La guerra de l’Iraq és actual

Felipe González seguia diversos anys després d’iniciada la guerra de l’Iraq la catàstrofe desencadenada pel trio de les Açores: Bush, Blair i Aznar. Quatre anys després, en ocasió del quart aniversari, el 19 de març del 2007, va escriure un article titulat La guerra de l’Iraq és actual:

"Fa quatre anys d’aquella decisió del trio de les Açores [Bush, Blair i Aznar] i la guerra segueix un crescendo sense fi. És evident que no sabien que hi havia armes de destrucció massiva, perquè no n’hi havia. Per això els inspectors de l’ONU asseguraven que no les havien descobert, però com que no n’hi havia, demanaven temps per continuar la feina. En aquest quart aniversari, els dirigents del PP i el complex de recolzament neocon, insisteixen que no interessa a ningú aquesta guerra... És impossible i irresponsable deixar de parlar d’aquesta guerra...".

Durant aquells dies de l’any 2007, vaig obtenir l’acta de la conversa que van mantenir el president dels EUA, George W. Bush, i el president del Govern espanyol, José María Aznar, el 22 de febrer del 2003, al ranxo del primer a Crawford, Texas. Era la meva intenció aportar-la en un llibre que projectava escriure, La guerra de Aznar, però al final es va quedar en projecte.

El 26 de setembre del 2007, vam decidir al diari El País, en el qual era adjunt a la direcció, publicar l’acta i la informació sobre com s’havia gestat. González va recomanar a un amic meu personal molt estimat, el diplomàtic xilè Juan Gabriel Valdés, llegir la informació perquè era molt reveladora. Juan Gabriel li va dir: "Ja l’he llegida".

Sense resolució de l’ONU

El matí del dia 26 de setembre, qui llavors era el president del PP, Mariano Rajoy, va declarar que la informació publicada confirmava que Bush "tenia decidit envair l’Iraq amb resolució o sense", i que Aznar, en canvi, volia comptar amb el recolzament de les Nacions Unides: "Aznar és el que li deia: ‘Home, fes un esforç’". Rajoy va explicar que a l’Afganistan sí que s’havia comptat amb una resolució de l’ONU.

González no podia deixar passar la situació. Així doncs, el 5 d’octubre del 2007 va escriure un article sobre les converses, parafrasejant Aznar, titulat Mentides i mentiders: "Rectificar és de savis. Fer-ho a mitges quan les evidències són tan aclaparadores és quedar-se atrapats en la mentida", va començar. "Això és el que ha passat amb la declaració de Rajoy entorn de la il·legalitat de la guerra de l’Iraq després de conèixer-se les converses d’Aznar i Bush al famós ranxo texà. Aquesta guerra que ens oprimeix amb la seva actualitat tràgica i inacabable. Però ho confon tot... Era tan clar que la guerra unilateral estava decidida que a pocs sorprenen les converses ranxeres, excepte per la seva cruesa i les mentides fetes a l’opinió pública que les van acompanyar".

El llavors president del Govern espanyol li explicava en la seva llarga reunió amb Bush, on aquest li va dir "a mitjans de març [del 2003] serem a Bagdad", que "estem canviant la política espanyola de 200 anys".

En les seves anàlisis, González va remarcar: "Per això, els que no teníem l’estúpida temptació de canviar 200 anys d’història per caure en una nova dependència recolzem la decisió de l’ONU sobre l’Afganistan i la del Govern d’Aznar d’enviar-hi tropes... Igual de clara era l’oposició a la decisió de declarar la guerra de l’Iraq de manera il·legal, injustificada i plena de mentides".

Notícies relacionades

El PP, el PSOE i Junts aproven la llei contra la multireincidència de manera definitiva

Un gregari experimentat al costat de Ximo Puig davant el seu gran desafiament

Segons l’opinió de González, el que es pretenia era canviar "la política feta a força d’esforços per rescatar la nostra autonomia i per consolidar un consens bàsic... que ens fes forts en la dimensió de les nostres possibilitats. Sense exageracions d’escolans enganxats a la cua dels oficiants per aparèixer a la foto".

Anava més lluny González. "Però com que no ha semblat prou, ara veiem com s’escalfen els motors per incrementar l’aventura de guerra sense fi –la derivada de la justícia infinita– incloent-hi l’Iran"..