Les grans elèctriques intenten impugnar sense èxit la retallada del Govern a part dels ‘beneficis caiguts del cel’

Les tres elèctriques han presentat els seus «conflictes de gestió econòmica» davant el regulador a l’al·legar, sense entrar a valorar la quantia concreta a pagar, que la pràctica de la minoració és contrària a la Constitució i al dret europeu. Les companyies defensen que per més que el Govern al·ludeixi en la norma a un presumpte excés de retribució «no hi ha en absolut un guany immerescut per part de les instal·lacions no generadores de gasos amb efecte hivernacle ni cap disfunció en el sistema de retribució de l’energia en el marc del mercat majorista que justifiqui una intervenció dels poders públics».

I asseguren que l’aplicació de la minoració és contrària al «model marginalista i afecta el funcionament del mateix mecanisme de formació de preus». «Al calcular-se la minoració mensualment i no en temps real, es converteix en un cost variable directe que aquestes tecnologies han d’internalitzar, mentre que els seus ingressos depenen del preu de cassació de la subhasta horària del ‘pool’», exposen les companyies. Per això, demanen que se’ls emeti «una factura negativa o abonament per l’import» de les factures presentades i que «no es tornin a practicar minoracions».

Però la CNMC ha inadmès el conflicte al considerar que «no és un procediment idoni per perseguir la impugnació –si més no indirecta o incidental– d’una norma reglamentària (ja sigui de la mateixa CNMC o de qualsevol altra Administració)». «Aquest argument és encara més evident quan el que es pretén és la impugnació d’una norma amb rang de llei, com passa en aquest cas», explica el regulador.

És a dir, l’organisme que presideix Cani Fernández conclou la inadmissió de les sol·licituds al considerar-les mancades de fonament jurídic i afegeix que Red Eléctrica es limita a aplicar el mecanisme dissenyat pel Govern i a més ho fa de forma correcta». La resolució exhaureix la via administrativa, però les companyies poden recórrer la decisió davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional en el termini de dos mesos.

Aval de la Comissió Europea

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Creat el 14 de setembre, davant l’elevat increment dels preus del gas natural, aquest ‘impost’ pretén reduir de forma temporal els ingressos extraordinaris d’algunes centrals de generació elèctrica per la desenraonada pujada dels preus del gas natural. La norma va ser esmenada en dues ocasions, una primera un mes després de crear-se, per excloure’n aquells contractes a preu fix, després de les crítiques de les elèctriques que van al·legar que la major part de la seva electricitat havia sigut venuda amb contractes a termini fix; i una segona fa unes setmanes, quan el Govern central va endurir la mesura per estendre l’impost a aquells contractes amb un preu fix per sobre dels 67 euros per megawatt-hora (l’equivalent a un preu de 20 euros megawatt-hora per al gas, que és el preu mitjà històric d’aquesta matèria primera).

Espanya ha rebut l’aval de la Comissió Europea, que ha inclòs aquesta norma en la seva ‘toolbox’ de mesures per fer front a l’alça de preus de l’energia per la guerra d’Ucraïna (Repower EU) al recomanar a tots els estats membres que la creïn. «La Unió Europea, el Consell Europeu i l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) han dit que hi ha beneficis caiguts del cel, no és que ho digui Espanya o que ens l’inventem, sinó que és una evidència», asseguraven fonts del Govern central després de conèixer la proposta comunitària.