Madrid, més rics i lliures d’impostos

A la Comunitat de Madrid, que allibera del pagament d’aquest gravamen, el patrimoni mitjà declarat –és un simple tràmit censal– es multiplica per cinc fins a més de 10 milions. El País Valencià és la tercera comunitat en declarants, amb uns 22.000, i un patrimoni mitjà declarat d’uns 3 milions, seguit d’Andalusia, amb gairebé 16.500 declarants i un patrimoni mitjà declarat de 2,6 milions.

La normativa estatal estableix un mínim exempt de gravamen de 700.000 euros, que només Aragó (400.000 i abans 500.000), Catalunya (500.000), el País Valencià (600.000) i Extremadura (500.000) han reduït. Això va suposar ampliar el nombre de contribuents subjectes a aquest gravamen, ja que com més baix se situa el llistó més ampli és l’univers de contribuents. Al tenir una bonificació del 100% en la quota a ingressar, a la Comunitat de Madrid només han de presentar declaració els contribuents que superin els dos milions de patrimoni.

El 2019, el patrimoni total exempt i no exempt es va compondre principalment de capital mobiliari, que va suposar el 74% del total de les autonomies. De tota manera, el pes d’aquest component en el total del patrimoni oscil·la entre el 66% de les Balears i el 88% de Galícia. Continuen en importància quantitativa els béns immobles, amb un pes del 20% en el conjunt de les autonomies, segons una anàlisi de la Direcció General de Tributs de la Generalitat.

Com passa amb les herències i donacions, un mateix mínim, per exemple 800.000 euros, sense comptar la vivenda habitual fins als 300.000 euros, el 2021 no pagaria ni un cèntim a Madrid mentre que a Andalusia i Extremadura superaria els 1.000 euros i els 700 a Catalunya.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El de patrimoni és un dels gravàmens que és a l’ull de l’huracà, qüestionat per empresaris i particulars i un dels últims esculls que té la comissió d’experts per a la reforma fiscal constituïda fa un any pel Ministeri d’Hisenda. Aquest gravamen, que es va reinstaurar el 2011 després de l’anterior crisi per incrementar la recaptació i ha vist com es prorrogava de forma provisional la seva vigència en cada exercici a través dels Pressupostos Generals, ha sigut molt qüestionat.

La patronal catalana, Foment del Treball, va tractar que el Defensor del Poble portés el gravamen davant el Tribunal Constitucional, però la iniciativa va prosperar. Va ser el PP, que no el va suprimir mentre governava, qui va recollir el guant. De reüll sempre, tant el Govern com els grups d’esquerres, miren cap a la Comunitat de Madrid, i la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, convertida en la principal defensora de la baixada d’impostos.