Més pandèmia, amenaces geopolítiques i crisi energètica: els reptes de la UE davant el 2022

Després de gairebé dos anys lidiant amb la interminable pandèmia, la Unió Europea (UE) encara un 2022 amb importants reptes interns, com desplegar amb èxit el fons de recuperació, i amenaces externes, especialment des de l’Est.

La covid continua sent una de les grans inquietuds que amenacen la UE, on es mira de generalitzar les dosis de reforç i s’obre camí la vacunació de nens i el debat sobre si fer-la obligatòria.

A més, entre onada i onada de contagis de covid-19, alfa, delta o òmicron, les crisis se superposen i multipliquen i la UE s’enfronta a un món menys estable del que hi havia abans de la pandèmia.

«Els europeus no són conscients del món en què viuen», deia recentment l’alt responsable de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, que assenyala l’excepcionalitat de la «bombolla» de «benestar» europea que està «sota amenaça».

Aquesta Comissió encapçalada per Ursula von der Leyen va néixer amb l’ambició de ser «geopolítica» i la pandèmia l’ha posat davant el mirall de fins a quin punt la UE és dependent i necessitava una «autonomia estratègica» més gran.

Depèn, per exemple, de l’OTAN en l’àmbit militar, de la seva aliança amb els EUA, del gas de Rússia, de mercaderies i tecnologia xinesa o del control dels migrants que apliqui Turquia, segons destaquen els analistes.

Seguretat i defensa

La gran aposta de la UE en defensa per al 2022 i que hauria de quedar aprovada al març és l’anomenada Brúixola Estratègica elaborada per Borrell, una de la poques «alegries» –diu– des que és en el càrrec.

Cerca que la UE sigui més autònoma en matèria de seguretat i defensa davant nous reptes com les amenaces híbrides o cibernètiques, i contempla poder desplegar forces d’acció ràpida d’uns 5.000 efectius.

L’amenaça més gran que la UE té en aquest moment en el seu entorn més immediat és la tensió entre Ucraïna i Rússia, a més de les pressions polítiques de Bielorússia mitjançant la instrumentalització de migrants a la seva frontera.

A nivell de política exterior la UE vol començar a tenir més presència a la regió indopacífica i estrènyer la relació amb aliats de mentalitat semblant com els Estats Units i Amèrica Llatina, davant la puixança de la Xina.

En l’àmbit comercial, la UE ha accelerat els últims mesos les seves polítiques de defensa comercial i d’aplicació eficaç dels acords de lliure comerç que té en marxa, però busca tancar o rubricar els que té en potència amb Xile, Mèxic o el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai).

Fonts comunitàries veuen improbable que el Mercosur pugui tirar endavant durant la presidència francesa de la UE el primer semestre de l’any.

Energia i inflació

Una altra de les incerteses que planegen sobre la UE és la situació energètica, amb el preu del gas en màxims històrics, el seu reflex automàtic a la factura elèctrica dels consumidors, altres hidrocarburs com el carbó o el petroli també a l’alça i perspectives que la situació perduri almenys durant l’hivern. A més, els líders europeus han fracassat en l’intent d’arribar a una resposta clara i consensuada a aquesta crisi.

Aquest context, juntament amb colls d’ampolla en alguns sectors com a conseqüència de la brutal aturada econòmica del coronavirus i la seva acceleració posterior, ha portat la inflació a un 4,9% interanual el novembre a la UE, màxim des que existeixen registres.

La dada s’ha vist influïda en gran manera per la carestia energètica (+27,4 %) però algunes indústries pateixen també per la falta de subministraments, bé perquè necessitin components que escassegen a nivell global, com els semiconductors, o bé per l’embús de vaixells mercants que retarda les entregues de diferents productes.

En paral·lel, la UE inicia el desenvolupament legislatiu per reduir les seves emissions en un 55% el 2030 respecte a 1990 com a camí per descarbonitzar l’economia a meitat de segle, un debat que es prolongarà anys i que s’anuncia intens, especialment en la possibilitat de taxar el CO₂ emès a l’escalfar llars o en el transport rodat.

Recuperació econòmica

La UE s’enfronta a la tasca de desplegar amb èxit el fons de recuperació de 800.000 milions d’euros amb què vol rellançar l’economia després del cop de la pandèmia i impulsar les transicions ecològica i digital.

Amb la majoria dels plans nacionals aprovats, els Estats membres encaren al llarg del 2022 els primers exàmens de les reformes i inversions promeses a Brussel·les per anar desbloquejant els trams d’ajudes, un desafiament sense precedent al bloc.

La posada en marxa del fons de recuperació coincideix amb un moment d’enlairament de la recuperació econòmica amenaçada per la inflació i l’actual crisi de subministraments que, tot i que considerats temporals, desperten pors a Brussel·les pel seu impacte.

A tot això se suma la represa dels debats sobre el futur de les regles fiscals que estableixen límits al deute i el dèficit públics, un debat que la Comissió vol deixar tancat abans que acabi l’any però que encara divideix als països del sud i als del nord de la UE.

Estat de dret

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

La gran amenaça democràtica a nivell intern durant el 2021 i que seguirà el 2022 és la deriva il·liberal d’Hongria i Polònia, tots dos amb els fons de recuperació postpandèmia bloquejats fins que no facin marxa enrere en les seves violacions dels principis en què es basa la Unió Europea, com la independència judicial o la no-discriminació.

El qüestionament del Suprem polonès de la primacia de la legislació europea o la normativa hongaresa anti LGTBIQ+ han tensionat durant aquest any la corda amb Brussel·les, que el 2022 intentarà avançar amb els seus instruments per condicionar el desemborsament del pressupost al compliment dels valors europeus en aquests països; aquests no tenen, en qualsevol cas, cap intenció de marxar del club comunitari.