Marc comunitari

L’AIReF avala regles fiscals europees adaptades a cada país

Una de les primeres exigències consisteix que s’aclareixin les normes que regiran a partir del 2023

L’AIReF avala regles fiscals europees adaptades a cada país

EFE / J.J. Guillén

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) recolza l’impuls d’un nou marc fiscal europeu adaptat a les condicions específiques de cada país i articulat entorn d’una àncora de deute, una regla de despesa, una clàusula de fuita i un paper reforçat de les Institucions Fiscals Independents (IFIs) nacionals.

Així es recull al document publicat aquest divendres per l’organisme independent espanyol en el qual inclou la seva contribució a la consulta pública sobre la reforma del marc fiscal europeu, que va presentar el mes de desembre passat a la Comissió Europea (CE).

L’AIReF realitza una sèrie de consideracions amb l’objectiu que el sistema de regles fiscals es converteixi en element essencial per aconseguir la sostenibilitat de les finances públiques i un creixement sostenible.

En primer lloc, destaca la conveniència d’aclarir les normes que s’aplicaran als Estats membres a partir del 2023, perquè l’estratègia pressupostària que es posi en marxa aquest any pugui ser consistent amb aquests requeriments.

A més, posa èmfasi en la necessitat que el nou marc fiscal proporcioni una millor orientació per a la política fiscal, basada en normes més senzilles, dissenyades sobre la base de variables menys volàtils i més orientades al mitjà termini.

Consens

Respecte al disseny del futur marc, l’AIReF recolza el consens que està sorgint entre els experts i que suposa articular el marc fiscal entorn d’una àncora de deute a llarg termini, una regla operativa de despesa i una clàusula de fuita l’activació de la qual permetria una política fiscal estabilitzadora a curt termini.

L’AIReF assenyala que els plans fiscals de mitjà termini han de reflectir els compromisos polítics de la legislatura respecte a la despesa primària neta. Aquests últims s’haurien d’establir després d’una avaluació general de la situació subjacent de les finances públiques, la posició cíclica, els futurs reptes de sostenibilitat i les reformes o inversions amb un clar vincle fiscal.

Segons l’AIReF, són «evidents» les sinergies entre la recerca de la sostenibilitat, d’una banda, i una composició adequada de les finances públiques, per l’altra, per la qual cosa recolza la realització de revisions de la despesa pública i l’avaluació periòdica de la qualitat de les finances públiques.

Del seu costat, l’AIReF també reflecteix que existeix un ampli marge per reforçar els marcs fiscals nacionals i millorar la seva interacció amb el marc fiscal de la Unió Europea.

L’organisme que dirigeix Cristina Herrero considera que el marc fiscal ha de permetre consideracions més específiques per a cada país amb un paper més destacat de les Institucions Fiscals Independents (IFIs) nacionals.

Notícies relacionades

En concret, algunes de les tasques que podrien assumir les IFIs, segons l’AIReF, inclouen la participació en les anàlisis de sostenibilitat del deute en àmbit nacional i un paper més destacat en l’avaluació contínua del compliment del marc fiscal. Això últim podria concretar-se, entre altres elements, proporcionant projeccions a mitjà termini a polítiques constants que servirien de punt de partida perquè els governs nacionals planifiquin la seva política fiscal de forma plurianual.

Aquest paper reforçat de les IFIs hauria de venir de la mà d’almenys dos elements: reforç d’uns requisits institucionals mínims per poder complir les seves funcions de manera independent; i supervisió periòdica en l’àmbit de la UE per garantir que les IFIs nacionals estiguin efectivament preservades de les interferències polítiques i puguin complir adequadament el seu mandat.