Roger Torrent: «Catalunya és clau en el desenvolupament industrial de l’automoció a Europa»

El 1991 tenia 12 anys i la seva relació amb el Circuit de Barcelona-Catalunya es limitava a anar a les carreres de motos del Mundial, amb nevera, bocata i para-sol. «Jo era més de MotoGP que F1», afirma. Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, serà qui rubriqui la renovació amb Liberty Media per a l’F1 i Dorna per a les motos. Ja té l’OK de la Generalitat i sap que és un repte important per rellançar una instal·lació tan emblemàtica com faraònica que ha de deixar de ser deficitària partint d’una modernització i més integració en el desenvolupament industrial del país.

Va arribar al càrrec de president del Circuit de Barcelona-Catalunya el juliol d’aquest any. ¿Què hi esperava trobar i què hi ha trobat?

Esperava trobar una infraestructura que ha complert un cicle, amb 30 anys, que necessita la mateixa manera que altres àmbits de la nostra economia i del país un replantejament. Perquè som en un moment crucial en què s’ha de decidir cap on anem en molts aspectes i el circuit és un reflex d’aquestes necessitats de canvis profunds. Ho intuíem, i el que hem anat veient en aquests mesos és l’enorme potencial que té aquesta infraestructura. Sabíem que era un moment en què s’havien de prendre decisions i alhora hi veiem moltes possibilitats. D’aquí el pla estratègic que hem dissenyat i d’aquí el nou model de circuit que volem afrontar.

Digui’ns en què consisteix aquest pla estratègic

 Es vol adaptar als nous paradigmes. Són diferents dels que hi havia al segle XX. Els del segle XXI tenen connotacions diferents en el sentit de principis i valors que avui volem aplicar a l’activitat econòmica i esportiva. Amb tot el desenvolupament social. I més tenint en compte que el circuit està associat a un sector clau com el de l’automoció, també l’ha d’adaptar.

El pla s’ha de moure en tres eixos. Sostenibilitat. Avui el Circuit de Catalunya és al top tres dels circuits més sostenibles del món, darrere de Mugello. Ho certifiquen Isos i altres reconeixements. Però hem d’anar més enllà. Ser capaços de fer una transició i ens proposem que s’autoproveeixi des del punt de vista energètic amb energies renovables i ens plantegem la descarbonització de cara al 2030.

Esdeveniments. Volem continuar sent referència en l’àmbit esportiu amb l’F1 i MotoGP, però alhora creiem que poden i han de passar més coses. Hi ha d’haver més activitat que ajudi el desenvolupament econòmic, esportiu i industrial de l’entorn, del Vallés Oriental i del país.

El tercer eix és l’industrial. Volem que al voltant del circuit es generi un ecosistema d’empreses consolidades i empreses emergents lligades al sector de l’automoció, que està en un procés de transició molt evident i necessari cap a l’electrificació. I en aquest sentit volem consolidar un eix a la dreta del Besòs compatible amb l’històric que hi ha a l’oest del Llobregat en automoció. Pensant en la mobilitat verda del segle XXI. Que Catalunya, que històricament ha sigut un element clau en l’automoció a Europa, ho continuï sent.

Dotar l’entorn del circuit d’un ‘hub’ del sector. Des del principi era una idea clau. ¿Per què creu que no ha donat resultat?

És cert que ve de lluny i no s’ha aconseguit mai. Potser perquè les propostes que es van portar a terme no eren prou intenses, poc fermes. Estem decidits a revertir-ho i que sigui així. Creiem que el potencial i els elements per portar-lo a terme existeixen. Primer perquè hi ha una indústria potent al nostre país. El sector és el segon més exportador de Catalunya i genera entre el 6 i el 7% del PIB català, i històricament ha estat vinculat a empreses molt emblemàtiques, que han generat molts llocs de treball.

Aquestes bases hi són, i hi ha una finestra d’oportunitat lligada a l’evolució del sector, i per això es donen els condicionants per continuar ben posicionats en aquest sentit. En aquest context creiem que el circuit pot ser una molt bona plataforma, per ajudar a la innovació i en tot el procés, vinculant-lo a la digitalització, la connectivitat i que sigui plataforma generadora de sinergies positives. Quan ens mirem en altres traçats i veiem el que funciona en cada model tenim dos referents, d’una banda Silverstone, per la seva capacitat tractora a nivell industrial, i de l’altre Nürburgring, per l’activitat d’oci i familiar que va associada a una oferta molt clàssica però alhora que continua atraient les noves generacions.

Creiem que es pot fer. De fet, al contracte amb l’F1 hi ha una clàusula que diu que cal fer el camí cap a un escenari més sostenible per les dues parts.

