La lluita de classes arriba a les grans plataformes digitals

L’emergent indústria del nou entreteniment digital no para de créixer i aquest any superarà els 104.000 milions de dòlars, segons un estudi d’Influence Marketing Hub. No obstant, el seu naixement també ha exposat conflictes per l’asimetria de poder que es viu a les plataformes i per la seva falta de regulació. Actualment, només dos dels 50 milions de creadors de contingut que hi ha a tot el món són professionals, segons SignalFire. Tot i que la plataforma posa la principal eina (el canal) i marca les condicions d’emissió i pagament, aquells que dediquen moltes hores a crear i compartir vídeos no són reconeguts com a treballadors, sinó com a col·laboradors.

Els creadors utilitzen les eines de YouTube, Twitch i TikTok per intentar captar l’atenció de l’audiència i a canvi les plataformes extreuen les seves dades i decideixen quant poden cobrar pels seus continguts i en quines condicions, sense que aquests col·laboradors puguin negociar tarifes, ni siguin conscients exactament de per què ingressen el que ingressen, ni tinguin la certesa que en qualsevol moment les plataformes decideixin canviar unilateralment les seves condicions. «Necessitem més la plataforma que ella a nosaltres, hem de tenir clar que és una relació desigual en la qual som la part dèbil», explica Roc Massagué, que, sota el pseudònim ‘Outconsumer’, acumula 792.000 subscriptors a YouTube i més de 112.000 a Twitch.

UGT vol mediar

Aquesta problemàtica estructural és la que ha fet que UGT hagi impulsat la Xarxa de creadors de contingut, una iniciativa per agrupar i visibilitzar les protestes de ‘youtubers’, ‘tiktokers’ i ‘streamers’ i intentar obrir vies de comunicació directes amb les plataformes. «Si no ets un Rubius necessites un mitjancer, perquè si tens un problema no existeixes per a les plataformes», comenta la creadora de continguts Marta Llanos (8.940 subscriptors a YouTube).

Primer per exigir estabilitat i transparència en les condicions. I, en un futur, poder negociar millors tarifes. «Al segle XIX, les primeres demandes dels sindicats se centraven que les empreses no canviarien als treballadors d’un dia per l’altre, literalment, el pagament per peça. Després ja van negociar salaris, però primer havien de garantir que un treballador sabés quant guanyaria», apunta Adrián Todolí, professor de Dret del Treball de la Universitat de València.

Tot i que l’interès per l’economia de creadors s’ha accentuat amb el seu ‘boom’ durant la pandèmia, fa anys que denuncien la falta de transparència dels algoritmes de recomanació (que determinen l’ordre d’aparició dels continguts) i la seva indefensió davant les decisions unilaterals de les plataformes. «El món digital ens col·loca en una situació estranya i només volem una relació més fluida i clara», explicava el divulgador científic Mauricio-José Schwarz (113.000 subscriptors) durant la presentació d’aquest «interlocutor col·lectiu». Aquesta conscienciació va fer aparèixer el 2016, quan YouTube va canviar les seves polítiques i va retirar la monetització de tota mena de vídeos poc còmodes per als anunciants. De la nit al dia, molts van perdre gran part dels seus ingressos. A Alemanya, els ‘youtubers’ van reaccionar sindicalitzant-se.

Però aquesta opció no va prosperar a Espanya. «Com que ens afecta a tots de manera diferent, ens costa pensar col·lectivament i tenir mentalitat gremial. La plataforma recompensa l’individualisme i és fàcil creure que hem triomfat perquè som l’hòstia i no necessitem ningú», lamenta Massagué, que aplaudeix la gestió que pugui fer l’UGT en matèria d’assessorament laboral, salut mental i pressió per als legisladors.

Si no publiques, no existeixes

Tot i que els creadors més famosos tenen cert marge per negociar un tracte especial, la immensa majoria no té capacitat de decisió. Fins i tot a Ibai Llanos (7,52 milions de subscriptors) li van bloquejar el canal una setmana per haver compartit un vídeo en el qual un nen queia d’una bici a l’entendre que això era «violència infantil». Sense marge per exigir o garantir una millor retribució econòmica, els creadors queden exposats a un mercat digital que és una mena de casino desregulat i sense drets laborals. L’algoritme d’aquestes plataformes recompensa la publicació constant de contingut, així que qui aspiri a obtenir uns ingressos haurà d’invertir gran part de la seva vida a la plataforma. Tot això sense garantir-ne un salari.

Notícies relacionades

Marta Llanos (‘youtuber’): «El meu assetjador patrocinava marques i gravava vídeos en els quals es burlava de mi»

Aquest és l’Olimp dels ‘influencers’, ‘youtubers’, ‘tiktokers’ i ‘streamers’ que més ho peta a Espanya

Això fa que el sistema incentivi una lògica que diu que si no publiques no existeixes, una situació que accelera un vertiginós ritme de competitivitat per atraure l’atenció dels altres. Com més gent es baralla pel pastís, menys engrunes queden per repartir. I això degenera en nocives conseqüències sobre els creadors. «És un sistema explotador perquè no posa límits», lamenta Massagué. «I que algú guanyi molts diners amb això no vol dir que no estigui pagant un alt preu en salut i vida». El Rubius, per exemple, va haver d’abandonar temporalment el seu canal a YouTube (40,2 milions de subscriptors) per ansietat.

Més enllà del que pugui aconseguir la proposta de l’UGT, les turbulències laborals continuaran creixent en aquest capitalisme de plataformes. «És un sector que cada vegada generarà més ingressos», explica Todolí, «i les demandes dels creadors també aniran a més».