Pacte de rendes

El Banc d’Espanya planteja prendre l’IPC sense energia com a referència per apujar salaris

El governador planteja que la inflació subjacent també guiï les clàusules de salvaguarda

El Banc d’Espanya planteja prendre l’IPC sense energia com a referència per apujar salaris

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, proposa que la negociació de la pujada dels salaris s’abordi amb una perspectiva «plurianual» i que patronal i sindicats deixin fora de la referència de la inflació els components energètics. L’objectiu –ha explicat– és evitar que els efectes de l’encariment d’aquests productes derivat de la guerra d’Ucraïna s’enquisti en l’economia espanyola en forma d’espiral de preus.

Així ho ha expressat el governador en un esmorzar de treball amb el sector empresarial organitzat per Hill & Knowlton. En particular, el Banc d’Espanya considera imprescindible que, per afrontar les conseqüències econòmiques vinculades a la guerra a Ucraïna, empreses i treballadors acordin «un pacte de rendes» que permeti «repartir» entre les dues parts els costos i «la minva de rendes» derivada de la inflació. En suma: moderació de salaris i de beneficis i protecció de l’ocupació.

Com a part d’aquest pacte de rendes, el Banc d’Espanya proposa evitar «fórmules d’indiciació automàtica dels salaris a la inflació passada o clàusules de salvaguarda» i enfocar els compromisos d’increments salarials i de protecció d’ocupació des d’una perspectiva plurianual. En tot cas, dins d’aquest «horitzó multianual» les referències per a la negociació salarial haurien d’excloure els components associats als productes energètics, Hernández de Cos. «La determinació de les referències nominals sobre les quals basar les negociacions salarials hauria d’estar inspirada en l’evolució prevista de la inflació subjacent», que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats, segons el plantejament del governador. «Aquestes recomanacions s’estendrien tant a les referències utilitzades per a la fixació dels increments salarials com, si s’acorden, a les possibles clàusules de garantia salarial», ha afegit Hernández de Cos.

Dades d’inflació

Amb les dades de febrer, la taxa d’inflació espanyola va pujar fins al 7,6%, mentre que la inflació subjacent es va situar bastant per sota, en el 3%. Per al conjunt del 2022 la Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas) estima que la inflació mitjana se situarà aquest any en el 6,8%, i preveu una taxa del 3,1% per a la subjacent. Atès l’elevat nivell d’incertesa, les previsions d’inflació de Funcas no arriben més lluny. Interpretant la proposta del governador, l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) que en aquests moments negocien patronal i sindicats, en principi, per al període 2022-24 s’hauria de guiar per l’objectiu d’una millora final equivalent a l’evolució de la inflació subjacent per a cadascun d’aquests tres anys.

Alguns d’aquests arguments, de fet, ja circulen a l’actual taula negociadora dels agents socials. El mateix discurs del governador recorda que «el II AENC 2012-14, firmat a principis de 2012, va establir recomanacions salarials que excloïen, en cas d’augments de preus dels productes energètics, com els actuals, el component energètic d’inflació en els acords salarials».

Notícies relacionades

Aquestes directrius –ha afegit el governador– «s’haurien d’acompanyar amb compromisos explícits» de moderació dels marges empresarials. «Tots els agents implicats han d’assumir una pèrdua de renda», dins del pacte que exigeix afrontar l’«empobriment» que patirà l’economia espanyola com a conseqüència de la guerra a Ucraïna.

El Banc d’Espanya percep que aquest repartiment dels costos entre treballadors i empreses ja s’estaria produint. «Pel costat dels treballadors és indubtable que aquests estan perdent poder adquisitiu», ha assenyalat el governador. Pel costat de les empreses, l’última Enquesta del Banc d’Espanya sobre l’Activitat Econòmica (EBAE), corresponents a l’últim trimestre de 2021, mostra que només el 30% de les empreses han traslladat als seus preus de venda l’encariment dels costos. Aquesta mateixa enquesta, no obstant, avançava que el 60% dels empreses preveuen apujar els preus al llarg del 2022 en resposta a l’increment dels costos de subministraments, energètics i laborals.