Les grans companyies elèctriques rebutgen la subhasta obligatòria

El Govern vol obligar les grans elèctriques a participar en subhastes de contractes de venda d’electricitat a termini amb preus estables, amb l’objectiu de fer arribar electricitat més barata amb subministraments llargs a comercialitzadores independents i a la gran indústria. Unes subhastes a què els grans grups (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) estarien obligades a acudir de manera forçosa per subhastar part de la seva electricitat produïda per nuclears, hidroelèctriques i eòlica.

El pla de l’Executiu és que la primera d’aquestes subhastes se celebri aquest any, i ja s’ha trobat amb el rebuig frontal de les grans elèctriques contra una mesura que forma part del pla de xoc governamental per esmorteir l’impacte en el rebut de llum de l’espiral de pujades dels mercats d’electricitat i de gas.

Per a les grans elèctriques no serà una opció participar, serà una obligació acudir a aquestes subhastes i cedir part de la seva producció a comercialitzadores independents alienes als grans grups energètics o directament a la gran indústria, perquè pugui contenir els costos energètics en plena espiral de pujades. El Govern remarca que el seu objectiu és augmentar la liquiditat dels mercats a termini perquè indústria i comercialitzadores puguin accedir a energia a preus raonables i de manera estable.

Les grans companyies, en general, venen tota o gairebé tota la producció elèctrica a les seves pròpies comercialitzadores, a filials del mateix grup o a altres clients. Des del sector elèctric es denuncia que l’energia hidroelèctrica i la nuclear està ja venuda a clients finals a preu fix. «Si es fessin les subhastes, no s’incrementaria la contractació a termini, sinó que es trauria l’energia a uns clients per donar-la a d’altres. L’energia està venuda i no hi ha energia per subhastar sense pèrdua per als clients que ja la tenen comprada», es queixa una de les grans elèctriques.

Segons les companyies, la seva producció elèctrica per al 2022 també està venuda ja de manera molt majoritària i remarquen que han tancat contractes en la majoria dels casos per a més del 80% de la generació de l’any vinent. Els contractes bilaterals de subministrament d’electricitat a termini inclouen clàusules per modificar les condicions o per suspendre’ls en cas que canviïn les condicions regulatòries o per determinats llindars de preus. Les elèctriques adverteixen que hauran d’activar aquestes clàusules si el Govern els obliga a acudir a aquesta subhasta forçosa.

Els grups sostenen, a més, que es penalitzarà els clients que van ser previnguts i van contractar el subministrament amb temps, i es beneficiarà just els que van preferir no cobrir el risc de possibles pujades de preu. «Els clients que avui compren aquesta energia es quedarien sense subministrament per força major. Treuen l’energia a qui ha contractat a preu fix per evitar riscos de crisi de preu i la donen a qui no s’ha protegit i ha pres riscos. Les subhastes impedirien el compliment de contractes firmats», denuncien les companyies.

El reial decret 17/2021, a través del qual es va articular el pla de xoc per contenir el preu de la llum, incloïa un mandat exprés perquè el Govern celebrés la primera d’aquestes subhastes abans del 31 de desembre del 2021. Un mandat que el Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per Teresa Ribera, va incomplir i l’any va acabar sense que se celebrés la licitació. El Govern desafia ara les grans elèctriques i es disposa a activar el pla perquè se celebri la primera d’aquestes subhastes aquest any.

Fins i tot ja estava prefixada la quantitat d’energia que havien de subhastar en la primera d’aquestes subhastes, inicialment prevista per a l’any passat: 15.830 gigawatts hora (GWh), l’equivalent al 25% de la producció elèctrica anual de l’exercici amb menor producció de les instal·lacions afectades. Ja estava establert el repartiment de l’energia que han d’aportar cada una de les elèctriques en funció de la quota de generació: Iberdrola, més de 7.300 GWh; Endesa, 6.700 GWh; Naturgy, 1.400 GWh, i EDP, 360 GWh.

«Un 25% de la generació és molt energia afectada, molta inversió afectada i molts clients afectats», sentencien des de les grans elèctriques. Per a les companyies energètiques, les subhastes «creen inseguretat jurídica i dificulten la contractació d’energia als industrials».

La indústria recolza la subhasta

Notícies relacionades

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

El PSOE activa una pujada d’impostos a estrangers que compren cases

Els grups industrials, en canvi, recolzen la celebració de la subhasta forçosa per garantir part del seu subministrament elèctric a preus raonables. La gran indústria posa pressió al Govern perquè prengui mesures d’urgència per aconseguir electricitat a preus raonables en un 2022 que temen que serà crític. Des de l’Associació d’Empreses de Gran Consum d’Energia (AEGE) –a la qual s’integren gegants com ArcelorMittal, Acerinox, Sidenor, Sener, Ferroatlántica o Tubos Reunidos– es denuncia que les elèctriques no els estan oferint contractes bilaterals en plena espiral de pujades de preus.

Grans grups industrials amb un consum intensiu d’electricitat –per a alguns la factura elèctrica representa el 50% i el 60% del total dels costos– s’han vist obligats fins i tot a parar la producció de les fàbriques per evitar funcionar amb pèrdues a causa dels preus disparats de l’energia, en màxims des de l’estiu.