Un any de festa... ¿i ressaca?

Sempre és difícil fer pronòstics. Els grans oracles econòmics i financers, des del Fons Monetari Internacional fins als equips d’anàlisi dels grans bancs, l’encerten amb prou feines. Fa sis mesos nque la inflació pogués ser un problema. S’estaven produint clars desajustos en la cadena de subministraments de matèries primeres i de productes elaborats simplement perquè sortíem del forat negre creat per la covid-19. Tot s’acabaria equilibrant i els bancs centrals, amos de l’emissió monetària i compra de deute virtual, podrien travessar la situació amb paciència i sense necessitat d’apujar els tipus d’interès, l’instrument que serveix per modular el preu dels diners.

Més que ensurts

Enmig de la fragor, van arribar dos esdeveniments inesperats. El 24 de febrer, Rússia envaeix Ucraïna començant una nova i terrible guerra a Europa. I la Xina intensifica el tancament de la seva població a nivells de tolerància zero a causa de nous brots de coronavirus; la seva economia es desinfla. 

Els analistes comencen a registrar en els seus mapes de ruta una paraula que no es recordava des de finals dels anys setanta: «estagflació». A la possibilitat que la pujada de preus no es controli, com suggerien els més pessimistes del barri, s’afegeix una aturada imprevisible del creixement econòmic que, fins i tot, podria generar recessió en la majoria del planeta. Un informe publicat aquesta setmana per l’Institute of International Finance (IIF) calcula que el creixement mundial pot caure al 2,2% el 2022 pel 6% de creixement del 2021. Per a la Unió Europea, la previsió és d’un 1%. N’hi ha prou amb un altre ensurt per entrar en terreny negatiu. Aquestes pitjors expectatives comencen a causar víctimes en els mercats principals. Des de la volatilitat dels preus de les principals matèries primeres agrícoles i minerals fins a la borsa. Els principals índexs borsaris, després d’un eufòric 2021, han retrocedit en els seus registres als valors de finals del 2020. Les grans empreses tecnològiques (Amazon, Facebook, Apple, Google, Netflix, etc.) han sigut les que han patit caigudes més fortes. Les expectatives de creixement s’han difuminat.

¿I el setembre? 

L’hi pregunto a un veterà empresari, president d’una empresa familiar industrial amb presència a mig món. Bufa i arrufa les celles. «No soc optimista». Es consolida la sensació del ‘carpe diem’. Aprofitar al màxim aquests mesos pel que pugui passar demà. Les empreses refan pressupostos establint escenaris múltiples. I es pregunten: ¿Fins on s’han d’apujar els preus per controlar l’augment de costos per falta de subministraments? ¿Com poder gestionar les previsibles pujades de salaris enmig de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors?

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Aquest nou cúmul d’interrogants es presenten en una Espanya que ha vist com el seu mercat laboral ja ha superat els 20 milions de llocs de treball, un 42% de la població total. Des del Govern s’insisteix a insuflar optimisme i insistir que la conjuntura d’aquests mesos és puntual i que tot s’acabarà arreglant. El Banc d’Espanya, un Pep Consciències necessari, adverteix de núvols negres i reitera la necessitat d’aplicar grans, comprensibles i consensuades mesures estructurals. El guirigall que s’ha generat al voltant de les polítiques energètiques és només un exemple que funcionem a base de cops. ¿I els fons europeus? Arriben a pas de cargol.

Sempre hi haurà l’opció de continuar donant la culpa a factors externs, de Putin a la Xina, però en la intensitat de la ressaca també influiran els deures que hem de fer a casa.