Conflicte al port de Barcelona

Els amarradors suspenen la vaga fins dissabte després d’avenços en la negociació

El principal obstacle és oferir un marc laboral estable i homogeni per a les noves contractacions

2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Avenços en el conflicte laboral dels amarradors del port de Barcelona. Fonts sindicals han informat que aquest dijous, a les 6 del matí, ha finalitzat una reunió maratoniana en què s’ha pres la decisió d’ajornar la vaga fins dissabte. Després de més de 12 hores de reunió amb la mediació d’Inspecció de Treball, el comitè de vaga ha arribat a un preacord amb l’empresa, que es compromet a acceptar dues de les tres demandes fonamentals dels treballadors. Queda pendent el tema de les noves incorporacions que consolidarien tot el sou de forma proporcional, amb el cap de 4 anys el 100% consolidat. A petició de l’empresa, totes les parts s’han emplaçat el divendres 21 a les 12.00 hores al Departament de Treball per desbloquejar l’últim punt pendent.

Els amarradors reclamen més estabilitat laboral i econòmica, a més del compliment de totes les lleis de protecció i seguretat. L’objectiu de la reunió era trobar una solució al conflicte laboral que ha portat els amarradors del port de Barcelona a convocar una vaga indefinida des del dilluns 17 de gener.

Notícies relacionades

Amarradors de Barcelona és una empresa de recent creació basada en la integració de les dues empreses fins ara llicenciatàries del servei d’amarratge de vaixells al port de Barcelona, Cemesa i Mooring. El servei d’amarratge i desamarratge de vaixells és un servei portuari amb uns mitjans, tarifes i condicions que estan regulats i limitats per l’administració portuària, amb unes tarifes actualment vigents que no es revisen des de l’any 2013. És un servei que, amb importants components de servei públic, les empreses llicenciatàries presten de forma contínua durant 24 hores al dia 365 dies a l’any. La integració de les dues empreses va rebre l’aprovació de totes les administracions, inclosa l’Autoritat de la Competència, que va establir uns estrictes controls sobre tots els contractes de servei prestats per Amarres de Barcelona i en va limitar els preus aplicats. 

La garantia de l’ocupació i les seves condicions són els objectius fonamentals de la integració, que va implicar la subrogació de tots els treballadors en la nova empresa, garantint els drets de què gaudien prèviament. La nova societat mercantil va assumir no acomiadar treballadors de les plantilles de les empreses d’origen. Però les plantilles de les empreses fusionades reclamen més garanties. Els dos principals punts de desacord han sigut la discrepància en la configuració dels torns de treball i la dotació mínima de persones per tanda, cosa que l’empresa entenia fins i tot que podrien flexibilitzar-se en funció de les puntes de treball, és a dir, una discrepància sobre l’organització del treball, que és una funció bàsica que correspon a la direcció de l’empresa. També ha sigut motiu de conflicte que es reconeguin els mateixos drets acordats a les futures contractacions. Aquesta segona condició suposaria un conveni col·lectiu de difícil encaix legal. Però el principi, mateixa feina mateixos drets, és una reclamació principal al port de Barcelona.