Guerra a Ucraïna

Les sancions contra Rússia es giren contra sectors econòmics espanyols

Empreses exportadores, turisme, aerolínies, indústria i el sector agroalimentari en patiran les conseqüències

Les sancions contra Rússia es giren contra sectors econòmics espanyols

EFE / A. CARRASCO RAGEL

7
Es llegeix en minuts

«Espanya és, possiblement, el país menys exposat, des del punt de vista comercial i energètic» als efectes econòmics derivats de la guerra de Rússia contra Ucraïna, sosté la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. No obstant les sancions dictades per la UE i els EUA contra Rússia es giraran com un bumerang sobre l’economia europea. També, sobre l’economia espanyola. L’impacte més gran ja està arribant en forma d’un encariment de l’energia i de matèries primeres que alimentarà la inflació, tot i que hi ha sectors que patiran els efectes de manera directa.

1.- Exportadors

Les exportacions a Rússia tot just representen 2.200 milions, el 0,7% del volum total de les vendes d’Espanya a l’exterior i les importacions només suposen l’1,8%. Amb tot, hi ha milers d’empreses que patiran la conseqüències del bloqueig financer dictat pels EUA i la UE. «L’impacte directe [sobre les empreses espanyoles] existirà, però és limitat», apunta Raúl Mínguez, director del servei d’estudis de la Cambra de Comerç d’Espanya. El perjudici es projectarà sobre els sectors d’automoció, tèxtil, alimentació, ceràmica, calçat i alimentació, que són els principals sectors exportadors, a Rússia.

Les prop de 5.000 empreses que exporten a Rússia, per un total d’uns 2.200 milions a l’any, estan pendents de la decisió de la UE d’excloure un nombre ampli de bancs russos de la plataforma de pagaments internacionals Swift. Fora d’aquesta plataforma serà més difícil, car i tardà el cobrament mitjançant transferència de les comandes enviades a Rússia pels exportadors espanyols. A això s’afegeix la prohibició russa de treure divises (dòlars o euros) fora del país i la forta depreciació del ruble. Tot això elimina gairebé de facto el comerç exterior amb aquell país i deixa en els llimbs unes 5.000 empreses exportadors, d’altres d’importadores i les 149 firmes espanyoles amb filials al país governat per Putin. 

2.- Turisme

Espanya no compta amb cap hotel ni establiment turístic a Rússia, per tant, l’efecte sobre aquest sector es limita a la demanda i el país de Putin no és un dels principals emissors de turistes a aquest país. El 2019, van arribar 1,3 milions de viatgers russos, un 1,5% dels 83,5 milions de turistes totals. Segons el president del ‘lobby’ turístic, Exceltur, José Luis Zoreda, la cancel·lació dels vols, després del tancament dels dos espais aeris, tindrà un «pes mínim» en l’arribada de turistes a Espanya. «Hauria passat pràcticament el mateix amb o sense guerra perquè la vacuna russa (Sputnik) no està reconeguda per la Unió Europea i per la devaluació del ruble, que ja van provocar un transvasament de russos a zones turques i altres destinacions alternatives en els últims mesos», explica el vicepresident del ‘lobby’ turístic Exceltur, José Luis Zoreda. El 2020 i el 2021, després de la pandèmia, els russos no van arribar als 150.000 en cap dels dos anys. 

Aquests viatgers es caracteritzen pel seu alt poder adquisitiu –-175 euros per persona al dia, davant els 127 euros del Regne Unit o els 120 d’Alemanya i els 114 de França, segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tot i que amb una concentració molt focalitzada. De la despesa total en destí de 1.356 milions d’euros el 2019, el 34% va anar a parar a Catalunya, amb 469 milions d’euros, seguida del País Valencià (21%) i Andalusia (15,1%). Per tant, l’efecte de les sancions podria afectar algunes zones de la Costa Brava com Lloret de Mar o Salou o la Marina Baixa d’Alacant. «En aquestes zones es poden veure més afectats, tot i que amb la devaluació del ruble tampoc haurien vingut gaires turistes aquest any», insisteix Zoreda. «Si el conflicte va per llarg i s’agreuja, l’impacte que tindria és impossible de predir encara», afegeix.

3. Aerolínies

Segons Aena, el tancament de l’espai aeri espanyol i rus va suposar la cancel·lació de diversos vols programats des de Moscou a diversos aeroports de la xarxa espanyola, entre aquests Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant i València. «L’impacte directe en el transport aeri del conflicte bèl·lic no serà gaire gran perquè abans de la pandèmia tot just representava un 1% el trànsit aeri entre Rússia i Ucraïna amb Espanya i les rutes transsiberianes tampoc eren massa», assegura el president de l’Associació de Línies Aèries (ALA) i director general d’EasyJet a Espanya i Portugal, Javier Gándara. Sí que podria afectar els viatges realitzats a Àsia que s’allargaran entre 1,5 i 4 hores, segons les estimacions de la Comissió Europea, recollides per EFE. 