Renovaran per cinc anys amb l’F1 i MotoGP. ¿No és així?

 Aquesta setmana el Govern va facultar la conselleria per firmar els contractes de renovació tant d’F1 com de MotoGP. Per cinc anys. És una bona notícia perquè fins ara anàvem renovant any a any, de manera agònica i amb risc que es digués que no o les condicions canviessin. I ara treballem amb un espai de temps més ampli, a mitjà termini, amb molta més estabilitat. Hem aconseguit, i no era fàcil perquè hi ha molta competència i moltes ciutats del món volen tenir un GP d’F1 o MotoGP, un bon acord.

A F1 hi ha una vocació cap a la sostenibilitat. De fet estan immersos en un procés de debat de com han de ser els motors, i de cara al 2025 tenen un ‘deadline’ per prendre decisions. Sembla que anem cap a motoritzacions híbrides en què els combustibles sostenibles tindran un pes molt important. Es parla de l’hidrogen, però hi ha aquesta voluntat. Nosaltres volem transitar conjuntament en aquest escenari.

A MotoGP l’acord és un escenari de cinc anys en què com a mínim hauran d’haver tres grans premis, i si no en són cinc no hi podran haver dos anys consecutius sense celebrar una carrera.

¿No creu que són molt elevades les exigències econòmiques, els cànons que s’han pagar?

 S’ha de valorar el cost-benefici. Quin retorn generen les inversions. Tenim estudis que parlen de més de 200 milions d’euros d’impacte directe positiu dels dos esdeveniments. L’impacte concret. N’hi ha un altre que és intangible, que és la promoció del país i de la ciutat de Barcelona. Hem de considerar que el 2020, malgrat la pandèmia, la mitjana d’espectadors d’audiència en el Mundial d’F1 va ser de 84 milions de persones al món, i és el segon esdeveniment a les xarxes socials amb més impacte.

¿És un aparador de país?

Ens dirigim a un públic potencial molt ampli, que engloba el planeta i en què Catalunya es posiciona. No tenim els instruments que té un estat i hem d’aprofitar plataformes com aquestes per donar a conèixer el país. Des d’un punt de vista turístic, que és molt important, però també des del punt de vista de continuar relacionant Catalunya amb el món de l’automoció, un món net, eficient, sostenible.

Els ve feina a sobre. La reindustrialització de Nissan, la renovació del circuit, el Centre de Formació de Martorell...

Volem acompanyar en aquest procés de transició. S’estan prenent moltes decisions de tipus geoestratègic en la indústria de l’automoció a Europa. No podem ser menys, no es poden perdre oportunitats en aquest sentit. En el pacte nacional per la indústria proposem una oficina de transició del sector de l’automoció i la mobilitat. Per analitzar les amenaces, perills i sobretot les fortaleses que tenim com a país i les oportunitats que se’ns donen. I decidir què volem ser en els pròxims anys.

També són clau els instruments que tinguem per a la reindustrialització. Parlem de Nissan però també hi ha altres possibilitats que hem de saber concretar. Això significa tenir bones propostes que incloguin formació de treballadors, infraestructures, comunicacions, etc. Però també ajudes de l’administració perquè això es pugui ancorar. Direcció estratègica, reindustrialització i formació. Formació tant en primera formació d’FP com l’ocupacional i continuada. Avui necessitem ‘reskillings’, donar instruments nous als treballadors de la indústria que estaven acostumats a fabricar cotxes amb caixes de canvi i motors de combustió i anem cap a models amb un procés de fabricació diferent. Són uns 40.000 que s’han de formar en aquest nou escenari. El Centre de Formació de Martorell serà clau.

¿El desenvolupament del circuit i com a eix del sector és una feina per a les institucions?

Hi ha una aposta europea amb els Next Generation. La maneta de canvi industrial més potent que mai s’hagi implementat a Europa en la història des del Pla Marshall. Aquesta vocació expansiva s’ha de saber aprofitar. El perte de l’automoció és un element molt important i amb aquesta lògica de treball a tota la cadena de valor de fabricació de cotxes, i també treball consorciat publicoprivat amb diferents empreses (grans i pimes) s’ha de continuar treballant. Insisteixo. Avui és un 6-7% del PIB, no el podem deixar perdre. I s’ha d’acompanyar. L’àmbit de l’automoció i la mobilitat està vivint una situació semblant a la que es va viure a principis del segle XX amb la Fordització [eliminació de les habilitats de l’operador i invertir en la maquinària que opera, cosa que va fer Ford amb la cadena de muntatge], la democratització del cotxe, no només va canviar la indústria sinó que va canviar les ciutats i la manera de relacionar-nos entre nosaltres. Som en un escenari semblant, salvant les distàncies. És un procés de reflexió i moviments tectònics que si no sabem preveure i posicionar-nos bé, podem perdre molt potencial.

