Les sentències sobre les targetes ‘revolving’ es disparen

  • El preu del producte financer creix per primera vegada en dos anys fins al 20,17%

Les sentències sobre les targetes ‘revolving’ es disparen
3
Es llegeix en minuts

«Vaig estar pagant dos anys amb una targeta que em va enviar el banc a casa quan vaig perdre la feina. Quan me’n vaig adonar, devia 3.500 euros», explica María M. R., una afectada pels interessos abusius d’una targeta ‘revolving’ (targeta de crèdit renovable) que va començar a utilitzar el 2017 sense conèixer-ne els detalls. Els bancs ofereixen amb el producte facilitar els pagaments a l’instant a canvi de petites quotes mensuals que se sumen a alts interessos que poden eternitzar el deute. Per exemple, amb una de 1.000 euros, pagant 25 euros per mes, pot suposar passar-se quatre anys i 11 mesos pagant i abonant 464,70 euros en interessos.

Durant un temps, aquestes targetes es venien amb lemes comercials com «pagui en còmodes quotes» que creaven l’expectativa que el cost del crèdit era molt baix, segons explica Javier Moyano, cap d’operacions de la plataforma d’advocats Reclama Por Mí. Ara, María estudia la via legal perquè li tornin els interessos pagats de més. I, com ella preveu, moltes altres persones ja han recorregut als jutjats per recuperar els seus diners. De fet, les també anomenades «targetes de pagament infinit» van tenir un augment de sentències als tribunals del 108% el 2021 respecte a l’any anterior, amb un total de 125, segons l’Estudi Jurisprudencial de l’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) 2021. L’onada de denúncies va sorgir arran de la sentència del Tribunal Suprem el març del 2020 contra Wizink, que oferia un tipus d’interès «usurari» del 27% per una targeta ‘revolving’. A més, el 2021 va ser el primer any en què es van convertir en el producte financer amb més casos (23%) als tribunals, per davant de les clàusules multidivisa.

La normativa ha restringit des d’aleshores la comercialització d’aquests productes. Ara, les entitats han d’oferir informació precisa sobre les seves condicions i verificar la capacitat de pagament del client, entre altres aspectes. Manuel Pardos, president de l’associació Adicae, explica que des del 6 d’octubre, a més, els bancs hauran d’incloure un «exemple representatiu» en la comercialització, tot i que assenyala que veu «mínims» aquests setges a l’operativitat de les targetes. Les defineix com «una fàbrica de sobreendeutament de les famílies vulnerables».

El seu preu va créixer per primera vegada en dos anys a finals del 2021 fins a una TAE mitjana del 20,17%, segons el V baròmetre de targetes ‘revolving’ d’Asufin, respecte al realitzat al juny (18,88%). Estel Romero, advocada del despatx Sanahuja Miranda, continua veient «desorbitat» aquest interès i lamenta no poder reclamar-lo als jutjats, ja que entra dins del que es considera correcte. Els experts alerten que, d’altra banda, la conjuntura actual amb pujada de preus i desajust en els pressupostos comporta una alça del consum d’aquestes targetes. «Són molt més perilloses en moments de crisi. No arribes a final de mes i el que interessa és pagar el que puguis amb la targeta», explica Antonio Gallardo, expert de Banqmi, comparador financer d’iAhorro.

Només en els primers sis mesos del 2021 es van acumular 2.755 milions d’operacions, un 60,3% més respecte al mateix període del 2020, mentre que els imports es van disparar fins als 85.987 milions d’euros, un 41,2% més.

Possible embargament

Notícies relacionades

Els que han pagat interessos de més sempre poden reclamar directament al banc. Però, en cas de no quedar conformes amb la resposta, poden tramitar la denúncia de manera individual o col·lectiva, tot i que el procés se sol allargar entre un any i un any i mig. La mitjana de recuperació per part dels clients en aquests casos és de 8.000 euros, segons Romero.

Els advocats alerten que, malgrat que el client guanyi –cosa que passa en el 90% de casos– haurà de pagar al banc la suma pendent per haver ajornat les compres. I no es descarta, en última instància, l’embargament de béns per saldar el deute. Concretament, s’estima que fins al 30% dels usuaris d’aquestes targetes que van reclamar al banc i van guanyar el judici encara devien diners. María reconeix que va cometre «l’error d’agafar la targeta i no preguntar» al banc, però confessa que no ha tornat a confiar-hi.