L’impacte més greu, segons Gándara, que «ja s’està començant a notar» podria tenir a veure amb la pujada del preu dels combustibles que afectarà tots els vols i la confiança dels consumidors. En aquest sentit, la principal aerolínia espanyola, Iberia, ha confirmat tenir cobertures de petroli per la qual cosa no es veurà afectada en el «curt i mitjà termini». Si bé, altres aerolínies, sense cobertures prèvies podrien notar aquesta alça del combustible i repercutir-la en els bitllets. «Quant a les vendes, no hem notat cap impacte. Aquest mateix matí (per divendres passat) seguim la mateixa ràtio de reserves que fa una setmana. Així que no tindrà impacte», reconeixia el president d’IAG, Luis Gallego, durant la presentació dels resultats.

4. Cadena de subministraments i tancament de ports

El Govern espanyol ha proposat a la resta de països membres de la Unió Europea el tancament dels ports marítims comunitaris als barcos de bandera russa o que tinguin capital rus, i així ho ha tornat a reiterar el president del Govern, Pedro Sánchez, durant la seva intervenció d’aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Però més enllà que aquesta decisió es pugui posar en marxa per part dels estats membres de la UE, les dues principals navilieres a nivell global, la suïssa MSC i la danesa Maersk, van anunciar dimarts la suspensió temporal de tot el transport de contenidors marítims a i des de Rússia, després de les sancions imposades per la invasió d’Ucraïna. 

«Les navilieres tenen dubtes per si els clients els poden pagar perquè els seus processos són molt llargs. Un contenidor es carrega avui però arriben 20 dies després. La clau, per tant, és quant durarà aquesta guerra, si una setmana o quatre mesos, perquè llavors l’efecte serà molt alt», explica el professor del Departament de Finances i Comptabilitat d’UPF Barcelona School of Management, Andrei Boar Boar. L’efecte d’aquesta decisió pot afectar molts sectors espanyols amb relacions comercials amb Rússia, com és el cas de l’automòbil, la construcció o el sector agroalimentari. La província d’Alacant es juga més de 81 milions d’euros en enviaments directes a Rússia i Ucraïna, amb la indústria del calçat al capdavant, segons informa el diari La Información.

5.-Agroalimentació

La Coordinadora d’Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG) afirma que l’inici de la guerra a Ucraïna pot empitjorar «la tempesta perfecta» que ja pateix el camp espanyol, ja que als efectes de la sequera i la falta de pluges se sumaran noves alces dels costos d’entrades. En el cas del porcí, el 70% del cost de producció correspon als pinsos, per la qual cosa si el subministrament de blat de moro ucraïnès es paralitza, augmentaria la pujada acumulada del 32% dels últims mesos.

Notícies relacionades

A més, Rússia és l’exportador més gran de blat del món i Ucraïna, el quart, cosa que converteix aquesta zona d’Europa de l’Est en el «graner del món». Les principals farineres d’Alacant –la il·licitana Harinas Andrés Serrano i l’alacantina Harinas Bufort– descarten que hi pugui haver problemes de subministrament a curt termini, tot i que reconeixen que són incapaços de calcular el preu a què finalment hauran de pagar el gra ni què passarà si el conflicte es prolonga, ja que el preu del blat es marca per les cotitzacions dels mercats especialitzats de Chicago o de París i anticipa noves pujades a les fleques, on el cost mitjà d’una barra ja s’havia encarit entre cinc i set cèntims, abans de l’esclat del conflicte, informa ‘Levante’. El preu dels futurs de blat aquest dimecres s’impulsa un 7% al mercat nord-americà.

6.- Sector financer

L’exposició directa dels bancs espanyols a Rússia és molt limitada. Les entitats només tenien concedits crèdits per valor de 812 milions de dòlars (uns 733 milions d’euros) a residents a l’esmentat país al tancament de setembre, segons les últimes dades oficials del Banc de Pagaments Internacionals (el banc central dels bancs centrals, amb seu a la localitat suïssa de Basilea). La major part dels crèdits corresponen a hipoteques concedides a residents a Rússia per a la compra de vivendes a Espanya. La xifra amb prou feines suposa un 0,66% dels 121.469 milions de dòlars (109.685 milions d’euros) que el sector financer internacional tenia prestats a ciutadans russos en aquell moment. Fins i tot si aquest deute de russos amb bancs espanyols entrés en morositat, la ràtio d’impagaments del sector amb prou feines pujaria del 4,29% al 4,35% del total del préstecs. Fonts financeres també apunten que els cobraments i pagaments amb origen o destí a Rússia que intermedien els bancs espanyols a penes suposen entorn del 0,02% del total que realitzen, amb la qual cosa per aquesta via secundària tampoc patiran un impacte rellevant.