Empreses

Catalunya continua perdent seus empresarials i Madrid, guanyant-les

Des del 2017, les sortides han superat de 2.300 les arribades de nous domicilis socials

Catalunya continua perdent seus empresarials i Madrid, guanyant-les
5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Estem a València com a raó social amb vocació indefinida». És la resposta que el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, va donar a la pregunta de si està previst tornar la seu social a Barcelona aquesta setmana durant la presentació del pla estratègic d’aquesta entitat d’origen català que va absorbir Bankia.

Alhora que creix l’atractiu de la comunitat per a la instal·lació de centres d’investigació i desenvolupament (R+D) o centres de serveis compartits o d’excel·lència, la qüestió sobre les seus socials continua sent recurrent i es repeteix la pregunta a les juntes d’accionistes com les de Naturgy, Cellnex, Abertis i moltes altres companyies que, abans o just després del referèndum del 2017, van decidir traslladar la seva seu social.

De moment, fins al 31 de març passat el saldo (diferència entre entrades i sortides) a Catalunya és de més de 2.300 companyies que han decidit traslladar la seva raó social a Madrid, Palma de Mallorca o València, per posar només uns exemples. En el mateix període de temps, Madrid ha arribat a un saldo positiu de 1.607, és a dir, amb més desembarcaments que sortides, segons les dades dels registres mercantils.

CaixaBank, per exemple, des d’aleshores té la seu social a València, aprofitant la de l’antic Banc de València, que va absorbir; i amb la integració de Bankia encara s’ha refermat més en aquesta plaça; mentre que la societat de participades, Criteria; i la fundació La Caixa, principal accionista del banc, la té a Palma de Mallorca. Per la seva banda, el Banc Sabadell la va traslladar a Alacant, on tenia el quarter general la desapareguda Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), que es va integrar dins aquest grup.

Són només dos exemples de la banca, ja que les entitats financeres estaven obligades a dissipar i tallar de soca-rel qualsevol dubte davant una possible sortida de la Unió Europea (UE) i el sistema del Banc Central Europeu (BCE), en cas d’independència de Catalunya, tot i que fos de manera temporal. Però la veritat és que la fuga va ser multisectorial. Codorniu, Grup Planeta, Catalana Occident, Pastes Gallo, Colonial, La Bruixa d’Or, Agbar, així com el braç inversor de La Caixa, Criteria i les seves participades CaixaBank i Naturgy, entre altres... De fet, en aquests moments, en l’Ibex 35, la principal referència borsària a Espanya, les dues úniques companyies que mantenen la seu social a Catalunya són Fluidra i Grifols.

La mudança massiva de seus socials, amb el consegüent canvi de celebració de les juntes d’accionistes o reunions del consell d’administració, ha sigut l’impacte més palpable de l’etapa d’inestabilitat política sorgida arran del referèndum de l’1-O, el moment culminant dels anys del procés a Catalunya. Fins avui s’ha tractat, amb una majoria aclaparadora, de viatges només d’anada.

El pitjor exercici d’aquesta fuga de seus socials va ser precisament el de la consulta, quan hi va haver una fugida massiva de seus socials. El saldo negatiu aquell any a Catalunya va ser de 1.988 que van optar per situar el seu quarter general fora d’aquesta comunitat: 2.536 van marxar i 548 van optar per posar la seva seu social a Catalunya. De les que van decidir traslladar-se, 1.457 ho van fer a Madrid. El País Valencià va ser, a gran distància, la segona principal beneficiària, amb 279; i l’Aragó, la tercera, amb 194.

L’any del referèndum, un total de 1.279 societats van deixar Madrid com a seu social, però 2.541 van triar la capital com a ubicació. Això dona un saldo positiu de 1.262. Cada any, de fet, a Catalunya hi ha hagut més marxes que arribades i a Madrid, a la inversa. Un dels objectius que es va marcar l’actual president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser aconseguir que tornessin el màxim de seus socials que van marxar. Però els esforços encara no han donat fruit.

De moment no s’ha aconseguit una tornada massiva. Ni tan sols simbòlica. El ‘think tank’ de Foment, l’Institut d’Estudis Estratègics, va advertir en un dels seus estudis dels riscos de no revertir aquest procés de fuga de seus. El seu director, Jordi Alberich, apel·lava a l’estabilitat institucional i exercir l’autogovern com a recepta per crear un clima de més confiança.

L’informe assegurava que «els corrents de fons de la societat catalana apunten clarament a la distensió. I la política sembla llançar senyals en la mateixa direcció. Només així abordarem els desafiaments del moment i, entre aquests, afavorir el retorn de seus corporatives. Altrament, poden portar el desplaçament irreversible de centres de decisió i llocs de treball».

Notícies relacionades

La marxa d’una seu social no té per què implicar pèrdua de capacitat de decisió, ja que en molts dels casos, si no en la majoria, les seus operatives de les companyies que es van traslladar la seva seu social, continuen a Catalunya. En tot cas, si s’allarga molt temps pot acabar suposant el trasllat dels quarters generals, unitats importants de negoci i fins i tot capacitat productiva. Les implicacions d’aquest procés van de la pèrdua de riquesa i activitat a llocs de treball. Al seu torn es corre el risc que els directius, per evitar constants viatges, acabin traslladant la seva residència on hi ha la seu social de la companyia. I encara més amb una fiscalitat atractiva com la de Madrid.

Madrid i Catalunya, per aquest ordre, són les comunitats que més moviment de seus socials suporten, al ser també els territoris amb més activitat econòmica. A 31 de març passat, havien marxat 219 seus socials de Catalunya i en van venir 198; en el mateix període, a Madrid van desembarcar-ne 456 i se’n van anar 390. De totes les que van marxarde Catalunya en aquest període, 101 van recalar a Madrid que, al seu torn va experimentar 103 fugues que van marxar a terres catalanes.