El BCE sospesa noves mesures per evitar tensions financeres el 2022

Segons confirmen diverses fonts a aquest diari, el consell de govern té sobre la taula d’anàlisi dues possibles noves actuacions. D’una banda, contempla una nova i quarta ronda d’injecció de liquiditat massiva i barata als bancs (TLTRO) per evitar efectes precipici en el seu finançament, ja que a partir del setembre que ve i fins al desembre del 2024 les entitats hauran de tornar les quantitats rebudes en la tercera ronda, engegada el setembre del 2019 (les anteriors van començar el 2014 i el 2016). D’altra banda, la cúpula del banc central també debatrà –de forma paral·lela i fins a cert punt alternativa– alleujar la penalització imposada als diners que el BCE guarda a la banca, amb l’objectiu de millorar la rendibilitat del sector i preservar així la seva capacitat d’intermediació (és a dir, de finançar empreses i llars).

Les injeccions de liquiditat TLTRO, que inclouen avantatges per als bancs que més crèdits concedeixin, van ser creades perquè les entitats tinguessin disponible liquiditat barata i suficient, i així fessin arribar als agents econòmics els tipus en mínims històrics amb què el BCE tracta des del 2014 que la inflació a mitjà termini se situï en el seu objectiu del 2%. Amb la mateixa meta, el banc central penalitza des d’aleshores els diners que les entitats dipositen en la institució (actualment amb un -0,5%, és a dir, els torna un 0,5% menys del que li donen), per tal que la banca destini els seus fons a companyies i famílies, en lloc de guardar-los inactius.  

Juny, mes clau

No es tracta, en qualsevol cas, de dues qüestions sobre les quals la cúpula de l’autoritat monetària de la zona euro vagi a decidir a curt termini. D’entrada, perquè els sis executius i 19 governadors nacionals que formen el consell de govern del BCE volen comprovar quin marge d’actuació els concedeix la inflació. La seva previsió és que els preus vagin de més a menys durant l’any, per marcar un 3,2% de mitjana el 2022 i un 1,8% en els dos següents. No obstant, si l’IPC resulta més alt del que esperen, es podrien veure obligats a reduir els estímuls de forma més ràpida i a descartar mesures addicionals. Una situació que es complica per la divisió tradicionalentre els partidaris d’una política monetària més laxa (‘coloms’) i els defensors de ser més estrictes (‘falcons’).  

El 23 de juny que ve està marcat en vermell al calendari. Aquell dia acabaran les condicions especials del TLTRO III que el BCE va aprovar per la pandèmia. Fins al juny del 2020, els bancs que augmentessin els seus crèdits a empreses i famílies fins a certs nivells es podien beneficiar d’un tipus de fins al -0,5%, és a dir, tornar al banc central un 0,5% menys de la liquiditat que aquest els injectés. La crisi del coronavirus va portar la institució a baixar aquest tipus durant dos anys al -1%. Des del setembre passat, les entitats poden tornar de forma avançada a la institució part dels fons rebuts, però amb prou feines ho han fet per poder-se continuar beneficiant d’aquest -1%.

El BCE vol comprovar què fan els bancs una vegada acabi aquell període de condicions especials al juny. Sobretot quan a partir d’aquest mes també perdran un incentiu regulatori (relacionat amb els requisits de liquiditat que han de complir) per no fer pagaments avançats de la quarta de les 10 injeccions de liquiditat del TLTRO III, de lluny la més abundant. El juny del 2020, així, el BCE els va injectar 1,3 bilions, entorn del 60% de tot el que els ha aportat des de setembre del 2019: 2,2 bilions. 

Reserves penalitzades

Els bancs europeus han acumulat molta liquiditat durant la pandèmia i els inversors tenen fam per comprar el seu deute, de manera que en principi no haurien de tenir problemes per refinançar-se a mesura que vagi vencent el TLTRO III. No obstant, encara ha d’aflorar la morositat que els provocarà la crisi del coronavirus i s’ha de veure l’efecte del descens de les compres de deute per part dels bancs centrals en les condicions de finançament dels mercats. Per això, el BCE està obert a aprovar un TLTRO «de transició» si és necessari, expliquen les fonts consultades.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Relacionat amb això hi ha la possibilitat d’alleujar la penalització als diners que el BCE guarda als bancs. Les entitats estan obligades a dipositar al banc central unes reserves mínimes (actualment 154.234 milions, dels quals 15.278 milions són de bancs espanyols) equivalents a l’1% de certs passius, principalment dipòsits de clients. Les reserves per sobre d’aquests requeriments estan penalitzades majoritàriament (2,76 bilions paguen el 0,5% i 919.554 milions estan exempts; 254.422 i 91.444 milions en el cas dels espanyols). 

El que aquest any debatrà el banc central és elevar la part de l’excés de reserves que no està penalitzada, si bé és un assumpte que tradicionalment ha generat polèmica en el seu consell de govern perquè alguns dels membres el veuen com una subvenció implícita al sector financer. La raó que sigui sobre la taula és que els ingressos obtinguts pels bancs per les condicions especials del TLTRO III són superiors a la penalització que paguen per les reserves, però això deixarà de ser així quan aquestes acabin. Segons càlculs d’ING, al juny el saldo passarà de ser positiu per al sector en 300 milions al mes a ser negatiu en 700 milions, si bé les entitats espanyoles i italianes seguiran entre les beneficiàries netes, tot i que no així altres com les alemanyes, franceses i holandeses.