Pacte Nacional per a la Indústria

Torrent no aconsegueix tancar el seu pacte per reindustrialitzar Catalunya

  • El compromís inicial de l’Executiu català era tenir l’acord tancat al gener, però la falta de consens amb els agents socials i de coordinació amb altres departaments llasta el PNI

Torrent no aconsegueix tancar el seu pacte per reindustrialitzar Catalunya

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Prioritat absoluta». Així és com va definir el consellerd’Empresa i Treball, Roger Torrent, el nou Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) en una entrevista amb EL PERIÓDICO publicada al setembre. Pocs dies abans havia convocat patronal i sindicats per donar el tret de sortida a un procés de consultes que haurà d’acabar creant un paquet de mesures per revertir i rellançar el pes de l’activitat industrial a Catalunya. L’objectiu inicial de Torrent era tenir tancat el pacte el gener del 2022 i, quatre mesos més tard, el motor d’aquesta reindustrialització encara no s’ha engegat i no hi ha ni unes prioritats tancades ni un pressupost detallat. 

Que la indústria catalana necessita un revulsiu és un consens unànime entre el Govern, Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT. El pes de la indústria en el PIB català ha anat minvant durant l’última dècada, i ha passat del 27% al 19,8%, el seu volum va a menys cada exercici i la meta és arribar a un 25% abans del 2030. Tot i que aquest diagnòstic compartit, contrasta amb la falta de consens sobre les línies mestres i quina d’aquestes ha de tenir més prioritat en el pacte. Aquest és un dels diversos factors que les diferents fonts consultades per a aquest reportatge assenyalen per explicar el retard. 

«La riquesa dels debats en els grups de treball, amb aportacions i peticions tant dels membres dels grups de treball com de la Taula del Pacte han contribuït a tenir un PNI molt complet i útil per a la reindustrialització de Catalunya, però també ha exigit més temps per concretar i consensuar totes les actuacions debatudes», justifiquen des de la conselleria de Torrent. «Paràlisi per hiperanàlisi», replica una font present en les negociacions.

La falta de concreció i detall del pressupost disponible per a inversions i projectes que transformin industrialment el teixit productiu català és una altra de les causes de la lentitud de les converses. ¿Quants diners hi haurà per al pacte? Entre 2.400 i 3.000 milions d’euros, és la forquilla que dibuixen diverses fonts consultades entre els agents socials. Una quantitat superior als 1.844 milions amb què es va dotar l’anterior acord industrial. 

El problema, no obstant, és que d’aquesta xifra –que cobriria el període 2022-2025– no està clar què és pressupost ordinari dels departaments –i que gastarien igual hi hagués o no pacte–, què és pressupost extraordinari per donar un impuls a projectes tractor i quina part són fons europeus –l’arribada dels quals i temps són incerts–. Una de les crítiques al resultat de l’anterior pacte és que va voler incloure massa qüestions i no va acabar impulsant mesures concretes amb un impacte de pes. «Correm el risc que ens torni a passar el mateix», adverteix una font consultada. 

Les urnes condicionen el pacte

El moment polític juga també el seu paper en el retard de més de quatre mesos que encadena l’infantament del pacte industrial. El compte enrere per a les eleccions municipals del 2023 ha començat i des del Govern van amb peus de plom sobre com les actuacions que puguin decidir ara puguin condicionar-ne el resultat. Dins del Pacte Nacional per la Indústria un dels pilars clau és el de la transició energètica. I aquesta transició passa per potenciar energies renovables que tenen un impacte sobre el territori. ¿En quins municipis s’instal·laran els molins de vent, plaques solars i altres generadors d’energia verda

Notícies relacionades

El dèficit actual és substancial i és que, segons un estudi recent del Col.legi d’Enginyers Industrials, Catalunya hauria de multiplicar per 20 la potència instal·lada actual per complir els objectius de sostenibilitat el 2050. En aquest sentit, diferents agents socials critiquen la falta d’implicació –o com a mínim celeritat– per part de la conselleria d’Acció Climàtica en l’elaboració del pacte industrial i la situen com un hàndicap de cara a poder tancar l’acord.  

La salut de l’actual coalició de Govern és un element que està condicionat les negociacions. O més aviat la incertesa del futur de la coalició. Una de les opcions que es va posar sobre la taula era tractar d’abordar un pacte industrial amb unes mesures que transcendissin l’horitzó de l’actual legislatura, obrint que hi participessin més forces polítiques. No obstant, això es va descartar davant el temor de no poder assegurar la continuïtat de les mesures i que aquestes es quedessin en un calaix si es produeix un hipotètic avenç electoral. Ara els agents socials esperen que els partits que formen el Govern completin una ronda de contactes amb les forces del Parlament més proclius a aprovar el paquet de mesures –el PSC i els comuns– per tenir la via política sense obstacles.