¿Com afecta la pujada de l’IPC a les pensions?

Espanya experimenta la inflació més elevada dels últims gairebé 40 anys i això repercuteix directament en el cost de la vida dels ciutadans. L’IPC avançat del mes de març es va situar en el 9,8%, vorejant el doble dígit, i aquest encariment de la cistella de la compra la pateixen els treballadors, ja que la majoria han vist minvat el seu poder adquisitiu perquè els salaris no pugen en igual proporció. I aquest augment dels preus també inquieta els gairebé 10 milions de pensionistes, per més que després de l’última reforma del Govern blinda les seves prestacions davant les escalades de la inflació.

L’any passat l’Executiu va pactar amb patronal i sindicats una reforma del sistema públic de pensions que introduïa diverses novetats de pes. Una de les quals és la revalorització automàtica de les prestacions contributives en funció de l’IPC mitjà de l’any. Aquesta es calcula sumant l’IPC anual entre el mes de desembre i el de novembre i dividint l’esmentada xifra per 12. L’any passat l’esmentat càlcul va donar per resultat el 2,5% que després finalment han pujat les pensions a partir de l’1 de gener del 2022.

No es pot confondre l’esmentat concepte amb la dada que popularment s’ha denominat «IPC real», que és fixar-se únicament en l’IPC del mes de desembre (del 6,5%). El Govern va adoptar aquesta referència, ja que considera que reflecteix millor la realitat de l’exercici complet, ja que si el desembre coincideix amb un IPC molt alt dispara les pensions a favor del receptor, però si la dada de l’esmentat mes és especialment baixa i ve de xifres molt superiors, el pensionista perd poder adquisitiu.

Per saber quant pujaran les pensions a partir del 2023 caldrà esperar a conèixer com evoluciona l’IPC els mesos vinents. De moment, i sense que serveixi de referència fiable, atesa l’alta volatilitat dels preus i la incertesa futura entorn dels efectes de la guerra d’Ucraïna, l’IPC mitjà des de principis d’any està en el 7,5%.

¿Com acabarà l’IPC l’any?

Notícies relacionades

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

El Banc d’Espanya no suavitzarà la concessió de crèdit "en cap cas"

És una incògnita que dependrà de moltes variables: si les mesures del Govern per limitar el preu de la llum o per subvencionar els sectors més afectats serveixen per contenir els preus. De si patronal i sindicats aconsegueixen tancar un acord salarial que no descontroli la inflació. De quant s’allargui el conflicte bèl·lic i quina magnitud acabi adquirint. De com reaccionin els operadors energètics a tot plegat. Així com un llarg etcètera de variables.

Algunes cases d’estudis han anat publicant i revisant les seves previsions per a aquest 2022. Funcas, per exemple, aquest dimecres passat va actualitzar els seus càlculs i va anticipar que l’IPC podria acabar l’any en una mitjana del 6,8%. En cas de complir-se les esmentades previsions, el Govern hauria de pujar les pensions contributives a partir de l’1 de gener del 2023 un 6,8%. Altres organismes, com el Banc Central Europeu, són més moderats en les seves últimes estimacions (del 10 de març) i preveuen que l’IPC acabi en el 5,1%. L’alta volatilitat de l’escenari fa que aquest indicador pugui patir substancials variacions al llarg de l’any, cosa que alteraria la mitjana que al desembre acabi prenent de referència el Govern per actualitzar la taula de pensions.