L’FMI rebaixa al 5,8% el creixement espanyol però el manté al capdavant entre els països avançats

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat en sis dècimes respecte a l’estimat l’octubre passat el creixement previst per a Espanya aquest any, fins al 5,8%; i ha elevat ni més ni menys que en 1,2 punts el previst per al 2023, fins al 3,8%, la més gran de les revisions a l’alça incloses en l’última actualització de previsions de l’organisme financer publicada aquest dimarts. En funció d’aquestes estimacions, l’economia espanyola continuarà sent líder en dinamisme entre els països avançats. En tot cas, aquests pronòstics estan molt allunyats dels que inclouen els Pressupostos Generals de l’Estat, amb una alça del 7% el 2022, tot i que s’hi aproximen més per al 2023, que l’Executiu espanyol situa en el 3,5%.

La rebaixa en les expectatives per a Espanya aquest any va afectar ja el 2021, amb un producte interior brut (PIB) que va tancar l’exercici amb una alça del 4,9%, 8 dècimes menys de l’estimat a l’octubre, molt per sota del 6,5% previst pel Govern. De fet, durant l’última part de l’any es van acumular les rebaixes de previsions per part de nombrosos organismes, incloent el Banc d’Espanya, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) o la Comissió Europea. En tot cas, la retallada de previsions per a aquest any a Espanya no és el calat més gran, ja que la superen per exemple Alemanya, amb una rebaixa de vuit dècimes, fins al 3,8%; o els EUA, amb una retallada d’1,2 punts, fins al 4%, entre els països més avançats. Sí que destaca, en canvi, en la revisió a l’alça en 1,2 punts per al 2023, la més elevada de totes les publicades per l’FMI.

Per a la zona euro, la revisió a la baixa és de quatre dècimes, fins al 3,9% aquest any i cinc dècimes a l’alça el 2023, fins al 2,5%, davant el 5,2% de l’any passat, dues dècimes més del que es va calcular l’octubre passat. Les economies avançades, després d’una caiguda del 5% el 2021 (dues dècimes menys del previst), avançaran el 3,9% aquest any i el 2,6% el que ve, sis dècimes menys i dos més, respectivament, de l’estimat l’octubre passat.

I és que l’escalada de la inflació sorgida arran de l’augment dels preus de l’energia, que segons aquest organisme, es prolongarà durant uns quants mesos aquest any, juntament amb les disrupcions en la cadena de subministraments, faran que el creixement mundial aquest any sigui del 4,4%, en comptes de l’elevat 5,9% que l’FMI calculava l’octubre passat. L’alça serà l’any que ve del 3,8% a nivell global.

Segona meitat de l’any més positiva

La revisió a l’alça de dues dècimes a nivell global el 2022 recull un rebot automàtic de l’activitat després que es dissipin els frens al creixement durant la segona meitat de l’exercici, segons les estimacions del Fons. De tota manera, els vaticinis estan subjectes al fet que la pandèmia decaigui en la majoria de països al final de l’any a mesura que el nivell de vacunació a nivell mundial i les teràpies millorin. De tota manera, segons l’organisme, els riscos lligats a l’evolució de la pandèmia persisteixen i poden provocar noves restriccions en cas d’un augment de les infeccions, alerten els autors de les previsions. A més es preveuen pressions sobre els augments salarials a nombrosos països a causa de l’escalada de la inflació.

Els EUA, la primera potència mundial, serà la que es veurà més afectada per la revisió a la baixa del creixement aquest any, amb una retallada d’1,2 punts, fins al 4% i una millora de quatre dècimes el 2023, fins al 2,6%. Davant d’aquest escenari, la Reserva Federal, el banc central del país, ja ha anunciat pujades dels tipus d’interès aquest any que podrien començar a partir del març.

Segons el parer de l’FMI, el 2022 comença, en termes globals, en una posició «més feble» del que inicialment s’esperava. A més de l’expansió de la variant òmicron de la covid-19, que ha tornat les restriccions a molts països, es mantenen l’augment dels preus de l’energia i les disrupcions en les cadenes de subministraments. Tot això ha provocat una expansió de la inflació per sobre del que inicialment s’esperava. A curt termini, la previsió és que se situï en una mitjana del 3,9% als països avançats i del 5,9% en les economies emergents i en via de desenvolupament.

La Xina, l’altre colós econòmic mundial, es veurà afectat per les mesures de tolerància zero amb el coronavirus, que han afectat el mercat immobiliari. Tot això ha provocat una retallada de vuit dècimes en les previsions de creixement respecte a l’octubre, fins al 4,8%; i de dues dècimes el 2023, fins al 5,2%, segons els càlculs de l’FMI.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

L’FMI adverteix que a més de les incerteses que genera l’escalada del nivell general de preus i els problemes en la cadena de subministraments, cal afegir com riscos l’estabilitat financera en les economies emergents i les que estan en via de desenvolupament, en les quals emergiran els problemes de deute generats al llarg dels últims dos anys.

L’organisme alerta que l’accés a vacunes, tests i tractament «és essencial» per reduir el risc de noves variants més perilloses de la covid-19, una de les amenaces més grans per a l’economia mundial. Això requereix, entre altres coses, «una distribució internacional més justa».