Primer de Maig

Els sindicats amenacen amb un «rosari» en cada conveni si no es generalitzen les clausulas de revisió salarial

  • CCOO i UGT centren les seves reivindicacions del Primer de Maig en una millora de les condicions salarials, davant l’escalada de preus

Els sindicats amenacen amb un «rosari» en cada conveni si no es generalitzen les clausulas de revisió salarial

Marta Fernández Jara / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cada negociació d’un nou conveni col·lectiu, un «rosari». Aquest ha sigut el missatge que CCOO i UGT han llançat a la patronal si no accepta generalitzar clàusules de revisió salarial, dissenyades per compassar els futurs increments salarials amb la imprevisible pujada de l’IPC –avui en el 9,8%–. L’ofensiva de les centrals per als a partir d’aquest Primer de Maig se centrarà en els sous i que els costos de l’espiral inflacionista no la paguin exclusivament les butxaques dels treballadors, tal com han presentat aquest dilluns els màxims dirigents sindicals en els actes previs al Dia Internacional del Treball.

«[Les empreses] estan mirant que tot l’increment dels preus vagi a l’esquena dels treballadors. [...] Tensarem la negociació col·lectiva si les patronals continuen amb el seu entossudiment», ha declarat el secretari general de CCOO, Unai Sordo. «La CEOE ha de ser conscient que si no hi ha acord en l’AENC la situació de conflictivitat al nostre país creixerà de manera exponencial. [...] A la nostra gent li diria que no tinguem pressa per firmar els convenis col·lectius», ha asseverat el seu homòleg d’UGT, Pepe Álvarez.

El festeig de la derogació parcial de la reforma laboral materialitzada aquest mateix any no serà l’element central (o no l’únic) de les manifestacions previstes per a aquest diumenge. L’escalada de preus que està portant a perdre poder adquisitiu a milions de treballadors és ara el cavall de batalla de les centrals, incapaços fins al moment d’arribar a un consens amb la gran patronal sobre com repartir els costos de l’actual inflació. «La majoria d’empreses estan apujant preus però no salaris, ells els increments de costos els estan imputant a d’altres i a nosaltres ens exigeixen contenció», ha afirmat el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros. «El que planteja la patronal és una espiral perniciosa que ens portaria a una altra crisi», ha alertat el seu homòleg de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.

Notícies relacionades

Després de dos mesos de contactes entre les cúpules dels agents socials, l’acord no ha sigut possible i les parts reconeixen que aquest pacte salarial es troba actualment bloquejat. Una cosa que perjudica especialment els treballadors –ja que les empreses poden, en general, decidir si repercuteixen o no preus– i que ja ha desencadenat una primera fogonada de vagues per l’escalada de l’IPC, especialment en les contractes públiques (des de la neteja de Barcelona fins als autobusos de Lleida).

Grans sectors de l’economia tenen els seus convenis col·lectius bloquejats, a l’espera d’aquestes recomanacions que a cada sector li arribi des de les cúpules de les seves organitzacions. Oficines i despatxos, indústria del metall, comerç, supermercats o consultories són només alguns dels fronts oberts entre sindicats i patronals.

Temes:

Salaris UGT CCOO