Balanç assegurador

El sector de les assegurances va ingressar un 5% més el 2021, però no va arribar al nivell prepandèmia

Els rams lligats a l’activitat empresarial, així com salut i multirisc, van ser els que van mostrar més creixement

El sector de les assegurances va ingressar un 5% més el 2021, però no va arribar al nivell prepandèmia

JULIO CARBÓ

5
Es llegeix en minuts

Els ingressos de les companyies d’assegurances per primes a tancament d’any es van situar en 61.835 milions d’euros, un 5% més que un any enrere, segons les últimes dades donades a conèixer per la patronal Unespa. Si la comparació es fa amb el 2019, el negoci encara és un 3,65% menor. L’assegurança dona, per tant, senyals de recuperació després de la irrupció de la pandèmia de la covid-19 a Espanya i les mesures adoptades per contenir-la, però encara no ha cobert tot el terreny perdut. Dels ingressos aconseguits al llarg de l’exercici, 38.277 milions d’euros van correspondre al ram de no vida i els 23.558 milions restants al de vida, segons mostren les dades provisionals obtingudes per Investigació Cooperativa d’Entitats Asseguradores (ICEA).

Els rams lligats a l’activitat empresarial, així com salut i multirisc, són els que mostren més dinamisme. La facturació del negoci de vida, reflectida en els ingressos per primes, augmenta un 7,88% en termes interanuals. Si es compara amb les dades del 2019, en canvi, apunta una caiguda del 14,41%. El volum de l’estalvi gestionat a través d’assegurances augmenta lleument d’un any per l’altre. Les provisions tècniques es van situar en 195.707 milions a l’acabar el desembre passat, un 0,82% més.

La facturació del ram de no vida ha seguit en positiu. Anota un repunt interanual del 3,30% si es compara amb desembre del 2020, i del 4,43% contra aquell mateix mes el 2019. Les assegurances diverses van aportar 9.320 milions d’euros l’any. Aquesta categoria, que agrupa proteccions lligades a l’activitat empresarial, augmenta un 5,57% l’últim any i és reflex fidel de la gradual recuperació econòmica. Destaca l’evolució de les assegurances de salut, que creixen un 4,93% i sumen 9.849 milions. Les pòlisses que protegeixen immobles repunten un 4,70% interanual més, fins als 8.117 milions. La situació de les assegurances de l’automòbil és diferent. El 2021 van tancar amb uns ingressos de 10.990 milions d’euros. Aquesta magnitud és un 0,87% més baixa que la registrada a l’acabar el 2020, i un 2,85% menor que la mateixa dada del 2019.

Beneficis

Quant a la previsió de beneficis per al 2021, la presidenta d’Unespa, Pilar González de Frutos, ha reconegut que és «molt aviat» per comptar amb una estimació, ja que les entitats encara no han procedit a formular els seus comptes, si bé ha vaticinat que els resultats estaran «en línia amb el que ve sent habitual al sector assegurador»: resultats positius i estables, sense rendibilitats disparades. «És evident que el sector assegurador ha tancat un any resistint, mantenint les seves xifres d’activitat, sent recolzament de l’activitat econòmica i social del nostre país, amb bones xifres de manteniment de l’ocupació i la qualitat dels serveis als clients i enfrontant els nous reptes que se’ns presenten al pròxim exercici», ha dit durant la presentació de magnituds de l’exercici 2021.

El director general d’ICEA, José Antonio Sánchez, ha apuntat que el sector podria recuperar «perfectament» la facturació prepandèmia a l’exercici 2022, sempre que les primes de vida estalvi, subjectes a més volatilitat, creixin «una mica».

Els reptes

La presidenta d’Unespa també ha enumerat els nous reptes que aquest any enfronta el sector assegurador, que tenen a veure amb l’evolució econòmica, el manteniment o no dels tipus d’interès i la necessitat d’insistir en el tractament fiscal per a l’estalvi a mitjà i llarg termini apel·lant a totes les parts implicades en el sistema de pensions. A més, ha reiterat la seva postura sobre el macrofons de pensions d’ocupació impulsada pel ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que segons l’opinió de González de Frutos no solucionarà el problema de sostenibilitat de les pensions. «Crec que és un camí que no condueix a res més que a la creació d’un instrument buit, una closca en què, tret de de la picada d’ullet que pugui fer als autònoms, no pot ser completada amb una autèntica nova previsió social», ha dit.

Notícies relacionades

González de Frutos ha reconegut la possibilitat que algunes companyies asseguradores repercuteixin l’elevada inflació en els seus preus. «Cada una, en funció de les seves capacitats, ho gestionaran en el marc de la seva política de negoci per a aquest exercici, però indubtablement la inflació erosiona marges en el cas de l’assegurança i de qualsevol altre sector», ha dit González de Frutos. En qualsevol cas, ha afirmat que «tot sembla indicar» que el primer semestre del 2022 encara estarà sotmès a fortes tensions inflacionàries derivades de l’impacte de les energies, però tindrà una forta correcció en la segona part de l’any que portaria a una inflació mitjana «molt més moderada».

Posició d’Unespa sobre la Sareb pública

Està previst que aquest dimarts el Consell de Ministres aprovi un canvi legal que permeti al Govern prendre el control de Sareb, cosa que donaria lloc a la reordenació de l’estructura de capital del ‘banc dolent’, en què a més del FROB es troben bancs i companyies d’assegurances. La presidenta d’Unespa ha valorat que Sareb va ser «una solució tècnica necessària» que es va adoptar en un moment de crisi financera severa d’institucions financeres que, en absència d’aquest instrument, podrien haver arrossegat tota l’economia espanyola a situacions més adverses que les que es van viure en el seu moment. Segons ha recordat, tot el sector financer va anar apel·lat per col·laborar i cada companyia va tenir les seves motivacions individuals per formar part del capital de Sareb o a subscriure obligacions emeses per la societat. «La meva valoració és que els resultats negatius acumulats que ha anat presentant aquesta societat de gestió i el fet que la Comissió Europea hagi obligat el Govern espanyol a assumir el que és una realitat [que ha d’incorporar al dèficit públic les pèrdues acumulades], fan que, efectivament, tingui moltíssim sentit des del punt de vista de comptabilitat pública que l’Estat es faci amb el 100% del capital de Sareb», ha afirmat la presidenta d’Unespa.

Temes:

Assegurances