Sánchez tria el perfil econòmic del ministre Cuerpo per trampejar la crisi

Sánchez recupera el model Calviño, en un context de gran incertesa per les conseqüències econòmiques de la guerra de l’Iran. Vicepresidència primera econòmica sense carnet del PSOE. Es prescindeix d’un perfil més polític per a l’últim any de legislatura, fet que palesa com repeteix Sánchez, quan es preveu una crisi profunda i la reelecció estarà condicionada en bona part per l’escut social que s’aconsegueixi desplegar per frenar-la.

El titular d’Economia ja havia rebut l’encàrrec d’encapçalar l’àrea econòmica de l’Executiu per desplegar el paquet de mesures anticrisi. Ara ho farà amb tots els galons, com a primer espasa del Govern. A banda del seu currículum expert, la fermesa del titular d’Economia i el seu perfil dialogant l’han dotat de més capacitat per a la recerca de consensos. Ahir es va veure al Congrés amb la convalidació del decret, rearmant la majoria d’investidura i arrencant una abstenció al PP, però també es va veure abans amb el desplegament del pla contra els impostos imposats per Donald Trump, que va liderar.

Els seus companys en el Consell de Ministres, conscients de les mirades que va començar a acaparar després de posar Montero un peu fora de l’Executiu, posaven en valor la seva feina per destacar que "és un bon polític per al present i per al futur" i concloure que és "un magnífic ministre". En la part socialista, atès que el soci minoritari ha xocat diverses vegades contra el seu mur. Com ho van fer abans amb Calviño.

Reducció de jornada laboral

L’última, per les seves objeccions a la reducció de la jornada laboral que promou Yolanda Díaz. Ben al contrari, quan va negociar el pla contra els aranzels, els consellers populars van arribar a reconèixer llavors la seva "voluntat de diàleg". Malgrat que els populars finalment hi van acabar votant en contra, sí que va aconseguir teixir alguns consensos amb les comunitats autònomes, majoritàriament governades pel PP, en el marc del Consell Interterritorial d’Internacionalització.

Per a la cartera d’Hisenda, Sánchez va elegir Arcadi España, que ocupava fins ahir la secretaria d’Estat de Política Territorial. Un perfil més polític, procedent del PSPV, per a un departament que té el repte d’acabar d’impulsar la reforma del model de finançament autonòmic i que té sobre la taula carpetes obertes com ara la negociació amb ERC per a la cessió de l’IRPF.

El nou ministre d’Hisenda té experiència en negociacions bilaterals amb els territoris i un perfil federalista dins del socialisme que li pot servir per encarar les negociacions pendents amb els republicans en matèria d’IRPF. Cosa en què fonts del seu entorn diuen que "té traça", amb referència a la capacitat negociadora.

Abans de saber-se el perfil del substitut de Montero a Hisenda, a l’Executiu afirmaven que mantindrien les seves línies vermelles respecte a la cessió de l’IRPF. Des del principi de la "igualtat de tots els espanyols", assenyalaven, en contraposició a les pretensions de cedir "la clau de la caixa". El plantejament que ara posa sobre la taula ERC, argumentaven les mateixes fonts, "no és abordable" ni ho serà si es manté. L’única sortida, concloïen, és que "es rebaixin" les seves pretensions.

Sense successor natural

En el Consell de Ministres ja no queda cap de les primeres espases que han acompanyat Sánchez en les vicepresidències del Govern des del seu primer gabinet el 2018. Amb la sortida de María Jesús Montero per presentar-se com a candidata del PSOE a les eleccions andaluses es consuma una descapitalització que es va iniciar amb Carmen Calvo, en la remodelació del juliol del 2021. En aquesta mateixa legislatura el van succeir les sortides de Nadia Calviño, primer, i de Teresa Ribera, després.

Tot i que Montero continuarà sent la número dos de Sánchez a Ferraz, com a vicesecretària general del PSOE, el seu salt a Andalusia deixa sense un successor clar al cap de l’Executiu. Fins ara número dos tant del partit com del Govern, s’havia visibilitzat com a successora natural quan el cap de l’Executiu es va retirar durant cinc dies a meditar sobre la seva continuïtat. Juntament amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el d’Agricultura, Luis Planas, formava el reduït grup de ministres que s’havien mantingut al costat de Sánchez des que va arribar a la Moncloa fa gairebé vuit anys.

Notícies relacionades

El PP, el PSOE i Junts aproven la llei contra la multireincidència de manera definitiva

Un gregari experimentat al costat de Ximo Puig davant el seu gran desafiament

Model Calviño

En l’arrencada de la legislatura, Sánchez va decidir envoltar-se dels seus dirigents més fidels i de més pes polític davant el mandat més complex que encarava a causa de l’aritmètica parlamentària. Llavors, va justificar l’elecció de noms d’"alt perfil polític per a una legislatura d’alt perfil polític". Per això l’ascens de María Jesús Montero com a vicepresidenta. Primer la quarta i poques setmanes després la primera per rebre aquesta cartera de les mans de Nadia Calviño, que va deixar el Govern per presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI). Ara, la situació provocada per la guerra de l’Iran torna al model Calviño. Sense successió a la vista.