Cost de la vida

¿Com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

L’IPC del 9,8% té efectes en nombroses variables, que van dels salaris a l’estalvi

A1-124632528.jpg

A1-124632528.jpg / JORDI OTIX (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La inflació del 9,8%, el nivell del març, la cota més elevada des del maig del 1985, afecta moltes variables. A més de reduir el poder adquisitiu dels salaris o les pensions, també té efectes en l’estalvi o els lloguers i per això el Govern ha decidit posar un límit a la pujada dels arrendaments fins al 30 de juny.

Notícies relacionades

Malgrat que el Banc Central Europeu (BCE), que aquest dijous té reunió del consell de govern, va començar assegurant que l’escalada del nivell general de preus es devia a un fenomen conjuntural lligat a l’increment del cost de l’energia, ara ja admet que s’ha traslladat al conjunt de l’economia i pot alentir la recuperació.

De fet, la taxa anual de la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils com l’energia o els aliments no elaborats, s’ha disparat fins al 3,4%, la cota més elevada des del 2008. Tot això alimenta les reclamacions de recuperació del poder adquisitiu per part dels sindicats i acosta més les pujades dels tipus d’interès, com ja ha fet la Reserva Federal als EUA.

Els salaris

La inflació erosiona el poder adquisitiu dels salaris. Els convenis col·lectius firmats fins al març deixen un balanç d’increment mitjà dels salaris del 2,36%%, molt allunyats de la taxa anual d’inflació. Els sous encaren el 2022 amb la negociació col·lectiva parcialment bloquejada per aquesta espiral inflacionista i per la falta d’entesa al nivell més alt entre la CEOE, CCOO i UGT, que tenen pendent des de fa un any abordar un nou ‘conveni de convenis’ per guiar la negociació col·lectiva. A més hi ha sobre la taula un pacte de rendes mitjançant el qual els sindicats haurien d’acceptar limitacions a les alces salarials i les patronals, en els marges i beneficis.

L’estalvi

Com passa amb els salaris, també l’estalvi perd valor amb l’alça de la inflació. La retribució dels comptes i dipòsits és pràcticament nul·la, ja que el preu dels diners es manté en el 0%. Els 100 euros de quan va començar l’any valen avui el 9,8% menys i difícilment trobaran una retribució que ho compensi o ho superi. L’única via és assumir més riscos a la borsa. En l’actualitat, els diners que estan en comptes i dipòsits bancaris experimenten un rendiment (per dir-ho així), del 0,01% quan té un termini de fins a un any; del 0,22% entre un any i fins a dos i del 0,04% en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya referides al febrer. En renda fixa pública, les lletres del Tresor a 12 mesos donen una rendibilitat negativa del 0,34% el febrer i les obligacions a 10 anys, positiva de l’1,23%. L’Ibex, el principal indicador de la borsa espanyola va oferir l’any passat el 7,9%, però així com puja, també baixa. A l’abril el saldo, de moment, és negatiu.

Les pensions

Les pensions és una altra de les rendes que es veu afectada per la inflació. Els pensionistes es veuen beneficiats per una pagueta per compensar la desviació respecte a la inflació estimada que va servir per actualitzar-les el 2021, el 0,9%. De tota manera no recuperaran tot el que han pujat els preus, sinó que la referència és la inflació mitjana de desembre del 2020 a novembre del 2021, situada entorn del 2,5%, tal com preveu la reforma parcial acordada pels agents socials. El 2022, les prestacions s’han de revaloritzar a partir d’aquest nivell. Tenint en compte l’evolució que està tenint l’índex de preus de consum (IPC) és previsible que el 2022, els beneficiaris també hagin de rebre una paga compensatòria (o sense diminutiu) si els preus es disparen com està passant en l’exercici actual. Els últims càlculs del Banc d’Espanya estimen un sobrecost de 13.500 milions perquè preveu que la inflació mitjana aquest any sigui del 7,5%.

Els lloguers

Una altra de les rendes que es veuen afectades per l’IPC són els lloguers. I això és bona notícia per als propietaris, però dolenta per als inquilins. Per això el Govern ha decidit que fins al 30 de juny els petits propietaris i els inquilins negociïn l’actualització i, en cas que no hi hagi pacte, que sigui el 2%, que equival a l’índex de garantia de competitivitat. Això significa que, amb pacte, l’alça podrà superar aquest llistó, sempre que sigui acordat i el titular sigui un petit propietari. En el cas dels grans propietaris, l’alça no podrà superar en cap cas el 2% fins al 30 de juny. Com a conseqüència de la limitació, l’estalvi en un pis amb un lloguer de 600 euros serà d’uns 46 euros al mes: amb aquesta última dada de l’IPC, la seva quota hauria pujat a 58,8 euros, però amb la mesura del Govern ho farà en 12 euros. Per gran propietari s’entén aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial, excloent garatges i trasters.