El Banc d’Espanya retalla tres dècimes la seva previsió de creixement per a aquest any, fins al 2,4%, per la guerra comercial

El Banc d’Espanya ha corregit a la baixa la seva previsió de creixement per a aquest any fins al 2,4%, tres dècimes menys del que va calcular al març. Així ho ha avançat aquest dilluns el governador del Banc d’Espanya,José Luis Escrivá, al Congrés dels Diputats, i s’ha anticipat en un dia a la publicació prevista per a aquest dimarts de l’actualització trimestral de previsions de l’organisme. La taxa de creixement del 2,4% implica una notable desacceleració respecte al 2024, quan el PIB va créixer el 3,2%.

L’elevada incertesa internacional, associada a la guerra comercial atiada pels aranzels de Donald Trump, és la principal raó que explica la reducció a la baixa de les previsions de creixement d’aquest any i el pròxim (a l’1,8%, una dècima menys que al març). La correcció a la baixa de les perspectives per al 2025 ja van quedar apuntades en la recent presentació de l’informe anual de l’organisme, quan es va advertir que el PIB podia perdre fins a tres dècimes només per la incertesa comercial.

L’estimació sobre la inflació també és més baixa per a aquest any (2,4%, una dècima menys), però no per al pròxim (1,7%). En canvi, s’ha elevat notablement a l’alça el càlcul sobre la inflació subjacent, que exclou els més volàtils preus de l’energia i dels aliments no processats, per a aquest any (al 2,6%, quatre dècimes més), però no tant per al pròxim (2,1%, una dècima més). En la taxa d’atur (10,5% i 10,2%), el dèficit públic (2,8% i 2,6%) i el deute públic (101,4% aquest any i el pròxim) els canvis han sigut inexistents o petits, segons el cas.

Escenari advers

El Banc d’Espanya, així, va optar al març per fer les seves previsions sobre un escenari sense tensió geopolítica i sense pujada d’aranzels, ja que llavors eren només incipients i de desenllaç poc clar. Ara, l’organisme ja ha incoporat en la seva anàlisi els possibles efectes sobre l’economia espanyola de la incertesa internacional. La rebaixa de les previsions de creixement, això sí, es basa en un escenari central que contempla, entre altres supòsits, un acord entre els Estats Units i la Unió Europea per a l’establiment d’un aranzel general del 10% a què la UE no respondria amb represàlies.

De manera poc habitual, no obstant, Escrivá també ha anticipat un segon escenari advers, atesa l’elevada incertesa predominant. En aquesta escenari, l’impacte de la guerra comercial seria més gran (20% d’aranzels dels Estats Units a la UE i represàlies recíproques). En aquest cas, el creixement cauria al 2% aquest any i a l’1,1% el pròxim, davant el 2,4% i l’1,8% de l’escenari central, amb la qual cosa la frenada des del 3,2% del 2024 seria encara més notable. La inflació també seria més baixa, del 2,1% aquest any i l’1,2% el pròxim, davant el 2,4% i 1,7% de l’escenari central.

Reptes econòmics

Notícies relacionades

Calviño anuncia que el BEI duplicarà amb escreix la seva inversió en defensa aquest any

Les mútues van gastar 3,6 milions d’euros el 2024 per contractar detectius privats per vigilar treballadors de baixa

Davant d’aquest context, el governador ha advertit davant dels diputats que Espanya no pot «ser complaent» davant els reptes econòmics que afronta. El creixement relatiu més gran del país davant la majoria de països de la UE, ha afirmat, es deu a diferents motius que és «difícil desentranyar si són estructurals o conjunturals», però el millor seria «posar-se en el pitjor i fer reformes».

En aquest sentit, Escrivá ha advertit que el pla fiscal del Govern «no ha sigut gaire satisfactori», ja que no té prou grau de detall i no ha resultat creïble per a les agències de qualificació de deute. També ha advocat per «repensar» els incentius per tornar a la feina dels aturats de llarga durada, millorar la governança de les «17 polítiques actives d’ocupació» (amb referència a les comunitats autònomes) i reforçar la formació professional. Així mateix, ha instat a prendre mesures per millorar l’oferta d’habitatges, l’eficàcia de les administracions públiques i la inversió privada en investigació i desenvolupament (R+D).