inestabilitat a Catalunya

El procés ha multiplicat per 10 la fuga de seus socials

Foment reclama als partits que reverteixin la tendència per evitar que també fugi l'activitat productiva

El procés ha multiplicat per 10 la fuga de seus socials
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El procés  independentista ha multiplicat per 10 la pèrdua de domicilis socials d'empreses. És una de les conclusions que s'extreuen de l'informe 'Incidència de la situació política en l'activitat econòmica i empresarial' elaborat per Foment del Treball.

La patronal catalana ha advertit els partits polítics de la necessitat de revertir aquesta tendència per evitar que el trasllat de seus socials i fiscals vagi més enllà amb el de l'activitat productiva, a la vegada que ha alertat del fet que una gran majoria són mitjanes i grans firmes, més de 1.000, des de Gas Natural o els dos grans bancs, CaixaBank i el Banc Sabadell a Codorníu,  que són les que contribueixen a millorar la competitivitat i la creació d'ocupació de qualitat.

L'estudi presentat pel director d'Economia de Foment, Salvador Guillermo; i el de la comissió fiscal, Valentí Pich, revela que des del 2013, amb l'excepció del 2015, a Catalunya se'n van anar més companyies de les que van arribar, amb una mitjana d'unes 200 a 300 baixes netes a l'any. En un període d'una mica més d'un mes i mig, han mudat la seva seu social més de 2.700 empreses, amb una punta diària de 268 el 19 d'octubre.

L'anàlisi reflecteix que el volum de fugues s'ha anat reduint fins a situar-se en un nivell inferior als 30 trasllats diaris, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, una cosa que Foment no ha vinculat directament; i els anuncis dels partits independentistes a renunciar a la via unilateral.  

Sentit comú

Guillermo ha demanat als partits "sentit comú". També ha destacat que les empreses estan disposades a assumir "riscos assumibles", però no el de la possibilitat de sortir de la Unió Europea (UE).

Segons Foment, sense els efectes de la inestabilitat política, s'hauria mantingut la tendència de la primera meitat de l'any, cosa que hauria significat la pèrdua neta d'unes 279 seus socials en el conjunt de l'exercici. La gran afavorida pels canvis de seu és la comunitat de Madrid, han afirmat. 

"Als partits els demanem que siguin conscients de l'impacte que les empreses anessin més enllà del trasllat de seus socials i fiscals. Ara l'impacte és d'imatge reputacional. Això pot fer mal i que deixi de ser una zona menys atractiva per a la inversió. 

Ambient "pronegocis"

Pich ha recordat el pla de xoc que ha demanat el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, amb l'establiment de normes estables i previsibles. També ha recordat la importància del paper de les administracions en la difusió "de les bondats del territori" per atraure inversions i polítiques que generin "ambients pronegocis". 

El president de la comissió fiscal de Foment ha advertit que qualsevol dany reputacional frena el potencial guanyat per Barcelona, que segons Foment és de les poques ciutats on existeix pes econòmic sense ser capital d'estat; i Catalunya. Al seu torn ha reclamat la revisió polítiques perquè Catalunya deixi de ser un territori amb impostos alts.

Notícies relacionades

També han afirmat que el boicot als productes catalans ha sigut fins ara "molt testimonial" i el que s'ha produït fins ara és "irracional" des del punt de vista econòmic, ja que incorpora un element emocional. Ha recordat que les vendes de Catalunya a la resta d'Espanya han passat de suposar dos terços del total el 1995 a un terç el 2016.

Amb tot, les transaccions amb altres autonomias, encara que pesin menys, són les que compensen el dèficit que es produeix a causa del petroli en el comerç exterior amb la resta del món, segons Guillermo