El regulador europeu recomana prudència a l’intervenir el mercat elèctric en situacions de pressió

L’informe final de l’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) sobre la configuració del mercat majorista de l’electricitat a la Unió Europea insisteix, com ja va apuntar el novembre passat, que la crisi energètica actual no és resultat del disseny del mercat sinó d’una crisi de preus del gas, agreujada per la guerra de Rússia a Ucraïna i les tensions geopolítiques, que ha impactat de ple a la factura de l’electricitat i que si s’intervingués el mercat s’ha de fer amb «prudència» en situacions d’«extrema pressió». El regulador admet, no obstant, que hi ha millores possibles per integrar més el mercat, aconseguir la decarbonització i augmentar la independència energètica en els pròxims anys i suggereix l’adopció de 13 mesures per alleujar la situació.

«ACER considera que l’actual disseny del mercat majorista de l’electricitat garanteix un subministrament d’electricitat eficient i segur en condicions de mercat relativament ‘normals’. Per tant, la nostra avaluació és que val la pena mantenir el disseny actual del mercat», assenyala l’anàlisi que respon a una petició de l’Executiu comunitari arran de l’ofensiva llançada per països com França, Espanya, Itàlia o Portugal i les peticions d’intervenció en el mercat elèctric per rebaixar els alts preus de la llum. 

Segons els experts, el sistema actual no és el culpable de la crisi energètica que vivim i per tant no és necessari entaular una reforma profunda. Tot el contrari, entenen. «Ha contribuït en certa mesura a mitigar la crisi actual, evitant les retallades d’electricitat o fins i tot les apagades en alguns sectors», sostenen xifrant en 34.000 milions d’euros anuals els beneficis estimats per la integració del mercat. El problema, reconeixen, és que el sistema no està pensat per a una situació d’«emergència» com la que viu actualment la UE, cosa que ha obligat la majoria de governs europeus a introduir mesures temporals d’alleujament, particularment mesures per recolzar els consumidors més vulnerables. 

Més intervenció, més distorsió

La conclusió en tot cas és rotunda. Com a regla general, com més intervencionista sigui l’enfocament d’un Estat membre, més gran és el potencial de distorsió del mercat, especialment a mitjà i llarg termini, i les distorsions poden portar a una reducció de la innovació, frenar la inversió del sector privat, influir en la percepció del risc polític i posar en risc la seguretat del subministrament. «Les mesures d’emergència mal dissenyades o la distorsió dels senyals de preus, interferint en la formació dels preus del mercat, poden fer retrocedir la integració del mercat de la UE i la competència posant en perill els beneficis aconseguits fins ara i, possiblement, augmentant el cost global de la transició energètica en el futur», alerten sense esmentar l’acord polític tancat aquesta mateixa setmana per Espanya i Portugal amb la Comissió Europea per topar el preu del gas durant els pròxims dotze mesos amb l’objectiu d’abaratir la llum.

Notícies relacionades

Catalunya, cinquè mercat que més inversió estrangera atrau en salut digital

El Consorci admet 12 ‘start-ups’ logístiques més a la seva incubadora

De fet, recomanen «prudència» a l’hora d’embarcar-se en intervencions d’aquest tipus en el mercat majorista en el que defineixen de ‘temps de guerra’. «La necessitat d’intervenir en el funcionament del mercat ha de considerar-se de forma prudent i acurada en situacions d’extrema pressió i, si es porta a terme, l’ideal seria mirar d’aturar les causes del problema de soca-rel (actualment els preus del gas)», recomanen sobre una mesura que si bé pot alleujar a curt termini també pot suposar un risc a llarg termini. Per això, si els governs consideren necessari intervenir, ACER insisteix que han d’acompanyar les mesures amb d’altres que accelerin la reducció de la demanda de gas (esforços d’eficiència, canvi de combustible, etc.) i que pressionin a la baixa els preus com, per exemple, la recerca de subministrament alternatius de gas natural liquat (LNG) a menor cost.

A llarg termini, els experts sí que apunten a la possibilitat d’introduir una «vàlvula d’alleujament temporal» que s’activaria quan els preus majoristes de l’electricitat canvien inusualment ràpid a nivells alts durant un període sostingut. «No es tracta d’opcions immediates per pal·liar els extraordinaris preus actuals, però poden alleujar la possible preocupació per les futures crisis dels preus de l’energia», estima el regulador l’informe del qual alimentarà els debats de la Comissió Europea a qui els líders europeus han encarregat propostes per a finals de maig per abordar el problema dels preus elevats de l’electricitat. Per limitar l’exposició al preu del gas i assegurar un subministrament addicional que permeti compensar la desaparició del gas rus del mix europeu, també recomanen millorar la contractació a llarg termini i un augment de les reserves per garantir la seguretat del proveïment i un sistema més flexible.