Han passat 30 anys des que es va inaugurar el circuit. Ha plogut molt (per començar ja a la carrera inaugural). ¿Quins canvis ha d’abordar?

La infraestructura ha de millorar, sí, però són modificacions d’infraestructura que tindran valor més enllà dels GP. Són millores associades a la connectivitat, a la digitalització, algunes de seguretat. Són elements que milloren l’experiència de les carreres, però que alhora són interessants per a empreses i marques que vulguin utilitzar el Circuit de Catalunya com a centre de proves.

¿Aquests canvis suposen una inversió addicional al pressupostat?

Està clar que no forma part del cànon amb les entitats organitzadores. Forma part de l’esforç que pugui fer la Generalitat al circuit. En els pressupostos d’aquest any és la mateixa aportació que l’any passat.

Millorar l’entorn i associar-lo més al sector. ¿Sols?

 Sí, ha de ser consorciada amb actors privats, que poden treballar perquè els interessa el que els pot aportar el circuit. Silverstone té el Motorsport Valley d’Anglaterra, mou 5000 empreses, uns 50.000 empleats, està molt vinculat al món Racing, més exclusiu, a les carreres, però és un bon model. Té altres peces, com Idiada al Penedès, elements que ajuden el desenvolupament industrial.

¿Quin paper juga Catalunya en el desenvolupament del sector?

Catalunya és clau en el desenvolupament industrial de l’automoció a Europa i a Espanya. No hi ha cap economia, excepte l’alemanya, en què aquest sector tingui un pes específic tan gran. Això ja explica la importància de les decisions que prenem en aquest sentit.

¿Sense l’F1 i MotoGP tindria sentit invertir en el circuit?

Perdria valor per si mateix. L’aposta que hi fem. Crec que F1 i MotoGP ens ajuden a explicar-nos al món. Un país amb tradició en l’esport sobre rodes, perquè estaven associats a un teixit empresarial que ja hi havia al país. El missatge és que amb aquests referents històrics volem continuar tenint un paper rellevant al sector, però amb les claus d’avui, que són diferents de les que teníem fa 30 anys. La Covid i la resta de reptes globals han accelerat la necessitat de donar respostes. El circuit pot ajudar en aquest sentit i no només com a relat, com argument, sinó que s’acabi concretant. Per això el pla estratègic.

La Generalitat està invertint 11 milions i 7,9 més. ¿Creu que Barcelona, la gran beneficiada a nivell d’imatge, hauria d’invertir més en el circuit?

Pensem que el conjunt de les institucions han d’entendre el potencial que té el Circuit de Barcelona-Catalunya. El que voldria és que tothom s’hi aproximés sense prejudicis, prioritats, i per això que entenguin que estem fent una evolució que és positiva, també en clau de marca de ciutat o marca de país. En el mateix canvi també hi ha un missatge al món. Som conscients que hi ha moltes coses que no es poden continuar fent igual i han d’evolucionar, i en aquest sentit Catalunya és proactiva en aquesta línia. En el Govern ens hem proposat aquestes quatre grans transicions: verda, feminista, social i democràtica. El nou circuit entra en la primera, la sostenible.

¿Creu que en un futur s’hi podria instal·lar un museu de l’automoció?

És una possibilitat. Per això tenim el pla estratègic, per definir temes com aquest. Hem de fer que al circuit passin més coses. Per a la família. I veure com concretar-ho. Però filosòficament encaixa perfectament en el plantejament.

¿L’electrificació del circuit és clau?

La voluntat és un model d’electrificació i sostenibilitat. La connectivitat també és clau. No només cotxe elèctric, sinó connectat. A Smart City vam veure projectes al voltant del cotxe autònom. Això ha de ser escalable. En els pròxims anys es necessitaran infraestructures i plataformes que permeten desenvolupar aquest tipus de solucions. Carburants nets com l’hidrogen, que també formen part de la línia en què hem de treballar.

Notícies relacionades

El BBVA i el Sabadell, més enllà d’una fusió

VidaCaixa crea una comissió d’experts per al negoci de la gent gran

¿Quin paper ha de jugar el circuit del futur?

El circuit hauria de ser un dinamitzador esportiu, econòmic i social. Que desbordi els límits del circuit i generi les sinergies amb l’entorn, això és el que ens proposem.