El rebuig dels aliats de Sánchez al bo jove amenaça la futura llei de vivenda

Són dies de calma al Congrés. La calma que precedeix la tempesta. Quan comenci el febrer, el període ordinari de sessions, els grups parlamentaris s’embrancaran en un cicle trepidant i esgotador de lleis per aprovar. Hi haurà normes emblemàtiques i d’altres que no ocuparan un sol titular. Les primeres generen una pressió enorme en els portaveus perquè són les que negocien directament i les que han d’explicar en públic; són les que marquen, de vegades, el futur electoral. Les segones generen, bàsicament, moltes hores de feina. Les primeres afecten una dotzena de diputats. Les segones, centenars. Venen mesos molt durs.

Les normes emblemàtiques seran, almenys fins al juny d’aquest any, la reforma laboral, la que substitueixi la llei mordassa i la llei de vivenda (sempre que el Govern no opti per adormir-la en el tràmit parlamentari, cosa que de moment descarten fonts socialistes). Només una d’aquesta terna té el camí més o menys aclarit. La ponència encarregada de derogar la legislació de seguretat ciutadana del PP es va reunir en sessió doble aquest dimecres i és probable que en dues setmanes estigui el dictamen fet.

No obstant, la reforma laboral s’ha ficat en un laberint i la llei de vivenda s’aboca a un terreny enfangat. Per ara, el fangar es veu lluny, però fa dies que les fonts dels aliats parlamentaris del Govern adverteixen. L’avantprojecte de llei de vivenda no els agrada gens, i és un assumpte crucial. A les principals ciutats, Madrid i Barcelona, viure s’ha tornat massa car i urgeixen mesures, sobretot encaminades a controlar els preus dels lloguers, aspecte que precisament no veuen en el pla normatiu del Govern. Comença a ser urgent aquesta llei, perquè la legislatura ha depassat l’equador i el temps vola. I l’alternativa, la dreta, segons argumenten, és cada vegada més forta.

Que al Govern són conscients que el preu de la vivenda s’ha tornat un problema és evident. Ho expliquen dos fets: que el PSOE i Unides Podem hagin deixat clar que el seu projecte seguirà endavant malgrat les reticències del Consell General del Poder Judicial i la pressa amb què el Consell de Ministres ha aprovat una ajuda per als joves, aquest mateix dimarts.

La mesura, no obstant, no ha caigut amb bon peu al Congrés, fet que ha reforçat el despit dels aliats cap a les intencions de l’Executiu en matèria de vivenda, i en concret, de lloguer. Cap dels grups consultats, que són ERC, EH Bildu, Més País, Compromís, ressalten les seves fonts, hi està a favor. Exigeixen que abans del bo arribi la llei. I no la llei que està sonant als voltants del Consell de Ministres, sinó una de més ambiciosa. El PDeCAT la rebutja per altres motius, segons han apuntat les fonts d’aquesta formació.

Superar el truc dels llimbs d’esmenes

La negociació de la reforma laboral arribarà a la seva fi previsiblement a primers de febrer. Són les pretensions de la coalició, tant del PSOE com d’Unides Podem, ja que cap dels dos partits volen que s’obri al Congrés un procediment de negociació com a conseqüència que el decret es converteixi en projecte de llei. Per a això ha de superar dues votacions el mateix dia, en el mateix ple: la primera per convalidar o derogar l’esmentat decret; la segona, si és convalidat, per decidir si es tramita com a projecte legislatiu, cosa que obre la porta a canvis. I el decret no el volen canviar. La patronal ha advertit del que farà si això passa: caurà de l’acord.

La recerca de suports està tan alambinada, atesa l’aritmètica actual, que no hi ha assumpte que conquereixi l’atenció amb semblant intensitat. No obstant, quan acabi, d’aquí dues setmanes, en sorgirà un altre: la llei de vivenda.

L’estretor dels temps no serà tan taxativa perquè no serà un decret, sinó un projecte, cosa que implica un procés diferent. Un dels riscos que veuen els aliats és precisament aquest: que la urgència es difumini. Pot passar que el text es quedi als llimbs de les pròrrogues d’esmenes, setmana a setmana, i no hi hagi aparences que surti. Hi ha projectes i proposicions que porten així més d’un any. ¿Es pot permetre el Govern congelar la norma mitjançant aquesta ardit? Les fonts esperen que no. Les fonts socialistes, per la seva banda, preguntades sobre això, destaquen que la llei s’ha d’aprovar tant sí com no.

