Foment desmenteix que la regularització de migrants generi pitjors feines per als autòctons

En plena polèmica atiada per la ultradreta sobre la «prioritat nacional», des de les patronals fins a l’evidència científica desmenteixen el seu discurs sobre els efectes perniciosos de la regularització extraordinària en curs. «Més enllà d’aspectes polítics, el mercat laboral és capaç d’absorbir [els migrants regularitzats] i necessita aquesta població per continuar creixent», ha insistit Pérez, durant la presentació de l’informe trimestral de conjuntura laboral.

Cada trimestre Foment del Treball repassa l’actualitat laboral i en aquesta ocasió ha decidit dedicar un apartat especial sobre l’impacte i pes de la població d’origen estranger. Segons les dades ofertes, el nombre d’ocupats a Catalunya però nascuts fora representen ja un 20% del total de població ocupada i en l’última dècada s’ha doblat el nombre.

Són «imprescindibles» per «absorbir el creixement productiu» que ha experimentat i experimenta l’economia catalana, una de les que més creix d’Europa. Durant l’última dècada, més de la meitat de l’ocupació neta s’explica per la incorporació de persones nascudes a l’estranger.

No és només una opinió de l’entitat presidida per Josep Sánchez Llibre. «Amb caràcter general, l’evidència disponible assenyala que, a mesura que les persones migrants s’incorporen al mercat laboral, les nadiues es desplacen cap a noves ocupacions que, en molts casos, requereixen habilitats més qualificades [...] i així que milloren les seves habilitats, es generen guanys de productivitat a llarg termini per a tota l’economia», recull l’últim estudi elaborat sobre això pel Consell Econòmic i Social (CES).

Cobrir vacants que no volen els nadius

Les patronals han rebut amb els braços oberts el procés de regularització iniciat l’abril passat pel Govern i que durant les pròximes setmanes i mesos anirà reconeixent permís de treball i residència a prop d’un milió de persones a tot Espanya, entre 150.000 i 180.000 a Catalunya. Aquesta serà l’autonomia, segons càlculs governamentals, que més persones regularitzarà.

I els patrons veuen com a aigua de maig aquests nous candidats per cobrir les vacants, una de les preocupacions més esteses actualment entre els fòrums empresarials. Especialment en aquells sectors amb salaris més baixos i condicions laborals menys atractives, com el camp, la construcció o l’hostaleria, on els migrants ja són nombrosos o fins i tot majoritaris davant la falta d’interès de la població nativa per aquests llocs.

Estereotips

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 7 de maig, a Espanya per la guerra de l’Iran: es repeteix el mateix patró

El Sabadell celebra el seu èxit en l’opa i obre etapa amb Armengol al capdavant

Missatges com el de Vox aprofundeixen en els estereotips i prejudicis existents entre gran part de la població sobre els migrants i la seva contribució a l’economia. Tal com va evidenciar un informe publicat fa any i mig per la Fundació Iseak, hi ha la meitat de migrants a l’atur dels que es creu i cinc vegades menys que cobren ajudes, entre d’altres.

L’informe presentat aquest dijous per Foment actualitza alguna d’aquestes dades que desmenteixen aquesta percepció pejorativa. Per exemple, la taxa d’activitat entre els migrants, és a dir, el percentatge de persones d’origen estranger en edat de treballar que volen i poden fer-ho, és superior al de la població autòctona. Un 70% de les persones nascudes fora d’Espanya i que viuen a Catalunya volen treballar, davant el 59% de la població nascuda a Catalunya.