Així són els llimbs del bo vivenda per als joves que comparteixen pis a Espanya

La Blanca, una noia madrilenya de 27 anys que es va independitzar en fa dos, va rebre expectant la notícia que el Govern aprovava un bo jove per al lloguer.

«250 euros al mes», va pensar. «Amb el que jo puc pagar ara mateix accedeixo a vivendes molt petites. Si hi pogués destinar aquesta miqueta més, podria mirar pisos en millors condicions». Vivint amb la seva parella i necessitant tots dos espai per teletreballar, amb l’ajuda podrien plantejar-se un pis de dues habitacions.

La primera galleda d’aigua freda va arribar al conèixer que el límit mensual establert seria en pisos de 600 euros. Després es va assabentar que les comunitats autònomes podrien elevar-lo fins a 900 euros. Com que va assumir que Madrid ho farà, perquè amb prou feines hi ha pisos per sota de 600 euros, va mantenir l’esperança.

Però la publicació al BOE del reial decret que regula el bo ha tornat a desanimar-la. Malgrat que les notícies de dies anteriors deien que l’ajuda serviria per a persones que comparteixen pis —que és, en el fons, el que fan ella i el seu nòvio—, el text deixa clar que l’ajuda és per a les unitats de convivència. El límit d’ingressos de 24.000 euros anuals s’aplica de manera conjunta a tots els membres d’una vivenda. I, tot i que les autonomies tenen marge per augmentar-lo, el dubte plana sobre moltes parelles i joves que comparteixen.

«¿Si la meva nòvia i jo vivim en un pis amb sous de mil euros, uns 30.000 euros bruts anuals entre els dos, complim el criteri d’estar per sota dels 24.000 euros anuals o no?», planteja l’Eric, un noi que viu amb la seva parella a València.

Preguntat per El Periódico de España, la resposta del Ministeri de Transports (MITMA) és que encara està per veure-ho. «No s’ha establert. Es vol portar a la conferència sectorial», diuen.

La mesura, un dels anuncis estrella del Govern en matèria de vivenda, arriba pocs dies després del rebuig del CGPJ a la futura llei de vivenda, que pretén regular els preus del lloguer dels grans propietaris. Des del Sindicat d’Inquilins consideren el bo jove «una cortina de fum per dissimular les pressions que rep el Govern, no només per part del CGPJ sinó de la patronal immobiliària».

L’exposició de motius del decret estableix que «la unitat de convivència no podrà tenir ingressos superiors a tres vegades l’IPREM» (és a dir, 24.318 euros). Posteriorment, en l’epígraf sobre beneficiaris, es reafirma i diu que la suma d’ingressos anuals de les persones que visquin a la vivenda, estiguin posades o no al contracte, no pot superar aquesta quantitat.

«Aquest criteri està pensat per evitar el frau», assenyalen fonts del MITMA. El departament dirigit per Raquel Sánchez recorda que, en plans similars anteriors, es van detectar casos de «picaresca», com famílies que posaven de titular del contracte el membre que menys cobrés per optar a l’ajuda.

Però aquest bo va dirigit a ajudar els joves a emancipar-se. I no seria forassenyat que dos o més joves sumessin sous superiors a 24.318 euros entre tots. Si en una parella els dos membres cobren el salari mínim —13.510 euros anuals, 27.020 entre tots dos— ja superen la quantia establerta al decret.

En aquests casos, com en el cas del límit mensual dels pisos, la pilota està en mans de les comunitats autònomes. «Algunes hauran d’establir un límit superior», indiquen. El decret apunta a una «Comissió de Seguiment», que pot pujar la quantia a quatre o més IPREM «en funció del nombre de persones joves que convisquin a la vivenda» i sempre que dues o més siguin beneficiàries i siguin dins del contracte.

En el cas de lloguer d’habitacions, les condicions són diferents, perquè es refereixen a persones que tinguin contractes individuals de lloguer d’habitació, no a pisos sencers compartits (per parelles o per grups de joves) sota el mateix contracte. Aquí els límits mensuals són de 300 euros, ampliables a 450 per les comunitats, i la renda màxima del beneficiari de tres IPREM.

La meva parella cobra més que jo

La Blanca cobra 15.600 euros anuals, uns 1.100 euros al mes en dotze pagues. La seva parella, menor de 35 anys però més gran que ella, voreja els 28.000 anuals (1.800 euros al mes).

«En el lloguer i en les despeses de la casa anem a mitges», apunta. «Al final, un percentatge molt alt del meu salari se me’n va a la vivenda. Cobrar l’ajuda aniria molt bé. Igual el Govern té la vella concepció que en les parelles hi ha un compte comú del qual es paga tot, quan en realitat moltes parelles són com companys de pis. Si és així, serà difícil d’aconseguir».

Per la seva situació, i d’acord a l’establert al decret, no li correspondria l’ajuda al lloguer. No només junts superen la quantia establerta, sinó que un d’ells la supera individualment.

Aquesta situació també podria donar-se en pisos compartits amb diversos titulars del contracte, si uns cobren més de 24.000 euros anuals i d’altres menys.

La Comissió de Seguiment, apunten des del MITMA, s’encarregarà de resoldre aquests casos concrets. I d’altres, com els de lloguers superiors a 900 euros —un pis de tres habitacions i tres inquilins per 1.100 euros, per exemple— que s’escapin a la normativa general. Aquesta comissió estarà constituïda per un responsable del Ministeri i un altre de cada comunitat. La conferència amb les comunitats, d’altra banda, es convocarà en les pròximes setmanes, però encara no hi ha un calendari clar de quan es podrà començar a demanar el bo.

«Cal posar unes condicions genèriques estrictes. Però s’entén la complexitat, per això es crea aquesta comissió», diuen les fonts del ministeri.

El Govern ha pressupostat 200 milions d’euros per a la mesura. Tenint en compte que són 6.000 euros per beneficiari (250 euros al mes durant dos anys), hi ha diners per donar a 33.300 joves, tot i que l’Executiu calcula que impactarà en uns 60.000 o 80.000 joves.

«Creiem que és una mesura completament anecdòtica», diu Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat d’Inquilins de Barcelona. «El necessari és abaixar el preu del lloguer. Aquestes mesures són preocupants, perquè transfereixen diners públics a les butxaques dels llogaters. En comptes de fomentar que abaixin els preus, pressionen a l’alça».

El bo jove també ha fet enfadar ERC, Bildu i Més País, els aliats de Sánchez, per la mateixa raó: creuen que acabarà apujant els preus.

Notícies relacionades

L’opa al Sabadell amenaça l’idil·li d’Illa amb l’establishment barceloní

El Consell de la UE avala les aerolínies per cobrar per l’equipatge de mà

«A nosaltres els 250 euros ens anirian de meravella», diu l’Eric. Ell i la seva parella cobren tots dos per sota de 20.000 euros anuals però junts superen els 24.300. «No sé a quin perfil van dirigides les ajudes, ni si el PSOE creu que cobrant mil euros al mes i vivint amb algú que també els cobra pots anar tirant».

Si el País Valencià augmenta el límit d’ingressos de la unitat de convivència, podrien optar al bo. «Que bé», conclou. «Tot i que després en repartiran molt poques, però està bé saber que almenys podem comprar la butlleta de la loteria».