La incertesa sobre Ucraïna llasta les borses

Tot i que sense caigudes substancials, la incertesa es comença a apoderar dels ‘parquets’ per les tensions entre els EUA, l’OTAN i Rússia respecte a una possible guerra o invasió d’Ucraïna. L’Ibex 35, el principal indicador de la borsa espanyola, s’ha deixat l’1,36%, fins als 8.694,700 punts. Als dubtes que provenen de la geopolítica s’hi sumen els temors d’una imminent alça dels tipus d’interès per l’escalada de la inflació. Les pèrdues també s’han anat imposant a Wall Street a mesura que avança la jornada.

Amb aquesta ensopegada baixista, l’Ibex 35 ha posat fi a una ratxa alcista que es prolongava durant les quatre últimes setmanes. Així, per trobar un acumulat setmanal tan tenyit de vermell calia remuntar-se fins als primers dies de desembre, quan l’índex va cedir un més ampli 1,9%. El temor que les discrepàncies entre Rússia i Ucraïna desemboquin en una guerra ha incrementat la volatilitat d’una jornada marcada pel venciment de futur.

L’evolució del selectiu espanyol ha estat marcada per la pujada en la rendibilitat dels bons, l’escalada que experimenta el preu del petroli, en màxims del 2014; l’elevada inflació i l’augment de la tensió a Ucraïna. Un dels focus de dubtes és la renda fixa. El temor dels inversors que la inflació, que tant a Espanya se situa en nivells de fa tres dècades i als EUA, de fa quatre, fa presagiar una retirada d’estímuls molt més àgil del que fins ara van contemplar els bancs centrals en els seus fulls de ruta. Tot això va provocar un sensible increment dels tipus d’interès de molts bons sobirans, fet que es va contagiar també a altres papers de deute i va acabar per fer efecte en les borses.

El bo alemany (‘bund’) a 10 anys és el que més ha reflectit aquesta evolució. En només tres sessions ha passat de registrar rendiments positius per primera vegada des de maig del 2019 a caure al -0,065%. Aquests descensos es traslladen a altres referències com el deute espanyol amb venciment el 2032, que finalitza la setmana en el 0,638%, sense canvis respecte al divendres anterior.

Notícies relacionades

La Generalitat i la Fundació La Caixa renoven el seu acord de col·laboració

Telefónica calcula que els seus eros afectaran uns 5.500 empleats

La tensió geopolítica per Ucraïna ha marcat la setmana per l’escalada de preus del gas i del petroli. L’alça del cru unit a les retallades de producció de l’OPEP+, que no estaria augmentant la producció al ritme acordat, són factors que també generen nervis en els inversors.

Algunes dades empresarials tampoc van ajudar a calmar els ànims. Així, Siemens Gamesa ha sigut clarament protagonista negativa, amb una caiguda del 14% després d’anunciar la nit anterior un nou ‘profit warning’ (advertència de beneficis). Tampoc hi van ajudar els balanços anuals de les cotitzades que més de pressa han anat a publicar els seus comptes de tancament del 2021. A l’altre costat de l’Atlàntic es repetien les vendes. El càstig que pateixen les empreses tecnològiques torna a passar factura al Nasdaq, en el qual hi ha les principals companyies d’aquest sector. La decepció dels resultats de Netflix i l’enduriment regulatori que planeja el Senat dels EUA van ser la punta per a un índex que retrocedeix més d’un 10% l’any.