Entrevista

Marta Llanos (‘youtuber’): «El meu assetjador patrocinava marques i gravava vídeos en els quals es burlava de mi»

Aquesta jove barcelonina considera imprescindible crear mitjancers entre plataformes i creadors de continguts per augmentar la transparència i aturar els discursos de l’odi en xarxes

Alvaro Monge

«Tant de bo siguis la pròxima víctima de violència de gènere». Aquest és un dels molts missatges d’assetjament que la creadora de continguts Marta Llanos va rebre fa un temps a l’enfrontar-se amb un dels ‘youtubers’ amb més seguidors del panorama espanyol destacat pel seu contingut misògin. En un món –el virtual– desregulat on impera la llei del clic i les visualitzacions, Llanos va patir un assetjament a les xarxes encoratjat per aquest ‘youtuber’. «No només feia diners amb les reproduccions dels vídeos en els quals burlava de mi, sinó que en un d’ells parava a mig vídeo per anuncia uns auriculars», recorda. «A sobre de promoure aquest discurs perillós, el monetitzava. Em va semblar distòpic», afegeix.

Aquesta creadora de continguts té un canal on comparteix vídeos de tota mena: des d’anàlisis crítiques de l’absència de perspectiva de gènere en un comentari masclista d’Arévalo fins a curiositats de l’exitosa sèrie ‘El juego del calamar’. Fruit de l’assetjament que va promoure aquest ‘youtuber’, milers dels seus seguidors entraven als vídeos de Llanos només per valorar-los negativament, de manera que l’algoritme la penalitzava i perdia visibilitat. Això implica menys ingressos per publicitat, tot i que en el seu cas ja són prou modestos. Un doble càstig del qual no es va poder queixar a YouTube, ja que li va ser impossible posar-se en contacte amb la plataforma. «A més que YouTube no et dona una manera d’aturar-ho, ara et dificulta continuar creant contingut. Si no ets un Rubius o un Ibai Llanos no existeixes per a les plataformes, necessitem un mitjancer», afirma aquesta creadora de continguts.

Notícies relacionades

És per això que és una de les impulsores de la Xarxa de Creadors de Continguts que està vertebrant l’UGT amb la intenció de guanyar força i poder obrir una via de comunicació directa amb la companyia. I poder resoldre problemes com el que va patir Marta Llanos fa uns mesos, ja que els mecanismes en el món analògic per aturar l’assetjament no estan preparats per als ritmes del món virtual. «Vaig anar a una comissaria perquè havia rebut centenars de missatges insultant-me, desitjant que em violessin o matessin, fotos de penis... I em van dir que tenia dues opcions. O denunciava un per un tots els missatges o iniciava un procés contra l’instigador que podia tardar anys a resoldre’s. L’agent que em va atendre va reconèixer que no valia la pena», explica. «Em fascina que Instagram tingui un algoritme prou complex per detectar un mugró i censurar una imatge però no per detectar els missatges d’odi i assetjament», afegeix.

«Necessitem que hi hagi un mitjancer amb prou capacitat per poder parlar amb les plataformes. Per a un creador petit o mitjà és gairebé impossible obtenir una resposta ràpida si et roben contingut, si pateixes assetjament, si la pròpia plataforma et canvia les condicions de monetització...», afirma. «No podem acceptar que a les xarxes socials siguin normals aquests discursos d’odi i que les plataformes no facin res al respecte», afegeix.

Temes:

Publicitat Youtubers

Inicia sessió 0 Comentaris

La lluita de classes arriba a les grans plataformes digitals

Les plataformes digitals, una economia desigual sense classe mitjana