

La situació preocupa de ple totes les companyies del sector. Les associacions que representen el conjunt de la cadena de valor del gran consum i l’hostaleria (Aces, Aecoc, Anged, Asedas, Fiab i Marcas de Restauración) i les organitzacions del tercer sector (World Vision) tenen almenys una cosa a celebrar: l’aprovació, al Congrés dels Diputats, de la disposició final 3a de la llei de residus i terres contaminats, que modifica l’article 91 de la llei 37/1992 de l’impost sobre el valor afegit. Aquest canvi de la normativa permet aplicar un IVA del 0% sobre les donacions de productes a entitats sense finalitats lucratives. Sigui com sigui, la mesura resulta insuficient, si bé l’eliminació de l’IVA aplicat a les donacions d’aliments i productes no alimentaris situa a Espanya en la mateixa línia de països de la Unió Europea com Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia i Polònia i suposa avançar en la reducció de la generació de residus i en la creació d’un model d’economia circular. A més, la modificació, segons aquestes associacions, evitarà que moltes empreses, especialment les més petites, hagin de renunciar a donar béns perquè els resultar econòmicament costós, ja que en la situació actual les donacions tributen un IVA que no es recupera posteriorment.

La cistella de la compra

La cistella de la compraEl que està clar és que fer la compra és avui un 10,1% més car que fa un any. Així ho certifica l’Institut Nacional d’Estadística. Una xifra que, a més, supera en gairebé dos punts la inflació general del país. L’informe facilitat aquesta setmana per Efeagro revela que hi ha aliments de la cistella bàsica que s’han encarit fins i a un 48,4% en un any, com és el cas dels olis, mentre que els ous han repuntat un 21,6%. Hi ha aliments de la cistella bàsica que s’han encarit fins a un 48,4% en un any.

Es tracta d’una situació que «es mantindrà en el temps perquè els factors que incideixen en aquesta pujada –augment de costos de l’energia i de les matèries primeres, així com el canvi climàtic i la seva afectació en l’agricultura– no desapareixeran», explica el consultor d’IRI, José Luis Estruch.

«Es mantindrà en el temps perquè els factors que incideixen en aquesta pujada –augment de costos de l’energia, de les matèries primeres, així com el canvi climàtic i la seva afectació en l’agricultura– no desapareixeran». En aquest sentit, els fabricants segueixen ajustant marges per intentar que no repercuteixi en el consumidor tot l’increment dels seus costos. Per tant, els fabricants es veuen «obligats a treballar amb pujada de preus, contenció d’inversions en innovació i, per tant, empobriment de marca i més venda en assortiment curt en marca de distribució amb un preu més ajustat», resumeix.

Notícies relacionades

Barcelona Global reuneix 1.500 professionals de 90 nacionalitats

Mercadona apuja la quota de mercat al 27,3% gràcies als plats preparats

Així les coses, la marca blanca, tradicionalment molt més potent a Espanya que en altres mercats, està guanyant espai. L’últim estudi d’IRI amb les dades acumulades fins al març reflecteix que el 55,3% de les compres en alimentació són de marca blanca, un registre que ha crescut un 6,5% en dotze mesos.

El 55,3% de les compres en alimentació són de productes d’ensenya del distribuïdor, un registre que ha crescut un 6,5% en dotze mesos. Pel que fa a les begudes, tot i que la marca blanca ha avançat un 2,7% en un any, la de fabricant continua copant més del 70% de la quota de mercat. Sembla que els consumidors volen comprar més barat.