Espanya afronta la pujada de preus amb sous un 26% més baixos que els de l’eurozona

Amb la inflació disparada en el 7,6%, la incertesa sobre la guerra a Ucraïna esgarrifant els mercats i amb una negociació salarial difícil en marxa, UGT llança un estudi en el qual recorda que els salaris que cobren la majoria dels espanyols se situen molt a prop dels 1.000 euros al mes, quantitats un 26,4% inferiors a les que reben els treballadors d’altres països de l’Eurozona. En concret, són un 37,7% més baixos que els d’Alemanya, un 30,3% més respecte als de França i un 5,2% en comparació amb Itàlia, segons les xifres de l’OCDE, com recull El Periódico de España.

La bretxa amb els socis de la moneda única, a més, ha anat augmentant. Des de l’any 2000, apunta el sindicat, els sous dels espanyols han registrat una caiguda acumulada d’1,1 punts, mentre que els de la resta de països de l’euro presos en conjunt van augmentar un 12,5%. La bretxa s’ha eixamplat especialment (i paradoxalment) amb la recuperació que va seguir la crisi financera, a partir de 2015. L’últim any amb dades disponibles, el 2020, el salari mitjà va retrocedir a Espanya de forma més abrupta (-2,9%) que en la resta de l’eurozona.

Poc més de 1.000 euros

El document del servei d’estudis d’UGT apunta que el salari mitjà dels espanyols el 2019 (última dada disponible) era de 20.351 euros a l’any, uns 1.450 euros bruts al mes i una mica menys de 1.200 euros mensuals nets. És a dir, el 50% dels treballadors espanyols cobra menys d’aquesta xifra. Amb les dades de la moda (el salari més freqüent), el sou és encara inferior: 18.490 euros anuals, que són 1.320 euros bruts mensuals i 1.100 euros que entren a la butxaca de l’empleat. La situació és pitjor per a les dones per la bretxa de gènere, que se situa en el 19,5%.

Segons el sindicat, aquest és «el context en el qual s’han d’analitzar situacions com l’elevat preu de la vivenda, tant de lloguer com en propietat, o la incidència d’augment de preus de productes i serveis essencials com l’electricitat, que l’últim any ha crescut un 46%». En aquest sentit, UGT recorda que «tenir una feina remunerada no garanteix que una persona es pugui escapar d’una situació de vulnerabilitat, ja que fins a un 11,8% de treballadors (2020) a Espanya es troben en risc de pobresa, la segona pitjor xifra de l’eurozona».

Mesures extraordinàries

Per combatre aquesta situació, UGT demana «mesures extraordinàries per protegir la capacitat adquisitiva de les persones treballadores», com incloure la previsió d’inflació en les pujades salarials pactades en conveni, que les clàusules de revisió salarial tornin a ser «un element clau en la negociació» dels pactes d’empresa i de sector i que tot això es consagri en un acord a la taula que tenen oberta UGT, CCOO i CEOE per establir els criteris salarials per als pròxims mesos i anys.

Notícies relacionades

Lagarde adverteix d’una desacceleració de l’economia a partir del tercer trimestre pels aranzels

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

A més, demanen una actuació internacional coordinada per «racionalitzar les lògiques de funcionament dels mercats energètics, estendre les xarxes de protecció social i obtenir recursos puntuals d’aquelles persones o empreses que estan obtenint beneficis extraordinaris».

El sindicat saluda la recent pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.000 euros al mes i insta que es continuï avançant per situar-lo en el 60% del salari mitjà del país el 2023, una de les promeses del Govern. No obstant, puntualitzen que el 60% «pot no ser suficient per viure dignament si el salari mitjà en qüestió és baix», que és el que passa a Espanya, «on la majoria de la població cobra poc més de 1.000 euros nets al mes». Per això recomanen actuar modificant tant el sistema productiu del país com la regulació laboral per promoure ocupació d’alt valor afegit que pagui bons sous.