El PP, el PSOE i Junts aproven la llei contra la multireincidència de manera definitiva

La llei contra la multireincidència ja és una realitat. El Congrés va donar ahir el vistiplau al text que endureix el Codi Penal per mirar d’aturar aquest fenomen establint penes de presó per a aquelles persones que reincideixin en delictes de furt, amb independència del valor del que s’hagi sostret. El text, llargament reclamat per alcaldes catalans de tot color polític, va tirar endavant amb el sí del PP, el PSOE, Junts, el PNB i UPN després que la Cambra baixa admetés un parell d’esmenes de les tramitades al Senat.

Com va passar fa poc més d’un mes, el debat al Congrés va ser tens, amb les formacions de dreta defensant la necessitat de la norma per frenar les persones que acumulen desenes de detencions per petits furts i els partits d’esquerres –a excepció del PSOE– criticant el "punitivisme" del text. "Aquesta llei és necessària perquè la realitat no desapareix per molt que vostès desitgin ignorar-la", va ser la resposta que els va donar a aquests últims la diputada de Junts Marta Madrenas.

Els de Carles Puigdemont van ser els que van registrar la proposició de llei al Congrés, després d’haver-la treballat amb el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, a principis del 2024. A finals del 2025 el PSOE es va obrir a negociar el text per mirar de reconstruir els ponts amb Junts, que unes setmanes abans havia donat per trencades les negociacions amb el Govern. Així, al desembre, els socialistes van encarrilar un pacte amb Junts, però també amb el PP. L’acord es va materialitzar al febrer, quan el PP, el PSOE, Vox, Junts, el PNB i UPN van donar el primer vistiplau a la norma.

Aquests mateixos partits van defensar ahir el text definitiu. Madrenas va assenyalar que es tracta d’una "norma rigorosa, ponderada i respectuosa amb els drets fonamentals" que busca aturar la multireincidència. A més, va negar que tingui un "tuf racista", ja que "no diu res sobre l’origen de ningú". Unes paraules que coincideixen, en part, amb el que va defensar el diputat del PSOE Paco Aranda: "Fa dos mesos vam arribar a la conclusió que era una bona llei i avui estem molt a prop de tenir una eina útil per intentar lluitar contra aquest fenomen". I, també, va demanar no entrar "en els discursos racistes i xenòfobs de la ultradreta".

Les declaracions del socialista van agafar per sorpresa la parlamentària del PP María Jesús Moro. "Benvingut al club, quin entusiasme, tant com ha bloquejat el seu grup una llei com aquesta", li va dir, abans de defensar una norma "necessària". A més, va criticar que el Govern hagi suprimit dues esmenes aprovades al Senat al suposar un augment pressupostari: una plantejava un increment de fiscals i una altra provava de frenar la regularització de migrants. "Amb la seva por de la democràcia l’estan intervenint i degradant. Amb la seva al·lèrgia i rebuig del Parlament, l’emmordassen", va denunciar.

Sumar i ERC

En contra, el coportaveu de Sumar al Congrés, Enrique Santiago, va defensar que la llei no acabarà amb els furts, sinó que "multiplicarà la població penitenciària" i va criticar que els socialistes recolzessin el text. "Ferms en la defensa dels valors democràtics i ni un pas enrere", va demanar davant les exigències de l’extrema dreta. També s’hi va mostrar en contra ERC, afirmant que la llei només respon al "relat" que va estendre Junts. Tot i així, es va abstenir per la pressió dels seus alcaldes. La més contundent va ser la diputada de Podem Martina Velarde, que va dir que es tracta d’un "gir reaccionari en la política criminal" impulsat per Junts "en la seva disputa amb Aliança Catalana".

La norma canvia el paradigma dels delictes de furt. Amb el nou text, qui hagi sigut condemnat per tres delictes i almenys una de les vegades per un delicte lleu, serà condemnat a entre 6 i 18 mesos. S’elimina el requisit que el valor del que s’hagi furtat sumi 400 euros. Quan "els objectes sostrets siguin telèfons mòbils" hi ha pena agreujada d’1 a 3 anys de presó, i en queden exclosos els que estiguin exposats per a la venda.

D’altra banda, el text habilita les entitats locals i els ens del sector públic local a exercir l’acció penal pels delictes de furt. I es reforma el Codi Penal perquè en els delictes recollits en l’article 57, entre els quals hi ha els d’homicidi, avortament, lesions o contra la llibertat, el jutge podrà imposar mesures cautelars per residir o acudir a un determinat lloc.

Els detalls de la reforma legal

1 Sense valor mínim

El Codi Penal preveu de 6 a 18 mesos de presó als que robin per valor de més de 400 euros i d’1 a 3 mesos si el valor és inferior, tret de si acumulen tres delictes que sumin 400 euros. Ara, per tres delictes, almenys un de lleu, serà de 6 a 18 mesos.

2 El robatori de mòbils

S’estableix pena agreujada d’1 a 3 anys de presó quan els objectes robats siguin telèfons mòbils o qualsevol altre dispositiu «susceptible de contenir dades i informació de caràcter personal». S’exclouen els dispositius en venda.

3 Sense evitar la presó

El Codi Penal recull que les penes de presó que no superin els dos anys, si es delinqueix per primera vegada, podran ser suspeses. Ara, la norma deixa fora els condemnats per tres o més furts, per la qual cosa no podran evitar la presó.

4 Entitats locals

El text modifica la llei d’enjudiciament criminal perquè les entitats locals puguin exercir l’acció penal per furts. En homicidis, lesions i altres delictes, el jutge podrà imposar mesures cautelars per residir o anar a determinat lloc.

Notícies relacionades

Un gregari experimentat al costat de Ximo Puig davant el seu gran desafiament

La carrera meteòrica d’un economista de l’Estat davant el repte de guanyar perfil polític

5 El ‘petaqueo’

Un altre canvi estableix com a delicte el petaqueo, el subministrament de gasolina a narcollanxes, amb penes de presó de 3 a 5 anys. També hi ha pena de presó de 6 a 18 mesos o multa de 12 a 24 mesos quan es defraudi energia per al cultiu de drogues.