Model productiu

La crisi de la Covid aguditza el declivi de la indústria catalana

Fa dos anys que l’allau d’eros s’acarnissa especialment amb el sector industrial, i patronal i sindicats veuen en els fons europeus un revulsiu per mirar de revertir el tancament d’empreses estratègiques

280520 cierre nissan 16 9 ep

280520 cierre nissan 16 9 ep

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nissan, General Cable, Robert Bosch, TE Connectivity, Aludyne Automotive, Italco... la llista de tancaments en la indústria catalana durant els dos últims anys és llarga. Les últimes dades actualitzades d’expedients de regulació d’ocupació (ero) pel Departament de Treball són descoratjadores: dels 9.068 treballadors afectats per un acomiadament col·lectiu registrats en els primers sis mesos de l’any, el 56% venen de la indústria. El degoteig de fàbriques que alleugereix plantilla, es porta la producció a un altre lloc o directament tanca no deixa d’augmentar en el que abans era el motor industrial de la península Ibèrica.

Notícies relacionades

L’ascendència política de Torrent dins d’ERC la veuen com una carta a favor. Ja que més enllà dels fons que puguin venir d’Europa, la mobilització de recursos propis per part de la Generalitat serà un requisit indispensable. En l’anterior es van assignar 1.814 milions d’euros durant quatre anys, que barrejaven partides ja antigues de diferents departaments, amb projectes nous (en menor nombre).

La intenció de Torrent és pactar ja abans de finalitzar l’any les primeres mesures de xoc i deixar tancat per al període 2022-2025 un nou pacte. A diferència de l’anterior, aquest quedarà vertebrat en projectes específics, no tant línies d’actuació com l’anterior, que puguin encaixar-se, en el marc dels PERTE. «Si no hi fem res, ens convertirem en la Roca Village d’Europa», adverteix el secretari general de Pimec.