Sens dubte els aliats exerciran pressió perquè la llei no s’oblidi. I si aconsegueixen el seu propòsit, pressionaran per canviar-la. És urgent, coincideixen les fonts, més que el bo jove d’ajuda al lloguer. A EH Bildu consideren que començar pel bo és «començar la casa per la teulada». «La seqüència ha de ser al revés. Regular primer els lloguers i després atorgar les ajudes perquè els propietaris no puguin aprofitar-se de la situació», insisteixen les fonts del grup ‘abertzale’, que recorden que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, en la seva segona legislatura, «va aplicar un bo similar i les conseqüències no van ser bones».

Al final ajudarà els propietaris

ERC i EH Bildu coincideixen en la lectura. Aquesta ajuda de 250 euros, en últim extrem, afavorirà els propietaris, ja que apujaran el preu dels lloguers. En similars termes es pronuncia Joan Baldoví després de ser preguntat per aquest mitjà. Les fonts d’Esquerra opinen que l’efectivitat de la mesura dependrà de la generositat del propietari.

El Govern central va aprovar aquest dimarts un reial decret (al no ser decret llei no necessita convalidació del Congrés) que estableix aquesta ajuda de 250 euros per a menors de 35 anys que lloguin immobles de 600 euros o habitacions de 300, preus que a les ciutats més poblades d’Espanya senzillament no existeixen, sempre que l’estada sigui digna i/o salubre. Les quanties poden augmentar si la comunitat autònoma així ho aprova; al cap i a la fi la competència és autonòmica.

Les fonts d’EH Bildu dubten de l’eficàcia de la iniciativa: «Tenint en compte que a l’Estat espanyol hi ha prop de tres milions de joves menors de 35 anys, el Govern calcula que la mesura només podrà beneficiar uns 60.000-70.000 joves en situació de vulnerabilitat».

Més País, a criteri de les seves fonts, veu el bo «un mal pedaç» i s’endinsa en l’argument principal que configura l’oposició dels aliats del Govern a la mesura: «Sense una llei de vivenda seriosa que permeti regular preus del lloguer com s’ha fet a Alemanya, a Suècia o a França, els bons al lloguer són una subvenció als propietaris que paga tota la societat», insisteixen. 

Ni Unides Podem n’està del tot contenta

Abans de res, per tant, ha d’estar en vigor la nova llei, i ha d’incloure «mecanismes eficaços per regular preus en zones tensades, més inversió en vivenda pública i aplicació a tot el territori nacional», sostenen les fonts del partit que lidera Íñigo Errejón.

També coincideixen els aliats en la necessitat que hi hagi límits als lloguers, com ha fet Catalunya. El Parlament va aprovar una norma que faculta els ajuntaments amb zones tensades que es limitin les pujades segons l’índex de preus fet per una instància de la Generalitat. El Govern central va transmetre la seva contrarietat per l’abast de la mesura, però va deixar en suspens el recurs d’inconstitucionalitat.

En el seu avantprojecte el Govern és més tímid. Hi haurà índex de preus de referència, però no imposa la limitació. Dependrà de la comunitat autònoma i de l’ajuntament corresponent, que, a més, podran aprofitar-se d’un període de decalatge per a la regulació de preus de 18 mesos.

Notícies relacionades

El Govern aconsegueix un primer pacte amb els seus socis per accelerar la reforma de la llei mordassa

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Ni Unides Podem està del tot contenta amb la redacció, perquè fa un mes va anunciar que entre les seves esmenes a la llei (ja crida l’atenció que presenti esmenes a un projecte del Govern sent partit del Govern) figurarà la reducció d’aquell període a tres mesos. Es pot recordar, a més, que a mitjans de desembre el ple del Congrés va rebutjar l’admissió a tràmit d’una proposició de llei de vivenda subscrita pels aliats parlamentaris, al suport dels quals s’hi van afegir els diputats morats. El PSOE no, i això va ser letal, perquè efectivament la iniciativa va quedar aparcada.

Com diu una font, entre unes coses i unes altres la llei es va retardant. I si qualla aquell període de 18 mesos, potser no hi haurà regulació de preus fins que acabi la legislatura. «I pot ser que en algunes comunitats ni es faci. ¿Ho faran les autonomies o els ajuntaments governats pel PP?», es pregunta abans de contestar-se: «La gent no pot esperar més».