Congrés Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW)
Entre l’aversió al risc i la cautela, emprenedoria femenina
Diverses empresàries assenyalen les dificultats de posar en marxa un negoci i de rebre capital a Espanya sent dona
«La por del fracàs la té tant una emprenedora com un emprenedor, però la diferència és que ells es tiren a la piscina i els és igual que hi hagi aigua o no: la tolerància al risc de les dones és molt més petita». La consellera delegada i cofundadora de Cocunat, Sara Werner, se sap dins del selecte club d’empresàries sense por d’aspirar a conquerir el món, però té clar al mateix temps que el seu cas no és la norma. «El 59% de les dones et diuen que la principal barrera per emprendre és la por del fracàs», confirmarà al seu costat la directiva de Coca-Cola Europacific Partners Iberia, Igone Bartumeu. «Quan penses en referents emprenedors penses en homes, no en dones», completarà la màxima responsable de màrqueting de Newe, Ruth Ruso.
Totes tres són part d’un dels debats que acull aquesta setmana el Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), un congrés que en la seva segona jornada ha assenyalat les dificultats d’emprendre en femení i, en especial, de fer-ho en l’entorn tecnològic i industrial.
Perquè l’encarregada d’inaugurar aquest col·loqui, una directiva de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Natalia Bayona, ha deixat clar que en el sector turístic les desigualtats van camí de brillar per la seva absència. «De totes les competicions de ‘start-ups’ que hem fet, més del 30% estan fundades per dones», ha detallat la mateixa, assegurant que a Espanya veu «un lideratge molt potent» en aquesta matèria i, a més, dirigit a aportar valor afegit. Elles, ha assegurat, tenen més capacitat d’estar pendents dels detalls i d’atendre moltes més problemàtiques alhora.
Però independentment d’això, la realitat sembla una mica més crua per a les dones. L’últim informe d’Atomico, per exemple, indica que el 2021 les empreses fundades només per dones es van emportar un 1% dels diners que van invertir el capital risc.
«No ens falta talent, ni tenim projectes menys vàlids, sinó que quan hem de presentar un projecte el presentem a fons de capital risc dirigits per homes», ha sintetitzat Werner. El seu missatge és que la cautela pròpia de les dones, les porta a realitzar plans de negoci més mesurats i, conseqüentment, menys cridaners per a qui busca guanyar diners amb ell. I això, malgrat que un estudi referenciat per Bartumeu indica que els equips femenins solen ser molt més eficients amb els diners i tenen més capacitat per recaptar diners del seu entorn.
Científiques i enginyeres
Notícies relacionades«En l’àmbit de la tecnologia, hi ha menys perfils de dones i menys projectes impulsats per dones, per això la inversió se’n va fonamentalment a projectes impulsats per homes», ha opinat Ruso. De fet, el debat previ a aquesta taula rodona havia girat entorn de la indústria 4.0 i ja havia posat de manifest que només hi ha un 30% de doctorades dones en disciplines científiques, tecnològiques o matemàtiques; només un 20% en terreny TIC.
El problema, a ulls de la consellera delegada i fundadora de Shazura, Sira Cobra, va molt més enllà de sectors i gèneres. «Culturalment hem anat evolucionant, i això es demostra que ara Espanya està entre els 3 països europeus amb majoria de dones estudiant [algun vertical] STEAM», ha argumentat aquesta directiva establerta als Estats Units. Per a ella, el gran fre a l’emprenedoria en general és la por del ridícul que impera a Espanya (i a Europa), la falta de professionalització en la inversió i, sobretot, l’excés de barreres burocràtiques. La més clara: haver de pagar una quota d’autònoms tot i que no facturis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
